HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

lunes, 25 de octubre de 2010

5º PARTIDO TEMPORADA

Partido jugado a un buen nivel por ambos equipos y que finalmente perdimos en el último minuto por 5-4.


Como novedad pusimos en práctica una táctica que hacía tiempo que no utilizábamos: presión por todo el campo uno contra uno. Esto significa un ritmo muy alto de partido que provoca el lógico cansancio y desgaste por lo que el tema de los cambios, que últimamente venía representando algún problema, se solucionó sin más.

El partido empezó con una buena presión nuestra por todo el campo, a lo que el contrario replicó con buena técnica y buen control de juego desde su propio campo sin desordenarse y sin perder balones fáciles . También logramos alguna posesión larga, cosa difícil dada la calidad del rival que teníamos enfrente. Nuestro juego en ataque no era el juego pasivo de otras veces sino que los contínuos movimietos de los jugadores, no siempre coordinados, hacía que el contrario tuviese que estar bien posicionado para defenderse. El partido estaba equilibrado hasta que ellos en dos acciones puntuales nos marcaron dos goles casi seguidos. El equipo siguió jugando igual, sin venirse abajo y con mucha concentración por parte de todos. Esto nos permitió jugar casi toda la primera parte en el campo del contrario y disponer de alguna ocasión de gol.

La segunda parte se inició de la misma forma que la primera: presión nuestra y el equipo contrario esperando atrás para cazarnos en algún contragolpe. Fruto de nuestra presión vino nuestro primer gol. Seguimos intentando jugar de la misma manera aunque ya un poco más desordenados por lo que nos pillaron en algunas contras que no fueron a más gracias a las magníficas intervenciones de Ali. Los últimos diez minutos de partido fueron la locura: después de ir perdiendo por 4-2 y con el partido casi decidido, conseguimos empatar a cuatro a falta de tan sólo dos minutos. Cualquier cosa podía pasar, y pasó lo peor: en una falta de entendimiento en la presión ellos consiguieron llegar en superioridad a nuestra área para definir con tranquilidad el gol de la victoria.



A destacar: el esfuerzo de todos por jugar con un sistema que exige un gran derroche físico.

A mejorar: saber jugar los partidos en función de lo que conviene en cada momento y estar siempre concentrado en el juego.
 
RAFAEL HERRERO

jueves, 21 de octubre de 2010

4º PARTIT TEMPORADA

3-2 falta de joc i derrota




Partit complicat contra un equip d'aquells que ho posen tot fins al limit, molt "marrulleros", i amb una noia fent d'arbitre que no es va saber imposar en cap moment i amb decisions contradictories. En molts moments, a punt de la bronca.

La primera part, tot i no fer un gran joc, acaba amb un 2-0 favorable i amb el partit mes menys controlat, amb dos gols de Ronaldo. Despres de la represa l'equip rival surt amb mes intensitat posant a prova la permisivitat arbitral i un gol de contratac els dona ales. A partir d'aqui ja no trenem jugades i dues errades defensives, una d'error de marca al llencament d'una falta en que l'arbit pita quan el porter esta colocant la barrera i l'altra en una pilota perduda per l'ultim home, intentant regatejar, ens porten al 2-3 final, potser merescut, potser massa rigoros, pero en tot cas doloros.

A millorar, el joc en equip i la concentracio durant tot el partit, al marge d'arbitres.






Xavi.

sábado, 2 de octubre de 2010

3ª JORNADA DE LIGA

Después de los 2 primeros partidos en los que encontramos equipos más asequibles aunque con distinta suerte en el resultado, en este tercero el equipo era muy superior a los anteriores. Empezando por la portaría y acabando por jugadores más técnicos y rápidos.
El primer gol, perdón golazo, vino después de un despeje recuperado cerca del medio campo seguido de un potente chut que entró por la escuadra, inapelable.
Después del primer gol el equipo intercambió con el rival contras y encontró huecos y ocasiones, un par acabaron en los postes y otras en buenas intervenciones del guardameta.
Nuestro juego no se vino abajo tampoco después de los 2 siguientes goles surgidos uno por un remate de cabeza en el área pequeña tras un córner y otro por pequeños desajustes defensivos quizás por retrasar demasiado nuestra posición.
Así llegamos a la segunda parte en la que mejor posicionados presionamos más y mejor consiguiendo nuestro único gol.
Jugamos tocando también con más criterio y con seriedad atrás, la intensidad era la adecuada pero no llegaba el gol. Pensando en el reloj empezamos a asumir más riesgos para remontar y alcanzar al menos el empate, era lo que tocaba pero no conseguimos dianas.
En una contra nos metieron el cuarto sentenciando un partido en el que tanto el rival como nosotros no creíamos que acabaría con tanta diferencia de goles.
La verdad es que vamos por el buen camino pero no podemos acostumbrarnos a la derrota, hay que despedirla con gratitud por lo que nos ha enseñado para flirtear con la victoria que es lo que ahora necesitamos y nos merecemos.