HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

lunes, 30 de mayo de 2011

FACEFUCK ? SAN MAMES ?

Quin partit nois, quin partit, va ser espectacular, impensable, senzillament inoblidable. Tinc poca memória, però aquest partit el recordaré tota la vida, l’hi penso explicar als meus nèts, han de saber quina mena d’equip era el Drink Team.


Amb dos jugadors per motius professionals fora de la convocatoria, es va afegir el Sr Alipio, el gran porter, per lesió El tema començava molt negra, però una mirada entre nosaltres quatre, ho va canviar tot, vam treure l’orgull, el sentiment i per sobre de tot el talent que portem dins.

Vam començar el partit ben posicionats, però amb un xut no gaire fort ens van fer el primer gol, l’equip no es va enfonsar i va seguir treballant en defensa i buscant alguna contra. Amb un pase llarg de l’amic Rafa, Josep controla i li fan falta a prop de l’àrea, Rafa va agafar la pilota i va mirar amb cara d’assassí la porteria, dit i fet la va clavar per tota l’escaire. Però lluny de voler conservar el marcador, vam buscar el segon, i així en un contratac molt ben portat pels tres magnífics, Josep va fer el gol.

Va ser una primera part molt ben defensada, amb basculacions perfectes i sortides ràpides, en resum uns 20 minuts sensacionals.

La segona part va començar igual, sense gaires ocasions del rival (5 jugadors al camp i 5 a la banqueta), no sabien que fer per trobar porteria.

Aleshores es va produir la jugada desgracida, l’amic Rafa agafa la pilota i surt per la banda com un coet, però la seva cama li recorda que té una edat.

Es va acabar el partir, encara que el Josep va preguntar si podiem jugar tres, amb jugadors així aquest equip té per molts anys.

Vull comentar que els noms no són el més important, si camviem els tres jugadors que no van ser per tres que vam jugar el resultat seria el mateix, aquesta és la força d’aquest equip.

No em vull oblidar de la festa al carrer Verdi, fantàstica final de champions i fantàstica nit organitzada per el Xavi G., sort que no hi havia àrbitre, només va faltar la presència del Xavi-9

Felicitats a tots, visca San Mamés, visca el Barça i visca Catalunya.

James.

Aquesta es la foto de l'estadiu abans de comensar el partit.

El pitido inicial, erem un de menys
San Mames guanyant 2-1, jugant amb 1 de menys i lessio del Rafa. Partit suspes pq amb 2 i porter no es pot jugar.
Fotos gràcies a En Djorkaef...

lunes, 16 de mayo de 2011

GDT TEAM 3 SAN MAMES 3

Ante todo, excusadme por mi falta de respeto hacia mis compañeros por la crónica del anterior partido. Dicho esto, la verdad es que las dos crónicas se podrian solapar salvo por el último minuto, que la primera nos fue a favor y la última en contra.




El partido tuvo un sinfín de ocasiones, pero como siempre fallamos mas que una escopeta de feria, y eso que RONALDO estuvo magnifico con 2 goles, pero fallamos 25.



Creo recordar que en la última crónica que escribí, hable sobre que estábamos subiendo el turmalet frente a los primeros clasificados, y que despues vendria la bajada, que se suponia que la tendriamos que aprovechar, pero nada más lejos de la realidad, porque no ganamos ni uno y eso que se suponia que estabamos como un tiro ¿relajación? ¿confianza extrema? o ¿es que vamos de sobrados?. No lo se, porque pese a todo, estamos manteniendo un cierto orden de conjunto, solo manchado por ciertas actuaciones individuales de ¡¡¡TODOS!!! que nos han hecho encajar goles muy inoportunos.



No quiero despedidme con mal sabor de boca, porque la verdad es que este año lo estoy disfrutando mucho y lo estamos compitiendo bastante bien y si pese a todo nos sale una temporada regular ¡QUE NUNCA UNA MALA! siempre nos quedara LA MAÑA Y VERDI, ja, ja, ja...



PD: EL RESULTADO FUE DE 3-3
 
ALIPIO

martes, 3 de mayo de 2011

Drink Team 3 Inter de Mitente 1

Esta crónica es muy sencilla y agradable de hacer. Primero por la victoria, siempre necesaria. Y segundo porque algunos jugadores que últimamente andaban con la moral un poco tocada se reivindicaron. El partido empezó con una muy buena noticia: nuestro Killer ha vuelto. Primer minuto, primera ocasión fabricada por el Killer que se va de cuantos le salen al paso para rematar fuera por muy poco. La segunda ocasión que tuvo la enchufó dentro, primer gol. Pero también estaba de vuelta nuestro Expreso. En una jugada en la que juntó concentración, anticipación y definición marcó el segundo gol: robo de balón a la defensa rival y gol inapelable. 2-0 y partido controlado y listo para nuevas apariciones. Y llegó la de James que además de brega y lucha defensiva, sacó a pasear su zurda de seda haciendo estragos en el rival. En especial una jugada en la segunda parte en la que con técnica y precisión desborda a un jugador del equipo rival y pone un balón fantástico que casi acaba en gol. Y también destacar a Jordi, injustamente tratado en las votaciones, ¿por qué?, que dió salida a nuestro juego ofensivo siendo el enlace perfecto entre la salida de balón y el ataque, además de trabajar en defensa.


Marcamos el 3-0 en un control y remate perfecto del Killer, y con el partido acabado ellos hicieron su golito de penalti.

Y los demás jugadores, que como ya sabeis formamos la base de este equipo, nos dedicamos a disfrutar viendo como nuestros amigos no sólo jugaron un gran partido sino que también en La Maña, totalmente crecidos, imaginaban futuras gestas deportivas.

Que grande es el futbol!!!
 
RAFA