HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

martes, 20 de diciembre de 2011

LA PERLA FC 4 SAN MAMES 0

Partit per oblidar, no es que juguessim malament, es que vem jugar pesimament, sobretot el Ronaldo aquest, que es va autoexpulsar.....ja li val!!!!
De totes formes, en el seu descàrreg cal dir que l'arbit va influir bastant en el partit, no tant amb el resultat, pero ens va minar la moral durant tot el partit, pitant sempre a favor del contrari, i Jo em pregunto....estaria comprat??? Hauriem de fer una colecta entre tots i comprar uns pernils de Guijuelo per donar als arbitres, a veure si així ens fan una mica més de respecta....

"Buenu", ara tenim dos partits per tornar a agafar confiansa, espero que no la tornem a cagar....

sábado, 3 de diciembre de 2011

SAN MAMÉS 2 - OLIMPIC 0

El partido lo empezamos con despistes y desajustes que permitieron un par de claras ocasiones de gol, sobretodo una a puerta vacía que por suerte no supo finalizar el rival. Nosotros también tuvimos otro par con la misma suerte, una falta tremenda de Rafa desde medio campo que no acabó siendo el gol del año (con permiso del que falló Jordi el otro dia a lo Messi), ya que se estrelló en la escuadra y otro remate a bocajarro de Ronaldo que se fue por alto.
De todos maneras nunca tuve la sensación de que no controláramos el tempo, y creo que si alguien dominaba en el campo éramos nosotros.
Hubo algún desplante del rival , faltas de respeto poco inteligentes y sobretodo mal dirigidas, pero en una jugada se sembró el desconcierto y la sorpresa, rifi rafe y CATACLOC!!!, un ruido espeluznante confirmó que a alguien se le había ido la castaña y a otro casi le quitan una pierna, la buena noticia era que el caído no era uno de los nuestros, la mala que nos íbamos a quedar con uno menos en éste y en el siguiente el partido. Tangana controlada y ¡¡AU!! Jordi se fue a la ducha no muy bien acompañado.
El colegiado resolvió la situación muy correctamente y supo bajar humos. Después de la tormenta vino la calma y en una jugada de combinaciones llegó el desánimo del rival con el gol en propia puerta después de un centro de Xavi.
El partido se puso insípido y algo aburrido, poco a destacar salvo las salidas atentas y las buenas intervenciones de Ali y del otro guardameta que consiguieron frustrar las pocas ocasiones de gol que se crearon.
Ya en el tramo final del encuentro en una contra muy bien llevada supimos plantarnos contra el portero Ronaldo y Giuseppe y marcar a placer.
El partido estaba casi sentenciado, pero estuvimos bien amarrados y nos fajamos bien en defensa, sobretodo James y Rafa, cubriendo huecos y impidiendo que se girara en la pequeña el gigante. Todo fue necesario para no dejar entrar en el partido al rival con ese golito que enchufa a quien lo mete y acongoja a quien lo recibe.
En una salida a la contra cazaron a nuestro Killer de manera mucho menos violenta de la que lo hicimos nosotros con Jordi, però así se saldó cualquier deuda que el rival se pensase que tenía que cobrarse. Segunda tangana esta con más dosis de impotencia por parte del Olimpic que también supo enfriar el árbitro.
Apunte básico de Rafa en normas sobre tanganas guardado y asimilado para futuras situaciones similares.
Quizas nos faltó soltura en ese escenario de avalancha del rival para crear otra contra o combinación para rematar con el tercero, pero la verdad es que estuvimos en el sitio y tiramos de oficio para llevarnos el gato al agua.

AUPA!! SAN MAMES – FORZA!! DRINK TEAM

jueves, 24 de noviembre de 2011

HIGHLANDER 0 SAN MAMES 7

Partit amb poca història, contra un rival al que ja haviem guanyat en el partit d'anada. La superioritat va ser bastant clara i, a més a més el rival no tenia porter. 3-0 a la mitja part amb només un parell d'arribades dels adversaris, una d'elles de potent xut llunyà que s'estavellà al pal.
Desprès de la represa més de lo mateix, clar domini del San Mamés i els altres a veure-les venir, les ocasions se succeïen i van caure quatre gols més. Poques ocasions dels contraris, i en les poques que van arribar tant l'Ali com el pal en una altra ocasió, van fer la seva feina.
7-0 final amb 3 gols de Ronaldo, 2 de'n Jordi i 2 De'n Xavi. Potser el millor del partit ha sigut el saber mantenir la tensió i la concentració fins al final, tot i que feia estona que el partit semblava decidit, i la recuperació de l'olfacte golejador arribant a una xifra de gols a la que rarament arribem, tot i tenir un nombre d'ocasions similar.
Felicitar-nos a tots i fins la propera, i a mantenir el nivell.

BY LO PUTO CRACK

viernes, 18 de noviembre de 2011

Tant de temps sense fer cap foto de l'equip i ara que ens enracordem de fer-las surten desenfocades....quins collons!....haurem de portar una càmera com Deu mana el proper partit.



martes, 15 de noviembre de 2011

San Mames 3 La pecera 3

Justo empate entre dos buenos equipos llamados a discutirles la jerarquía de la liga a los dos favoritos.


La primera parte fue más controlada, con pocas pérdidas de balón y llegadas al área del rival con pocos pases pero en zonas donde hacen daño. En la segunda parte, ellos empataron por fallo individual que no de equipo y a partir de ahí nos fuimos a por el partido. No nos bastaba con el empate, queríamos la victoria y a punto estuvimos de conseguirla aunque también, todo hay que decirlo, a punto estuvimos también de pagar cara nuestra ambición por algunos desajustes posicionales que no nos deberían ocurrir.

Creo que en conjunto el resultado fue justo. El equipo luchó hasta el final, hubieron algunas actuaciones individuales brillantes y en general bastante buen tono. Una reflexión ¿Cómo podemos cambiar tanto de un partido a otro?
 
BY RAFA

viernes, 4 de noviembre de 2011

GoDeTe team 7 SAN MAMONES 4

Menudo partido de mierda, aparte de los atenuantes de RAFA Y JORDI, ¡NO LA SUPIMOS TOCAAAR!. No se puede entrar a un partido de esa manera, dormidos y diciendole al contrario ¡JUEGUEN, JUEGUEN, QUE NOSOTROS HEMOS VENIDO A VER COMO LA TOCAN!. 5 disparos francos en la primera parte, 5 goles clarísimos, como era de esperar. Un equipo partido por la mitad ¡lease delanteros arriba y defensas abajo, esto para los que ayer se les olvidó jugar! con un naúfrago solitario arriba, que bastante hizo el pobre consiguiendo 4 golazos, que tienen mucha importancia para poder llegar a ser ¡al menos! el equipo menos goleado.




Poco más se puede decir, salvo que nos entonamos un poquito en la segunda parte siendo mas agresivos y ellos bajaron un poco el pistón.



Volvemos a estar en los picos de europa de la liga sin poder llegar a coronarlos, pero con un juego y un determinación mucho más acorde con lo que es este equipo, como asi lo demuestra la clasificación y las estadisticas de goles encajados. ÁNIMO CHICOS Y A LA LUCHA, QUE ESTO TODAVÍA NO SE HA ACABADO



PD: NEFASTO COMPORTAMIENTO DE UN MIEMBRO DEL DRINK TEAM AL NO PRESENTARSE, LAS AUTORIDADES PERTINENTES DE ESTE GLORIOSO EQUIPO DICTARÁN LAS MEDIDAS OPORTUNAS
 
BY ALI

lunes, 24 de octubre de 2011

SAN MAMES 5 ---- FONDO 1

Un altre partit per emmarcar.
Un partit que pràcticament vam deixar sentenciat a la primera part, el primer gol de Jaume 10 devant del porter (que no recordava quan va ser l’últim), després va arribar el segon gol obra de l’amic Rafa, i quan dic obra és que va ser una obra d’art, un xut espectacular, el tercer crec que també va ser de Rafa, en resum una primera part fantàstica que només li pot trobar un “pero” l’amic Xavi Giber.
La segona part com ja fem en uns quants partits vam començar freds i despistats, aixó dura normalment 10 minuts, el temps suficient perquè el rival es fiqui en el partit. Així va arribar el gol d’ells, després ens vam posar les piles i jaume 10 després d’un rebot va fer el quart i Josep va fer el cinqué, posant les coses al seu lloc.
Bon partit i fantàstica ratxa, ara només falta que Xavi 9 es recuperi de la seva lesió.
Visca San Mamés.

viernes, 7 de octubre de 2011

INICI TEMPORADA 2011-2012

Mas vale tarde que nunca, y es que ja hem jugat tres partits de la lliga 2011-2012 y no podien començar millor les coses amb tres victorias contundents, si ja se que els puristes del equip començaran a dir que si no juguem a res, que si no tapem els espais, que si no treiem la pilota del darrera, etc etc, pero la realitat es que partit que juguem, lliçó de futbol que fem.....ens haurien de pagar per jugar!!!

El primer partit, 5 a 2 enganyós, ja que els 2 gols que ens van fer eren al final quant ja estavem relaxats.
El segón partit, 2 a 1 aquí també es enganyós ja que vem tenir moltísimes més ocasions que el rival.
I el tercer partit, 3 a 1 dominant de principi a la fí amb autoritat.

Ara que comencen els partits de debó a veure com ens compurtem, hem d'aprofitar aquesta oportunitat de aconseguir el títol, com l'hi diuen al meu fill al basquet, SI VOLS....POTS

lunes, 4 de julio de 2011

Primer partido de copa 2011 St. Ignasi

Bueno señores volvemos a ponernos en marcha.
Aunque no las tenía todas conmigo, primero después de ver la falta de interés por empezar la que principio es nuestra competición por antonomasia, que falta de organización y profesionalidad, con lo bien que estaríamos en el Tarr, ¡¡ a no !! que dicen que se está hundiendo…). Y segundo también por la taja que aún llevaba un servidor minutos antes de empezar el partido.
“La verdad es que les salvan las actuaciones puntuales en el campo , el buen comer y mejor beber, y sobre todo la falta de ofertas si no ya estarían traspasados”, (frase con la que coincido plenament publicada según un periodista italiano que pilló en despiste al presi en unas declaraciones en petit comité).
Volviendo al partido, debido a mi estado me concentré en no cagarla demasiado y de paso en meter un golazo de cabeza a Ali, cosa que pocos de este equipo y de nuestros contrincantes pueden decir.
Ya no sé si es por el alcohol o no pero a estas alturas tampoco recuerdo mucho el partido, creo que el resultado era de 5-3,corríjan me si estoy equivocado, un gol de falta de Rafa inapelable, otro de fuerte chut con la misma firma, un golazo de triangulación brutal interviniendo todos y finalizado por Ronaldo que anteriormente hizo otros dos en sendas contras dajando por piernas a la defensa muy atras, el primer gol de los contrarios por banda cruzado, el mío en propia puerta y el tercero en un robo cerca del area.
Sé que estuvimos muy atentos atrás, que tocamos bien y que la presión del rival no fue demasiado buena ya que tenian mal cubiertas sus espaldas. De todas maneres el demerito del rival también fué mérito nuestro, somos un equipo muy agobiante y con destellos de clarividencia en ataque que hacen que en función de nuestra suerte metamos 5 goles o que metamos 2. Por veteranía no nos suelen meter mas de 3 y es por eso que los que perdemos suelen ser por la mínima.

Agradecería que el resto de integrantes sobrios en el partido y sin amnesia ampliaran la crónica y se dedicaran a lanzar alguna pregunta para la entrevista de nuestro flamante balón de oro Ronaldo para que las pueda contestar, empezando por la que todavía está sin respuesta.
Un saludo cabrones.

FORÇA DREM TEAM

lunes, 6 de junio de 2011

SAN MAMES 3 CLARA.NET ITIL 3

Un altre bon partit del Drink Team, i es que sempre que ens falta algú ens creixem, ens multipliquem per cubrir el company que ens falta......som la pera, si ho fessim sempre....i si tinguesim 20 anys menys jejeje

"Bueno", al lio. Ja sabiem que el Rafel no podia jugar ja que era lesionat de l'últim partit, tocaba arramangar-se.. Comencem tancadets a darrera ja que jugavem contra el lider, i anavem aguantan força bé, fins que arriba el primer gol del contrari, una bona jugada individual i 0 a 1. Seguim igual, forts darrera i intentant sortir al contraatac, fins que després de dos o tres sacades de banda, podem empatar de cap, 1 a 1. Ja acabant la primera meitat, ens fan el segon, 1 a 2 i fi de la primera meitat.
Comença la segona part i tot segueix igual, potser amb una mica mes d'intensitat per part nostre i ja comencen els "roces", ara m'agrada cony!! i gràcies a aixó, en una sacada ràpida de l'Ali que li pasa al Xavi i aqusest amb una pasada milimétrica en deixa sol devant del porter al que supero amb un toc suau al segon pal 2 a 2 (no digueu a ningú, pero volia pasar-la al Jordi que venia tot sol). Una mica més tard ens fan el tercer 2 a 3, i quant ja es "relamian" amb la victória, apareix el Expreso de Bigas per robar una pilota al mig del camp i fotrals-hi el partit enlaira 3 a 3. D'aquí al final, a defensar com podiem i quasi vem poder guanyar el partit si no fos per mala sort.

Bé, ja acaba la lliga i no està gens malament,sempre es pot millorar però també es pot fer pitjor, i sino, sempre ens quedarà La Manya..

lunes, 30 de mayo de 2011

FACEFUCK ? SAN MAMES ?

Quin partit nois, quin partit, va ser espectacular, impensable, senzillament inoblidable. Tinc poca memória, però aquest partit el recordaré tota la vida, l’hi penso explicar als meus nèts, han de saber quina mena d’equip era el Drink Team.


Amb dos jugadors per motius professionals fora de la convocatoria, es va afegir el Sr Alipio, el gran porter, per lesió El tema començava molt negra, però una mirada entre nosaltres quatre, ho va canviar tot, vam treure l’orgull, el sentiment i per sobre de tot el talent que portem dins.

Vam començar el partit ben posicionats, però amb un xut no gaire fort ens van fer el primer gol, l’equip no es va enfonsar i va seguir treballant en defensa i buscant alguna contra. Amb un pase llarg de l’amic Rafa, Josep controla i li fan falta a prop de l’àrea, Rafa va agafar la pilota i va mirar amb cara d’assassí la porteria, dit i fet la va clavar per tota l’escaire. Però lluny de voler conservar el marcador, vam buscar el segon, i així en un contratac molt ben portat pels tres magnífics, Josep va fer el gol.

Va ser una primera part molt ben defensada, amb basculacions perfectes i sortides ràpides, en resum uns 20 minuts sensacionals.

La segona part va començar igual, sense gaires ocasions del rival (5 jugadors al camp i 5 a la banqueta), no sabien que fer per trobar porteria.

Aleshores es va produir la jugada desgracida, l’amic Rafa agafa la pilota i surt per la banda com un coet, però la seva cama li recorda que té una edat.

Es va acabar el partir, encara que el Josep va preguntar si podiem jugar tres, amb jugadors així aquest equip té per molts anys.

Vull comentar que els noms no són el més important, si camviem els tres jugadors que no van ser per tres que vam jugar el resultat seria el mateix, aquesta és la força d’aquest equip.

No em vull oblidar de la festa al carrer Verdi, fantàstica final de champions i fantàstica nit organitzada per el Xavi G., sort que no hi havia àrbitre, només va faltar la presència del Xavi-9

Felicitats a tots, visca San Mamés, visca el Barça i visca Catalunya.

James.

Aquesta es la foto de l'estadiu abans de comensar el partit.

El pitido inicial, erem un de menys
San Mames guanyant 2-1, jugant amb 1 de menys i lessio del Rafa. Partit suspes pq amb 2 i porter no es pot jugar.
Fotos gràcies a En Djorkaef...

lunes, 16 de mayo de 2011

GDT TEAM 3 SAN MAMES 3

Ante todo, excusadme por mi falta de respeto hacia mis compañeros por la crónica del anterior partido. Dicho esto, la verdad es que las dos crónicas se podrian solapar salvo por el último minuto, que la primera nos fue a favor y la última en contra.




El partido tuvo un sinfín de ocasiones, pero como siempre fallamos mas que una escopeta de feria, y eso que RONALDO estuvo magnifico con 2 goles, pero fallamos 25.



Creo recordar que en la última crónica que escribí, hable sobre que estábamos subiendo el turmalet frente a los primeros clasificados, y que despues vendria la bajada, que se suponia que la tendriamos que aprovechar, pero nada más lejos de la realidad, porque no ganamos ni uno y eso que se suponia que estabamos como un tiro ¿relajación? ¿confianza extrema? o ¿es que vamos de sobrados?. No lo se, porque pese a todo, estamos manteniendo un cierto orden de conjunto, solo manchado por ciertas actuaciones individuales de ¡¡¡TODOS!!! que nos han hecho encajar goles muy inoportunos.



No quiero despedidme con mal sabor de boca, porque la verdad es que este año lo estoy disfrutando mucho y lo estamos compitiendo bastante bien y si pese a todo nos sale una temporada regular ¡QUE NUNCA UNA MALA! siempre nos quedara LA MAÑA Y VERDI, ja, ja, ja...



PD: EL RESULTADO FUE DE 3-3
 
ALIPIO

martes, 3 de mayo de 2011

Drink Team 3 Inter de Mitente 1

Esta crónica es muy sencilla y agradable de hacer. Primero por la victoria, siempre necesaria. Y segundo porque algunos jugadores que últimamente andaban con la moral un poco tocada se reivindicaron. El partido empezó con una muy buena noticia: nuestro Killer ha vuelto. Primer minuto, primera ocasión fabricada por el Killer que se va de cuantos le salen al paso para rematar fuera por muy poco. La segunda ocasión que tuvo la enchufó dentro, primer gol. Pero también estaba de vuelta nuestro Expreso. En una jugada en la que juntó concentración, anticipación y definición marcó el segundo gol: robo de balón a la defensa rival y gol inapelable. 2-0 y partido controlado y listo para nuevas apariciones. Y llegó la de James que además de brega y lucha defensiva, sacó a pasear su zurda de seda haciendo estragos en el rival. En especial una jugada en la segunda parte en la que con técnica y precisión desborda a un jugador del equipo rival y pone un balón fantástico que casi acaba en gol. Y también destacar a Jordi, injustamente tratado en las votaciones, ¿por qué?, que dió salida a nuestro juego ofensivo siendo el enlace perfecto entre la salida de balón y el ataque, además de trabajar en defensa.


Marcamos el 3-0 en un control y remate perfecto del Killer, y con el partido acabado ellos hicieron su golito de penalti.

Y los demás jugadores, que como ya sabeis formamos la base de este equipo, nos dedicamos a disfrutar viendo como nuestros amigos no sólo jugaron un gran partido sino que también en La Maña, totalmente crecidos, imaginaban futuras gestas deportivas.

Que grande es el futbol!!!
 
RAFA

domingo, 17 de abril de 2011

NOU GERRO D'AIGUA FREDA PER LES ASPIRACIONS DE SAN MAMÉS!!!!

Després d'un bon inici del torneig clausura sembla que el San Mamés s'ha desinflat. A aquestes alçades de la competició, un cop passat l'equador de la competició i havent deixat enrere els partits més complicats, tres partits seguits contra els rivals de la part alta de la competició que van suposar tres derrotes consecutives, aquest dijous tocava demostrar de què és capaç l'equip i veure si podem mantenir-nos a la part alta de la classificació o si haurem de lluitar per evitar el descens. Una nova derrota, la quarta consecutiva ens fa tocar de peus a terra i ens sitúa al lloc que mereixem. Una derrota dolorosa com poques, ja que varem començar guanyant per 2 a 0 contra un equip més jove i amb una forma fisica superior, després de gols de Xavi Ronaldo i l'amic Rafel, però el relaxament de l'equip, alguns ja es pensaven que estava guanyat i van tirar pel seu compte, unit al desencert davant porta ens van condemnar a aquesta nova derrota. Després del 2-0 els errors continuats varen fer que l'equip rival reaccionés i arrivessim al descans amb un empat a dos.


A la represa les coses no canvien gaire però hem donat ales a l'equip rival que a poc a poc es va creixent i després d'una jugada una mica embarullada es posa per davant al marcador. Les coses no pintaven gaire bè, però novament un bon gol d'en Rafel ens torna a ficar al partit. Empat a tres i encara queden 10 minuts. Bè, no hi havia res a fer, l'equip rival estava crescut i nosaltres seguiem amb els nostres despropòsits, tant davant porta com a la resta del camp, i dos gols seguits en contra van situar el marcador en el 5-3 definitiu que els rivals van saber mantenir fins al final.

Aquesta derrota ens hauria de fer reflexionar, hi ha moments en que s'ha de pensar més en l'equip i no nomès en el lluiment personal, en voler fer la jugada individual o en voler marcar el gol. S'ha de pensar també en els companys, si no, la derrota contra un equip al que podriem haver guanyat es fa més dolorosa, i més quan ens hem posat per davant i tenim el partit encarrilat.

A partir d'ara toca demostrar que ens mereixem estar a la meitat alta de la classificació o desprès d'una prometedora primera volta, encara acabarem patint per mantenir la categoria.

Bè nois, fins aviat i força San Mamés!!!!!

Xavi (djorkaeff).

lunes, 11 de abril de 2011

SOMOS EL ATLETI 7- SAN MAMES 2

Ja sabiem que l'equip que teniem al davant es un dels mes forts del grup.
Estavem avisats i varem predre consciencia des del primer minut.
Aixo va ser fonamental varem sortir prou enchufats desde el principi i ens va permetre arribar i possicionar-nos molt be al camp tant en defensa com en atac.
Fruit d'aquest encert varem adelantarnos al marcador i tot i fallar un penalt per segon partit consecutiu vam arribar al descans amb 2-1.

La segona part vam permetre al rival fer 3 gols en 5 minuts i varem perdre la confiança obtinguda la primera part.
Un servidor ja va avisar a l'avantmatch que es necessari tirar de faltes tecniques al mig camp per evitar arribades perilloses i faltes vora l'area.
El partit es va trencar i varem haver de pujar adalt per arriscar i ens varen caure 3 mes a base de contres sobretot.

Vam fer una primera part fabulosa que presagiava un gran partit, pero varem tenir durant alguns minuts de la segona falta de tensio i atenció, pero l'equip va lluitar be i va ser fidel als seus gens i al seu joc.
Cal dir pero que no varem tenir tampoc sort de cara a porta com va sent per desgracia massa habitual darrerament.

L'equip ha de referse de les darreees derrotes i no confiar-se amb els propers partits en els que el nivell no es tan alt pero que son equips que ens poden apartar definitivament per la lluita pel titol o del top 3 de la classificació.

FORÇA DRINK TEAM.

domingo, 3 de abril de 2011

San Mames 1 Drugos 3

Segona derrota consecutiva,pel mateix resultat 3-1,pero segurament menys dolorosa,si si menys perque realment es un rival molt mes bo amb tots els espectes,per a mi un dels millors equips de la lliga.Vam comemçar no gairabe com sempre,crec que els primers 10 mint van ser molt superiors a nosaltres presionant molt be,triangulant be tocant be,i nosaltres no sortiem,amb 5 mint ja perdiem per 1-0 i poc despres un corner injuts molt protestat pel Pilio,treuen rapid mentres nosaltres ens ho mirem i ens marquen el 2-0,la veritat es que aixo no pinta molt be,pero si aquest equip te alguna cosa bona es casta i orgull,i per sort la vam treure,pilota que agafar a davant el killer Xavi i dins 2-1,quan aixo sembla que pinta una mica millor jugada per la banda bona trenada pilota enrera i un molt bon xut que el Pilio no pot fe res 3-1, i acaba la primera part. Segona part completament diferent,vam anar a totes pressionant be roban pilotes,amb força lluita i tocant be,solament aixi arriben les ocasions i si van arribar,un xut fort del Rafa fora l'area surt fregant al travesser,un bon centre del Josep que jo per un pam no arribo,vam tenir moltes poder cap de clara,pero ells no van arribar.vam portar i marcar el ritme de tota la segona part,si que al final no van a conseguir marcar pero ells tampoc i per aixo crec que la sensacio va ser bona,nomes cal lamentar l'ultim segon del partit,xoc fortuit d'un rival i el Pilio acaba amb tres punts de sutura al front.Esperem una recuperacio rapida del Pilio i del equip, ANIMS que si juguem com la segona part el proper partit el guanyem segur.  
 La perseverança es la rao de ser.

 Jordi.Esteve.

Aquí tenim la foto del partit, gentilesa del premi pulitzer Djorkaeff
Un altre detall del partit

martes, 29 de marzo de 2011

Clara.net,Itil 3 San Mames 1

Hem tornat a perdre, alguns dirant que merescudament, altres dirant que inmerescudament, i Jo que dic que varem llençar el partit. Sincerament, crec que vam perdre perque ens vem creura que jugant a futbol, tiki-taka i altres mariconades, ja en teniem prou, i que vols que et digui, es comprensiu ,com que habiem guanyat els darrers 5 partits ..... la gent creu que es un Xavi o un Iniesta o un Messi qualsevol, i no senyors, que els nostres mites no son aquests, només cal mirar-se las samatrretes, nosaltres tenim com a mites els Materazzis, els Gentiles, o els Goikoetxeas o Gurpeguis.
En definitiva, no vem saber llegir el partit i portal al nostre terreny, on som uns genis,. llavors otro gallo nos cantaria. El de dijous es un altre d'aquests partits de testosterona, ja veurem si el sabem llegir a temps.


Apa.....

domingo, 20 de marzo de 2011

SAN MAMES 2 FACEFUCK 1

5ª victoria consecutiva i QUE N'APRENGUIN!!!!! a pendre pel cul, ni tiki-taka nio mandangas.

El partit va començar de manera espectacular, domini del joc i del espai temps com feia molt de temps que no es veia en un camp de futbol, teva-meva, teva-meva, el rival superat i primer gol, en un contraatac super ben portat entre el Xavi, el crack del subbuteo, que li pasa la pilota al Ronaldo, que li fà un túnel al rival i el Jordi, aprofitant tot el seu Cuerpesito, que l'envia al fons de la xarxa....GOLÀS. La resta de la primera part, de llibre, amb una mica més de encert, i una mica més de sort ( vem fer uns quants pals), ens hauriem d'aber anat amb més gols a favor. I llavors passa el que passa, que un una jugada desgraciada en empatan grrrrrrrrrrrrrrrrrr....quina rabia. Arribem al descans, i de seguida, en un altre contraatac, l'amic Rafel, que enganxa un xut ben fort, merda, un rebot, dons torna a xutar i segon gol de la nit...GOOOOOOOL....
La resta del partit, aguantant com podem el resultat, i no podem aprofitar cap contraatac més ja que les forces no donavem per més. Cal esmentar que els joves no suporten que quatre iaius arreplegats els hi passin la mà per la cara i ploren com nens petits buaaaaaaa.....que li farem...els hi servirà de lliçó per la vida...

Aquesta setmana ha començat un nou repte pel Drink Team, han començat les votacions per la Pilota d'or. Esperem que aquest trofeu sigui més real que el del Trofeo Esensia, que està sempre més amanyat que el trofeo Marca, que sempre el guanyan els del Madrid....

Apa, ara comença un repte d'allò més collonut, els tres primers classificats en els tres propers partits...a veure quants punts podem esgarrapar-lis......FORÇA DRINK TEAM...

Per cert, ja que hem aconseguit 5 victorias seguidas, ens han fet  una replica del Drink Team al Subbuteo, vols dir que no ha tingut res a veure el Xavi?....es una eminencia no????

domingo, 13 de marzo de 2011

EL GRAN SOPAR

EL MILLOR PARTIT DE LA TEMPORADA.
Aquest equip es caracteritza per la unió del grup,i això va quedar patent el dijuos. Si no hi ha futbol, hi han altres activitats per fer, com vam demostrar i a més no ho fem gens malament.
La nit va començar amb una cervesa (com sempre), i va continuar a Ipar Txoco, un restaurant basc, cuina senzilla però amb la màxima qualitat dels ingredients, un ambient càlid i tranquil per poder sopar sense sorolls i degustar plats exquisits.
La carta comença cantada per el “jefe”, demanem plats per picar com xipirons, favetes, truita de bacallà, cogollos amb ventresca i anxoves i el segon plat tots d’acord per recomanació de l’amic Rafa (tot un encert), el gran CHULETÓN sobre la pedra calenta. Tot això regat per alguna ampolla de vi Azpilicueta. Vam fer un gran sacrifici tots plegats per menjar els postres, més vi i formatge idiazabal amb codony.
No podíem anar-nos sense provar el nostre amic Jack Daniel’s.
En resum una gran nit que demostra perquè aquest equip porta 17 anys jugant junts.
En la sobretaula alguna crítica a algún jugador però sense mala intenció, el bon ambient només va tenir el punt negre del problema de Josep, ell sap que qualsevol cosa que puguem fer, compti amb nosaltres.
Gràcies a tots per aquesta fantàstica nit.

miércoles, 9 de marzo de 2011

MES QUE UN TEAM

Que el Drink Team es més que un Team no cal ni discutir-ho, nosaltres ja ho sabem, perque ho vivim setmana rera setmana desde fà molts anys. Arabé....(que vol dir moro), pels que no ho saben, o per els que no ho volen saber, només cal fixar-si en aquests dos moments inmortalitzats els últims dies:
1- Demostració, per part del nostre benvolgut Molt Honorable Sr. President de com cal fer estiraments post-partit d'una manera coerent i amb criteri.
Aprofitant el "bordillu" per posar la planta del peu, i per equilibrar les forces equidistants del equilibri atmosfèric del besó de la cama la cual precisa dits estiraments....s'acompanyarà amb got de wysky, a la mà dreta i puret a la esquerra. L'eficacia del estirament serà inversament proporsional, o no, amb la cualitat del wysky i la qualitat del puret en questió. Pues no es lo mismo un wysky de garrafa que uno de doble malta, como no es lo mismo un caliquenyu que un cohiba nª 5....De totes maneres, per està 100% informat, preguntar al mestre que està molt més docta en la materia...
2-Pacte del diable....ay no, pacte antitabac....Aquí queda palesa la implicació del últim membre del Drink Team que queda, que encara es dedica a cremar els diners i la salud amb el ditxos tabac. Tots els que coneixem al Cuerpecito sabem de la importancia del pacte adquirid en aquell sopar i de la dificultad que aixó implica per Ell. Y la proba de que tot aixó anaba en seriu i que es dona per segur que ho aconseguirà es  que està segellat amb la presencia d'una ampolla de bon wysky, i aixó per un membre destacat del equip es sagrat.
Dijous 10 de març, aprofitant que no tenim partit, anem a fer un soparet d'aquests que tant ens agraden, veurem quins nous reptes i o animalades en surten--------VISCA EL DRINK TEAM

viernes, 4 de marzo de 2011

SAN MAMES 5 GDT TEAM 0

DESPUES DE LA TEMPESTAD BIENE LA CALMA



Como ya dije en la crónica anterior, no estoy muy de acuerdo con la editorial de este blog, pulután como hoy escribo yo me voy a deleitar con este maravilloso equipo, que no solo tiene fuerza y cojones sino que hasta ahora juega al tiki-taka, si señores criticos del que no vamos a aprender más, no solo aprendemos ¡gracias a los vasos, claro! sino que somos capaces de superarnos a nosostros mismos y antes de los 60 años ya le estamos dando al tiki-taka con unos registros maravillosos 5-0, y olé, olé y olé y al que no le guste, QUE SE AGUANTE.

Creo que ya va siendo hora que hable un poquito de lo que paso en el partido. Primera parte ajustado en el marcador 1-0, pero con un dominio abasallador del DRINK TEAM, con unas paredes y unas ocasiones de gol, que ya les gustaria a otros en esos partidos de los sábados (o mejor digo pachanguillas, comparado con lo que se ve aqui)

Pero lo que se vio en la segunda parte, eso ya fue de otra galaxia, no solo hubo paredes y ocasiones, sino que asta las marcamos, o sea 5-0, el equipo contrario desquiciado y dando patadas ( vagamente no se a que me recuerda eso, ya que estamos en otra galaxia), y nosotros con un subidón de moral estamos segundos y vamos a por lo que se nos ponga delante.

MENCIONES ESPECIALES:

MACPILIO: Atento, a las pocas ocasiones que llegaron
JAMES: Entró dormido, pero despues espaviló, gran partido
RAFA: Inspirado y motibado. ¡Gracias por tu aportación pese a la lesión!
XAVI: Partido correcto, puede dar mas de sí, pese a los goles
JOSE: Luchador y goleador, una máquina al alcance de muy pocos en esta liga y en las del mas allá
JORDI: El cuerpesito a vuelto, con su técnica y su potente chut, gran segunda liga
RONALDO: Dolorido pero presente con un gol, cuando este bien volvera a marcar 3 o 4, como siempre

ALIPIO

domingo, 27 de febrero de 2011

San Mamés 3- Málaga 2

Aquí tenemos una muestra de que lo damos todo en los partidos, que nos dormimos después en la Manya!!!

Voy a seguir en mi línea de comentarios críticos, así que prepararos.



Nueva victoria de un equipo que se ha olvidado de jugar a fútbol y que sólo sabe ganar partidos por la mínima y con un juego rácano. En teoría no había bajas pero en el terreno de juego se demostró que esta vez quien estuvo de baja fue todo el equipo. Sólo tres destellos puntuales de calidad que fueron los tres goles (especialmente el segundo gol) hicieron posible que ganásemos un partido en el que el rival se limitó a hacer lo que nosotros le dejamos. Y como estábamos generosos, a punto estuvieron de empartar. De hecho empataron pero el árbitro les anuló injustamente el gol del empate.

Y vaya dos golitos que encajamos. Especialmente el primero tiene posibilidades de pasar a la historia como una de las frases míticas de este equipo. Así que a las ya sabidas: tú de que me vas, tú que en pensaries, he dicho centra y no entra... ahora hay que añadir "Ali, dónde estás?".

En defensa, James a la media parte ya resumía el partido entero "Vaya mierda de partido". George iba por el campo pensando más en el chuletón prometido que en jugar. Ali era el único que le ponía tensión al equipo. Xavi 6 como en sus mejores tiempos ejerciendo de espíritu libre. Jose buscando un lugar en el campo que nunca encontraba. Y Xavi 9 y el que escribe se pasaron el partido al tran-tran con la excusa de que salían de una lesión.



Pero lo mejor de todo, como siempre, en La Maña: buen humor, buena conversación y dos imágenes para la posteridad. La primera, espero verla, Ali durmiendo. Y la segunda, colosal. Sucedió cuando fuera hacíamos el purillo. De repente el presi, con un wisky en una mano y un puro en la otra hace estiramientos de gemelo. Los presentes le miramos entre sorprendidos y preocupados. Pero lo mejor llega cuando se gira y dice:"Esto lo tendrías que hacer todos". Ja, ja, ja... INENARRABLE.



Que sigan los triunfos y el buen humor. De fútbol de momento no hay noticias.
 
Varsovia

martes, 22 de febrero de 2011

San Mamés 2 - Inter de Mitente 1

Nova victòria heroica de San Mamés.



Un altre cop l'equip en quadre, les lesions havien deixat l'equip molt delmat amb dues baixes sensibles: a la defensa en Rafel ,"viejo Mc Allister" pels amics, deixava la reraguarda malmesa, al davant el Xavi alies "Ronaldo", pitxitxi de l'equip, tampoc hi va poder ser, ambdós per lessió.



La nit era freda i humida al nostre estadi (jugavem a casa encara que alguns no se'n van enterar) i pintaven bastos altre cop abans de començar. Per més I.N.R.I. el rival tenia pinta de vendre molt cara la pell, així que hauriem de suar la samarreta de valent si voliem guanyar. El partit no va ser bó. El tiki-taka al que ens te acostumats l'equip aquest cop no funcionava i els errors en les passades es succeïen a banda i banda. Cap al minut 10 de partit en Jaume "el presi" roba un baló en una jugada de pressió molt ben executada i es planta com una bala davant el porter i li engalta un fort xut per l'escaire desde la frontal sense que el porter pugui fer res per aturar-lo. Les coses es posaven de cara però el partit continuava trabat i no logravem fer ocasions clares de gol. Ja es veia que ens tocaria patir i a l'últim minut de la primera part falta en contra (que ens podriem haver estalviat com tantes altres) i ens cau el gol de l'empat.



Marxem al descans amb un gerro d'aigua freda, però això no s'ha acabat.



Comença la segona part i continua la mateixa tònica de jo la perdu, tú tambè, i el baló que va de banda a banda sense to ni so tot i que varem tenir un parell o tres d'ocasions per marcar. Arrivem a l'últim minut de partit amb el 1 a 1 al marcador i una falta a favor gairebè al mig del camp. El jordi, més conegut com a "cuerpecito" (pel seu cos més treballat que el d'en Cristiano Ronaldo, sobretot a la taula, no la d'abdominals, sino la de menjar que en paladar segur que supera al portugués, com la majoria de l'equip) ve, com anava dient, el "cuerpecito" que està tornant a agafar el to i a veure porteria desprès d'una època on les lessions no l'han deixat rendir al seu nivell, agafa la pilota, la planta, mira cap a porteria, l'àrbitre abans de xiular avisa de que és l'última jugada, el Jordi agafa carrera i es dirigeix cap a l'esfèric amb ganes de donar-li un cop de peu que li faci caure la pintura, i li endega tal patada que la pilota surt disparada com un coet, passant per l'interior de la barrera, tocant lleugerament el pal curt i acabant al fons de la xarxa.



Victòria heroica, treballada. Felicitar a tot l'equip pel seu esforç i la seva lluita, i desitjar que el proper partit el joc sigui més fluit, i no valen excuses perque algun es vol refugiar en que no en sabem més i no és veritat, i ho hem demostrat altres partits quan juguem com un equip tant en defensa com en atac.



Felicitats a tots per la victòria i desitjar que el proper partit puguem ser tots a la gespa.



Xavi.

domingo, 13 de febrero de 2011

SEGUNDA JORNADA DE LA COPA

Una vez más, y como ya empieza a ser cada vez más habitual, cruce de miradas en el calentamiento con gestos de incredulidad y pensamientos con excesos de confianza del equipo contrario al ver a los personajes a los que se enfrentaran. Y es que señores, ya tenemos una edad, aunque parece ser que pocos son los capaces de mostrarnos nuestras vergüenzas y carencias.
El partido empieza sin cambios, otro señuelo con el que muchos ya han tropezado. Empezamos administrando fuerzas y energías habida cuenta de la edad del equipo rival (creo que la media no llegaba a los 20), pero sin tardar apenas unos minutos nos vamos arriba y empezamos atacando y enseñando que también sabemos hacer lo que más daño nos pude hacer, las contras. Seguimos asustando en los corners.
Nuestro buen posicionamiento con las oportunas ayudas en defensa y el acierto de ambos porteros junto con la falta de puntería y definición final por nuestra parte evitan que nos vayamos al descanso sin goles y sin ventaja en el marcador.
En la segunda parte la presión a nuestra salida de balón se intensifica. Esto nos crea algunas perdidas sin consecuencias, pero esta presión la aprovechamos para hacemos valientes otra vez con las contras con pases largos y saques de banda en profundidad con los que se llevan más de tres sustos, y nosotros nos llevamos otro, cuando a falta de media parte, después de ver el chute a la escuadra de Rafa vemos como se llevaba la mano a la pierna izquierda haciéndonos ver que se ha roto.
Toca arremangarse y durante unos minutos aguantamos con uno menos pero todavía espantando con robos que nos dan ocasiones de marcar sin éxito.
Rafa vuelve al campo para fijar un jugador en defensa cuando atacamos para hacer de boya y de pivote, cosa que nos da resultado y le da la asistencia a Xavi para marcar el 1-0.
Ya con ventaja lo vemos todo más claro y resistimos cerrando espacios con coberturas y agresividad, mostrando nuestro carácter que cada vez más gente sabe que tenemos, aquel que se consigue con los años si es que no lo tienes de joven, je,je,je…
Felicito la gran labor de todo el equipo, es un gustazo estar en este equipo ¡¡CABRONES!!.
Ali da buenas indicaciones para colocar la defensa y el medio campo, oportunas salidas y paradas. Consigue un 0 en la portería, garantía para no perder.
Jaume sigue llevándose los rebotes y guarda bien la posición, a punto de hacer el gol de la jornada desde más de medio campo.
Xavi desequilibra el partido no solo con el gol, también con pases y regates y da salida cuando más se necesita, en momentos de presión.
Rafa marca la línea defensiva, hace circular rápido el balón y obliga a bascular más de lo que le gustaría al rival hasta cuando va cojo dando la asistencia del gol.
Ronaldo puso el sufrimiento, el apoyo y transmitió la tensión que necesitan los partidos encallados desde la banda.
Jordi seguro que esplendido en la mesa y en la fiesta de despedida, sin duda se le echó de menos en el campo y en La Maña.

FORZA DRINK TEAM

sábado, 12 de febrero de 2011

PRIMER PARTIDO DE LA SEGUNDA LIGA

Repetíamos contra el rival de la primera liga. A diferencia del partido anterior en el que dimos una muy buena sensación, este no fue nuestro partido. Teníamos la baja de Ali en la portería que fue cubierta por nuestro Killer Xavi, al que hay que agradecer el esfuerzo de ponerse en la portería forzando por las molestias que tenía y que al final se han acabado convirtiendo en lesión. De hecho creo que fue el único que se salvó de la quema, porque los demás no estuvimos a la altura que se exige en este equipo. Nos marcamos uno de esos "partiditos" nuestros en los que ni atacamos ni defendemos, ni presionamos arriba ni nos cerramos bien abajo, ni pasamos bien en corto ni jugamos bien en largo. En fin que deambulamos por el campo sin un plan claro de lo que hay que hacer y poniéndoselo muy fácil al rival. Nos marcaron 6 y pudieron ser más, y la imagen que dimos fue bastante mala. Señores, que somos el Drink Team, un equipo que gana o pierde pero que siempre ha de competir los partidos hasta el final, y que el equipo rival sude para ganarnos. No somos un equipito de medio pelo con el que los demás se divierten.

Espero que el próximo partido mejoremos, aunque no va a ser muy difícil teniendo en cuenta lo mal que hemos jugado.

VARSOVIA

sábado, 29 de enero de 2011

ÚLTIM PARTIT DE LLIGA

Ja s'ha acabat la lliga, i com no podia ser d'un altre manera, ens hem salvat de baixar de categoria amb solvencia, finalment hem quedat cinquès, mitja taula. No està gens malament tot i haber començat, com sempre, perdent molts partits a la primera volta, ara la segona ha estat de champions.

L'ultim partit era un tràmit, jugavem contra el primer clasificat, que ho habia guanyat tot menys un empat. De sortida la cosa pintava bé, per primer cop desde feia bastants partits erem tots 7, no hi habian ni viatges ni lesionats. El partit, espectacular, habent perdut per 5 a 3 i habent fet 4 pals, no està gens malament, i a més al equip rival hi habia un jugador determinant (màxim golejador de la lliga jugant de defensa!), crec que no es pot demanar més amb una mica més de sort, fins i tot habiem pogut guanyar.

Aixó ens ha de donar forces per encarar la segona lliga amb las màximas garantias d'exit.......vinga nois.....A PER EL CAMPIONAT!!!!!!!

domingo, 23 de enero de 2011

15º PARTIT TEMPORADA

Bon resultat donades les circumstàncies.
Vam començar curts d’efectius, Ali a Andorra i Xavi a “quien sabe donde”.
L’equip contrari va tenrir un parell de ocasions davant d’un “gato” una mica insegur, però llavors l’equip va tenir la pilota i amb aquestes pam, el Josep fa el primer gol, com sempre un gol gens fàcil(després va fallar els més fàcils), però l’alegria no va durar gaire, una rematada de cap que el “gato” només va fer marramiau, va suposar l’empat. Nosaltrs vam persistir buscan el gol però una altra cantada del “gato” va significar el 2-1 amb el vam anar als vestidors.
La segona part van anar a per totes amb il.lusió, ràbia i energia, el principal problema era l’espigat davanter contrari, però per això aquest equip també té el millor defensa “Rafa”, fins que va arribar el segon gol del Josep, encara més dificil que el primer.
Quan tot estava controlat l’àrbitre, es va inventar un penalt, que va suposar el 3-2, però el Drink Team no es rendeix mai i despres de fallar moltes ocasions clares, el Jordi va tornar a empatar el partit 3-3. Xiulet final i a la Manya que ens espera una hamburguesa cinc estrelles.
Vull donar les gràcies a l’esforç que va fer tot l’equip, cadascú amb els seus problemes musculars, laborals i mentals.
Per últim destacar el partit del Josep amb la seva lluita de sempre i dos grans gols, i no em vull oblidar del Jordi, cada dia va millorant, ja no sembla aquell jugador que s’arrossegava pel camp, t’animo a que segueixis en aquest camí, l’equip et necessita.
Fins dijous 22.30h, amb 50 €.

domingo, 16 de enero de 2011

14º PARTIT TEMPORADA

Partido fácil, brillante en defensa y espectacular en ataque sobre todo RONALDO con un hack trik. Poco mas que destacar salvo un inspiradísimo MACPILIO que mantuvo el arco a 0. Mención especial a la entrega y sacrificio de RAFA, que pese a no estar en perfectas condiciones contribuyó a la victoria.




PD: Todo esto podria haber sido muy bonito si el otro equipo se hubiera PRESENTADO, JA, JA, JA.....
 
 
ALIPIO