HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

miércoles, 29 de diciembre de 2010

MISSATGE DEL PRESIDENT

Desitjo que el proper any vingui ple de victòries i títols. Però per sobre de tot salut i que aquest equip segueixi unit com fins ara.


Aquest equip ha demostrat que sap sortir-se de situacions complicades, tots junts farem força.

Feliç Any Nou.

Visca el Drink Team
 
Jaume.

lunes, 20 de diciembre de 2010

12º PARTIT TEMPORADA

Clara.net Itil 2  San Mames 2


Quina mala sort, que ens empatin de doble penal amb el temps complert i a més amb un xut imparable per tot l'escaire es tenir molt mala sort. Pero que li farem," futbol es futbol", "unas veses se gana y otras se pierde",
El partit va començar força be, ens vem avançar al marcador amb un gol del expresso de Bigas, y just abans de acabar la primera part, en una jugada desgraciada d'una perdua de pilota al mig camp, ens van empatar. La primera part crec que vem aguantar be, amb algunas ocasions que no vem poder aprofitar.
La segona part, va ser una mica mes "correcaminos", amb ocasions per les dues bandas, fins que en una falta llençada magistralment pel Djorkaeff ens vem avançar al marcador. Tot anava encaminat a aguantar el resultat, ens vem fer forts a darrera, i aixó es potser el que va fer que ens empatessin. El fer se forts darrera aal Drink Team vol dir apretar al rival a base deser contundents, i aixó representa concedir faltas. I es clar, cinquena falta i doble penal...quina rabia. Ara, si no som contundents darrera perdem segur.


CRONICA DEL ENVIADO ESPECIAL A TENERIFE.


Ronaldo.

PD.No m'ha sortit una crónica gaira inspirada, serà que no tinc els anims per gaires alegrias......

miércoles, 8 de diciembre de 2010

11º PARTIT TEMPORADA

3-0 victòria contundent i s'esvaeixen els dubtes.




Eren les set de la tarda i pintaven bastos. Tot l'equip "d'scouting" buscant reforços i no hi va haver manera, uns no podien, d'altres estaven lesionats i n'hi havia d'altres que no se'ls podia localitzar. Pel que fa a l'equip, les baixes ens feien temer el pitjor, el Jordi "cuerpecito" amb el genoll fet un nyap, l'Ali i el Jaume amb el turmell que no s'acaba de curar, i, per postres, el Xavi "alies Ronaldo" de viatge.

Eren les set de la tarda i truco a l'amic Rafel per veure com pinta el panorama, els reforços que jo havia buscat, tots van fallar, esperava que em donés bones notícies però no, ell tampoc havia pogut trobar a ningú, al menys, el Jaume s'havia ofert a jugar ja que el turmell semblava que podia aguantar, si no feia masses esforços.

El partit començava a tres quarts de deu i el fred calava els ossos, l'ambient no era gaire optimista però l'equip estava al cent per cent concentrat. Ja d'inici es va veure que només hi havia un equip al camp. El control del partit era nostre i després d'un parell d'avisos va arrivar el primer gol de potent xut creuat a la base del pal del Xavi "àlies Djorkaeff". Minuts després arriva el segon gol, desprès d'un desajust defensiu del rival que en Rafel aprofita per fer una mil.limètrica passada a "Djorkaeff" que xuta i malgrat la meritosa parada del porter, no pot evitar el rebuig que en Josep aprofita per afusellar a boca de canó. Amb el dos a cero arrivem a la mitja part, tot i que en podríem haver fet algun més. A la segona part, el partit continua amb la mateixa tònica i arriva el tercer gol en una jugada de tiralínees, Rafa-Djorkaeff-Jose que centra per a que finalment Rafa l'empenti amb la cuixa al fons de la xarxa.

Bon partit, el millor en molt de temps, malgrat les circumstàncies, bona col.locació, pressió, serietat defensiva i bon joc. Tres gols, encara que n'haurien pogut ser més, també alguna ocassió del rival que l'Ali va saber aturar.

Agraïr a l'Ali i el Jaume l'esforç que van fer per a poder jugar, i felicitar a en Josep pel que ha sigut un dels seus millors partits amb aquest equip.
 
XAVIER GIBERNAU

miércoles, 1 de diciembre de 2010

10 º PARTIT TEMPORADA

Antes de nada, felicidades a todos los privilegiados que el lunes pudieron disfrutar en vivo de la victoria más clara, contundente y espectacular que jamás he visto en un Barça-Madrid. BRUTAL!!
En cuanto a la crónica de nuestro último partido también vuelvo a felicitar a todos por romper al fin la maldición de la derrota que llevaba tanto tiempo castigándonos repetidamente sin justicia.
El partido empezó con buen ritmo e intensidad, algo diferente a la mayoría de partidos anteriores. Lástima que lo que no cambió fue la costumbre de empezar con el resultado en contra, y por 2-0 en esta ocasión. Aunque también en defensa nuestra hay que decir que el primero fue después de un rebote inesperado. El segundo por una volea que venía de un saque de banda en la que intentando anticiparme me ganaron la espalda pillando desprevenido también a Ali.
Durante el partido tuvimos claramente la posesión del balón, cosa que nos hacía sentirnos optimistas. Pero llegamos con ese 2-0 al descanso.
Entonces supimos sobreponernos con carácter empezando desde atrás en defensa y continuando tocando bastante bien. Conseguimos recortar distancias con un gol de Ronaldo (el “Ateo” que es el bueno), para volver a encajar el tercero quizás por tener demasiado retrasada la defensa y flotar al contrario excesivamente.
A continuación adelantamos la línea de presión robando balones que nos dieron buenas oportunidades para marcar. Pero en este equipo siempre hay un killer que suele sacarnos las castañas del fuego cuando no la sabemos meter. Así que el “Ateo” primero se inventó un golazo por la banda derecha y después del tercero de Rafa provocó un penalti que anotó Djorkaef.
En el tramo final del encuentro aguantamos con más nerviosismo del que necesitábamos por temor a empatar en los últimos minutos.
Finalmente batalla ganada y merecidamente con ese pelín de suerte que reclamábamos y que se nos concedió como no podía ser de otra manera.
Solo una observación, hay que retomar los cambios rápidos, más ahora que hace más frio y podemos tener lesiones inoportunas cuando estamos justitos de banquillo.
Ahora toca intentar mantener la línea para seguir disfrutando y de paso alejarnos de los puestos de descenso.
FORZA DRINK TEAM.

9º PARTIT TEMPORADA

Empezamos como siempre cambiándonos en el vestuario las sensaciones y vibraciones no son muy buenas. Xavi, el crack del área, el estranjero del equipo, llega de París y no se presenta al partido. Pilio el crack de la portería está mermado y un servidor que escribe la crónica esta lesionado, por tanto el peso específico es para los abuelos. Uno de ellos dice esto parece un jeriátrico, y con esto saltamos al campo.

Empieza el partido y en un pis plas 2-0 ya vamos perdiendo. Hacemos lo más difícil que es empatar, nos entra la pájara y se van 4-2. Conseguimos empatar a 4-4 y al final como siempre acabamos perdiendo 5-4. SI, SI!! Mucha presión, lucha, entrega, pero frasecita “seguimos corriendo como pollo sin cabeza” J.B. ¡AHA! JB claro esto es lo que asociamos a La Maña, como Guti PIM-PAM nosotros JB viene JB va, por suerte siempre nos quedará La Maña.

Os aseguro que el próximo partido ganamos, es un presentimiento de quien escribe la crónica que tiene la gran suerte de conocer el futuro.

JORDI ESTEVE

domingo, 14 de noviembre de 2010

8º PARTIT TEMPORADA

Fí de la primera volta de la lliga, contra el primer clasificat, amb la baixa ja coneguda de l'Ali i la subtada del Jordi.......Collons quin panorama!!!! No teniem una altre que "APRETARSE LOS MACHOS" i sortir a per totes, a demostrar que serem dolents, seren ganapias, serer moltes més coses, pero el que no farem serà deixar de lluitar fins el final i caure amb el cap ben alt.

I així va ser el partit, varem perdre, si, però segur que l'altre equip, ja al vestuari, estarien pensant: Collons de iaios, com corrent i com la toquen els cabronassos....com ens ha costat de guanyar-los.

El partit va començar amb un dos a cero, crec que merescut, el primer en una jugada d'un xut llunyar i el segon en un malentés entre el GATO i el JORKAEF, pero abans de finalitzar el primer temps, una genialitat del 6 de l'equip, va suposar el primer gol nostre. Així vam arribar a la mitja part. Aquesta primera part, vem tenir força ocasions per marcar, tot i no tenir camvis i començar a estar una mica cansats.

La segona part, va seguir en un "toma i daca", Ells portant el ritnma de partit i nosaltre amb contras perillosas. Llavors ens van fotre dos gols d'aquests de llet, en xuts de lluny i nosaltres els hi vem posar la por al cos, amb un golàs d'el EXPRERSO DE VIGAS, en jugada personal i en una falta indirecta llençada magistralment pel AMIC RAFEL, en la que el porter contrari encara es pregunta perqué va tocar la pilota...INNOCENT.

Be, al final del partit, cansats de collons, i en una barreja d'alegria per haber jugat un partit molt complert i de decepció per haber perdut de nou. Cal destacar la aportació del GATO que va aturar moltes pilotes i de tots els demés que vem correr com animals per defensar el bon nom del DRINK TEAM,.

lunes, 8 de noviembre de 2010

7ª PARTIT TEMPORADA

Us vaig a escriure una crònica una mica atípica.
Només recordo que vam començar marcan el primer gol (Xavi-9) de corner, passats 9 minuts ens van empatar. Però un gol de murri de Josep-7, ens donava avantatge un altre cop. Aleshores va arribar la jugada desgraciada per nosaltres, Alipio-1, trapitja a Jaume-10, conseqüentment es torça el turmell d’Alipio-1, així va finalitzar la primera part.
La segona part va ser un total desastre, als 2 minuts ens van empatar, però veus per on Rafa-5 fa el 3-2, va ser un miratge perquè no s’ho creia ningú.
Aquest cop el “Gato de la Meridiana” va estar molt malament, no va poder aturar cap contratac i es va menjar 3 gols en un moment., total derrota 5-3 i com sempre a fer el que millor sabem(anar a la Manya).
Us faré un petit comentari. Sinó ens posem les piles ho passarem malament en molts partits.
1 Falta d’intensitat
2 Tots ataquem i tots defensem
3 No perdre pilotes tontes el mig camp(perdó, a qualsevol lloc del camp)
Per últim voldria dir, que la propera crònica espero que sigui més agradable de fer.

lunes, 1 de noviembre de 2010

6º PARTIDO TEMPORADA

CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA

Corría el día 28 de octubre del 2010, sobre las 21'45, cuando un tal equipo "SAN MAMES", se convirtió en el antiguo y verdadero "DRINK TEAM", solo así y con 2 cojones supimos ganar el segundo partido de la temporada y el primero de lo que creo una senda victoriosa para gloria de este gran equipo. El primer minuto todo hay que decirlo, empezamos dormidos "como siempre" y nos crearon una ocasión muy peligrosa, pero no entro y a partir de hay empezó otro partido. 1-0 el 1-1 presionando muy arriba cerca del área, (que según la vieja guardia, demasiado) como después se pudo comprobar, 2-1 y el partido se va calentando. 2-2 y ya entramos de lleno en la segunda parte que es cuando se desatan todos los caballos o güevos o cojones de este equipo y patada a MARISCAL RAFA, tangana con gran protagonista de RONALDO, tarjeta, partido completamente descontrolado 4-2, continúan los insultos, patadas, el expreso que cae, y no solo, como es normal, pero he y aquí que renace la furia incontrolada (llamase calidad extrema) de RONALDO y uno, dos, tres 4-5 y expulsión, después de nuevos insultos, manos al aire, patadas en el campo, mas tarjetas y con pocos minutos ya por delante. Aguantar el resultado, sin mucho peligro, gracias a una presión asfixiante y final. Los críos no la saben meter y los abuelos la han metido demasiadas veces, o sea lo dicho, crónica de una muerte anunciada.

ALIPIO

lunes, 25 de octubre de 2010

5º PARTIDO TEMPORADA

Partido jugado a un buen nivel por ambos equipos y que finalmente perdimos en el último minuto por 5-4.


Como novedad pusimos en práctica una táctica que hacía tiempo que no utilizábamos: presión por todo el campo uno contra uno. Esto significa un ritmo muy alto de partido que provoca el lógico cansancio y desgaste por lo que el tema de los cambios, que últimamente venía representando algún problema, se solucionó sin más.

El partido empezó con una buena presión nuestra por todo el campo, a lo que el contrario replicó con buena técnica y buen control de juego desde su propio campo sin desordenarse y sin perder balones fáciles . También logramos alguna posesión larga, cosa difícil dada la calidad del rival que teníamos enfrente. Nuestro juego en ataque no era el juego pasivo de otras veces sino que los contínuos movimietos de los jugadores, no siempre coordinados, hacía que el contrario tuviese que estar bien posicionado para defenderse. El partido estaba equilibrado hasta que ellos en dos acciones puntuales nos marcaron dos goles casi seguidos. El equipo siguió jugando igual, sin venirse abajo y con mucha concentración por parte de todos. Esto nos permitió jugar casi toda la primera parte en el campo del contrario y disponer de alguna ocasión de gol.

La segunda parte se inició de la misma forma que la primera: presión nuestra y el equipo contrario esperando atrás para cazarnos en algún contragolpe. Fruto de nuestra presión vino nuestro primer gol. Seguimos intentando jugar de la misma manera aunque ya un poco más desordenados por lo que nos pillaron en algunas contras que no fueron a más gracias a las magníficas intervenciones de Ali. Los últimos diez minutos de partido fueron la locura: después de ir perdiendo por 4-2 y con el partido casi decidido, conseguimos empatar a cuatro a falta de tan sólo dos minutos. Cualquier cosa podía pasar, y pasó lo peor: en una falta de entendimiento en la presión ellos consiguieron llegar en superioridad a nuestra área para definir con tranquilidad el gol de la victoria.



A destacar: el esfuerzo de todos por jugar con un sistema que exige un gran derroche físico.

A mejorar: saber jugar los partidos en función de lo que conviene en cada momento y estar siempre concentrado en el juego.
 
RAFAEL HERRERO

jueves, 21 de octubre de 2010

4º PARTIT TEMPORADA

3-2 falta de joc i derrota




Partit complicat contra un equip d'aquells que ho posen tot fins al limit, molt "marrulleros", i amb una noia fent d'arbitre que no es va saber imposar en cap moment i amb decisions contradictories. En molts moments, a punt de la bronca.

La primera part, tot i no fer un gran joc, acaba amb un 2-0 favorable i amb el partit mes menys controlat, amb dos gols de Ronaldo. Despres de la represa l'equip rival surt amb mes intensitat posant a prova la permisivitat arbitral i un gol de contratac els dona ales. A partir d'aqui ja no trenem jugades i dues errades defensives, una d'error de marca al llencament d'una falta en que l'arbit pita quan el porter esta colocant la barrera i l'altra en una pilota perduda per l'ultim home, intentant regatejar, ens porten al 2-3 final, potser merescut, potser massa rigoros, pero en tot cas doloros.

A millorar, el joc en equip i la concentracio durant tot el partit, al marge d'arbitres.






Xavi.

sábado, 2 de octubre de 2010

3ª JORNADA DE LIGA

Después de los 2 primeros partidos en los que encontramos equipos más asequibles aunque con distinta suerte en el resultado, en este tercero el equipo era muy superior a los anteriores. Empezando por la portaría y acabando por jugadores más técnicos y rápidos.
El primer gol, perdón golazo, vino después de un despeje recuperado cerca del medio campo seguido de un potente chut que entró por la escuadra, inapelable.
Después del primer gol el equipo intercambió con el rival contras y encontró huecos y ocasiones, un par acabaron en los postes y otras en buenas intervenciones del guardameta.
Nuestro juego no se vino abajo tampoco después de los 2 siguientes goles surgidos uno por un remate de cabeza en el área pequeña tras un córner y otro por pequeños desajustes defensivos quizás por retrasar demasiado nuestra posición.
Así llegamos a la segunda parte en la que mejor posicionados presionamos más y mejor consiguiendo nuestro único gol.
Jugamos tocando también con más criterio y con seriedad atrás, la intensidad era la adecuada pero no llegaba el gol. Pensando en el reloj empezamos a asumir más riesgos para remontar y alcanzar al menos el empate, era lo que tocaba pero no conseguimos dianas.
En una contra nos metieron el cuarto sentenciando un partido en el que tanto el rival como nosotros no creíamos que acabaría con tanta diferencia de goles.
La verdad es que vamos por el buen camino pero no podemos acostumbrarnos a la derrota, hay que despedirla con gratitud por lo que nos ha enseñado para flirtear con la victoria que es lo que ahora necesitamos y nos merecemos.

domingo, 26 de septiembre de 2010

2ª JORNADA LLIGA

Segona jornada,primera victoria 3-0,vist el resultat sobre el paper facil partit,pero no que va,per a nosaltres no hi ha partit facil,necessitem 50 ocasipns per marcar un gol!!!,i aixo que la primera part vam jugar amb un jugador mes durant aprox 10 mts,pero es clar com sempre som "las hermanitas de la caridad",ja veurem quan ens passi a nosaltres,pero be aixi i tot ens vam adelantar amb 2-0,pero crec que vam jugar millor quan el rival estavem tots,un rival molt inferior a nosaltres que hauriem de maxacar.molt bon partit del pilio encara convalescent de la neomonia,segueix sent molt pilio,i aixo es nota molt.i amb aixo no es q vulgui dir res sobre "el gato de la meridiana"perque crec que l'altre dia va fer un bon partit,pero tenin de jugador al "abuelo" i guayem molt pel seu caracter.d'aixo volia parlar de caracter,crec que es una mica el que ens falta,no podem baixar els braços o no fica la cama,i no vull dir noms!!!! Ja..ja..ja..,si que es veritat que avegades no jugem a res frase mitica.pero jo entic un altre,la persevererança es la rao de ser. Jordi esteve.

viernes, 17 de septiembre de 2010

PRIMER PARTIT NOVA TEMPORADA

Quin drama.....comencem bé la nova temporada...amb una derrota, i de las que fan mal eh? perquè som superiors....oi? Bé, si més no, últimament ja ens passa això de començar amb mal peu. Al principi tot son excuses, que si la pilota es una merda que si la gespa s'enganxa, que si no es veu res, que si el camp es massa gran o massa petit, o el que sigui, tot si val per justificar la derrota, i es que el DRINK TEAM no pot fer un mal partit així per que si, sempre hi ha alguna cosa aliena al equip que serveix d'excusa. SOM LA LLET.

Bé, anem per feina, primer partit de la temporada a la nova instal.lacio del Col.legi Sant Ignasi, i primer contratemps, ara seriós, l'Alipio no pot jugar per estar malalt, i no es que no confiem amb el segon porter de l'equip, no, El Gato de la Meridiana, si no es que això vol dir que també perdem una rotació mes i la manca del lateral-carrilero amb l'esquerra de seda !
Bé, seguim. Seguim sense llum, això que ens van dir que hi hauria més llum per aquest partit, Peró no, i a sobre jo m'he oblidat el casco minero grgrgrgrgrgr. Comencem el partit i els primers minuts son de tanteig, dominant el joc, però sense crear perill, fins que en una jugada de passar al 1 a 0, ens contra ataquen i 0 a 1...merda. La primera part acaba amb una pilota robada pel crack del equip, que amb la seva sang freda habitual va aconseguir l'empat.

La segona part, comença malament, pilota perduda al mig del camp, contraatac i merda, 1 a 2.
A partird'aquíortit la potencia física de que atresorem tots els membres del equip i s'ha aconseguit embotellar el rival, amb tanta mala fortuna que no vem tenir la sort de empatar fins que a les acaballes del partit ens han clavat el 1 a 3.

Finalment, molt abatuts cap al vestidor on hem pogut analitzar que ens ha passat. En la meva opinió, no pot ser que xutem a porta 25 vegades i només fem un gol, encara, que com molt bé diu en Mourihno, l'importante es crear las oportunidades,,,,,

PD: el proper rival pagarà las CONSECUENSIAS....

domingo, 12 de septiembre de 2010

PARTIT AMISTÓS ST IGNACI.

Hola amics.
Primer partit de la temporada, contacta amb el camp i instal.lacions.
Poca llum i menys pilotes per jugar a futbol, algun jugador ho va deixar molt clar en l'escalfament(no és veritat Rafa?).
El partit va estar marcat per el jove Alipio, mostrant un nivell de compromís molt alt.
La resta de l'equip vam fer una primera part pèssima, a la segona vam millorar una mica però com sempre no juguem a res.
Finalment vam perdre el partit, però aquest equip és com un diesel, quan agafem el to físic i tàctic, que tremolin tots els equips(espero que sigui aviat).
Crec que els dos craks de l'equip, en aquests moments tenen que agafar més responsabilitats i "tirar del carro".
Espero molt d'aquest equip en el proper partit.
Fins aviat

sábado, 17 de julio de 2010

MADE IN DRINK TEAM

Mireu aquest vídeo que ha trobat el Xavi per Internet, es tracte d'una noia que, es veu que va venir de vacances a Barna i va passar per la TARR.
Allà, va veure uns partits del Drink Team i va decidir aplicar las "enseñansas" que, alguns membres destacats del equip utilitzam als partits...."si es que creamos escuela nen"

jueves, 8 de julio de 2010

PARTIT DE PROVA A L'ESCOLA PIA


Aquesta es la primera crónica d'un partit del Drink Team després de la llarga "andadura" d'aquest clàsic del futbol sala a Barcelona, desde el 1992, diuen els "VETERANUS". Esperu que tots acabem fent las crónicas, que serà més divertit.


Bé dons, després d'una temporada, diguem-li,... extraña, el `passat dimarts ven anar a fer una prova, a on, segurament jugarem la temporada vinent, a la Escola Pia de Barcelona. Gràcias a las gestions del Sr. President, Capità, i alma mater del equip, el Viejo McAlister, ens van fer una prova per saber quin nivell tenim, i per apuntar-nos a la lliga dels Cracks o a la dels CataCracks....Jo no li vaig voler dir res, pero no ho entenc, amb el "nivelaso" que tenim.


Primera impresió: Collons quin aparcament noi!!! m'he omplert la samarreta de fullas "ostia" pero bueno, hi ha lloc i es a prop dels vestuaris.


Bones instal.lacions, gespa d'última generació i tranquilitat, que el nostre mal no vol sorolls, si senyor.


Vestuaris amplis, nets i dutxes i bany a dins, molt bé.


Camp de futbol:

1-La gespa sembla bona, una mica alta, segons algún pero bona.

2-Porterias extrañas, semblan mes estretas i mes altes.

3-Bones vistas al mar i a la muntanya, "QUIN LUJU", i envoltades de la Biutiful pipol

4-La pilota, molt bé tú, al menys es blanca i es veu, que últimament, eren grises i no es veien.

5-El camp es més petit del que jugavem fins ara, menys mal, perque estaba fuins els collons de corre amunt i avall.


Comencem el partit, comencem el joc habitual, de tiki-taka, tantejant el rival, que per cert, no se com es deien, i tenim de seguida algunes ocasions que s'escapen per petits detalls, fins que ens fan una mica de llàstima i els hi fem un passadis, amb catifa i tot, i els hi deixem marcar un gol, per que no es desmoralitzin tant aviat.


Després comença la rotació de jugadors, i els gols comencen a arribar, llógic, amb els camvis, s'han descolocat i ho hem aprofitat, si es que son molts anys d'experiencia, on vas a parar.


Arriba el descans, i ja guanyem per dos a un. A la segona part, una exibició de entrega i domini de la situació, fins que hem decidit abaixar el ritma i ens hem deixat enmpatar, mes que res perque no es plan d'humiliar al rival el primer dia oi?


Bé cap a las dutxes, on ens han agradat força que totes tres caiguin amb bona presió.


Com que era l'ultim partit, tocaba sopar extraordinari, i ho hem celebrat a la Tauleta de Lesseps, crec que es deia així, onm hem degustat unas bones carns i uns bons vinillos, i on hem pogut fer la tertulia post-partit tant maca de sempre.


Apa, fins un altre nois.


"RONALDO"

miércoles, 7 de julio de 2010

Aquest blog s'obra avui per deixar patent per la historia de la humanitat de las "andansas" d'un EQUIP de futbol sala que es la reostia. Un EQUIP, que representa una manera de vida, un sinvivir, un........ un yo que se, que se me ponen los pelos como escarpias.

Bé, dons ara, d'aquí endavant, anirem fent les crónicas dels partits que anem jugant i de totes les coses que ens pasin al "terreno de juego", que pateixin els arbits, com els posarem desde aquí ja ja ja...

Bueno, com que som així de raros, comencem, ara a fer el blog, quan acaba la temporada, i no hi han partits, pero "buenu", ahir vem jugar un partit amistos per probar la pista on jugarem a partit de la temporada següent, i ja penhjarem la crónica i les sensacions, i també anirem explicant la histròria del equip, que es bastant llarga....

AU, FINS UN ALTRE.




"RONALDO"