Quin partit nois, quin partit, va ser espectacular, impensable, senzillament inoblidable. Tinc poca memória, però aquest partit el recordaré tota la vida, l’hi penso explicar als meus nèts, han de saber quina mena d’equip era el Drink Team.
Amb dos jugadors per motius professionals fora de la convocatoria, es va afegir el Sr Alipio, el gran porter, per lesió El tema començava molt negra, però una mirada entre nosaltres quatre, ho va canviar tot, vam treure l’orgull, el sentiment i per sobre de tot el talent que portem dins.
Vam començar el partit ben posicionats, però amb un xut no gaire fort ens van fer el primer gol, l’equip no es va enfonsar i va seguir treballant en defensa i buscant alguna contra. Amb un pase llarg de l’amic Rafa, Josep controla i li fan falta a prop de l’àrea, Rafa va agafar la pilota i va mirar amb cara d’assassí la porteria, dit i fet la va clavar per tota l’escaire. Però lluny de voler conservar el marcador, vam buscar el segon, i així en un contratac molt ben portat pels tres magnífics, Josep va fer el gol.
Va ser una primera part molt ben defensada, amb basculacions perfectes i sortides ràpides, en resum uns 20 minuts sensacionals.
La segona part va començar igual, sense gaires ocasions del rival (5 jugadors al camp i 5 a la banqueta), no sabien que fer per trobar porteria.
Aleshores es va produir la jugada desgracida, l’amic Rafa agafa la pilota i surt per la banda com un coet, però la seva cama li recorda que té una edat.
Es va acabar el partir, encara que el Josep va preguntar si podiem jugar tres, amb jugadors així aquest equip té per molts anys.
Vull comentar que els noms no són el més important, si camviem els tres jugadors que no van ser per tres que vam jugar el resultat seria el mateix, aquesta és la força d’aquest equip.
No em vull oblidar de la festa al carrer Verdi, fantàstica final de champions i fantàstica nit organitzada per el Xavi G., sort que no hi havia àrbitre, només va faltar la presència del Xavi-9
Felicitats a tots, visca San Mamés, visca el Barça i visca Catalunya.
James.
Aquesta es la foto de l'estadiu abans de comensar el partit.
El pitido inicial, erem un de menys
San Mames guanyant 2-1, jugant amb 1 de menys i lessio del Rafa. Partit suspes pq amb 2 i porter no es pot jugar.
Fotos gràcies a En Djorkaef...
Amb dos jugadors per motius professionals fora de la convocatoria, es va afegir el Sr Alipio, el gran porter, per lesió El tema començava molt negra, però una mirada entre nosaltres quatre, ho va canviar tot, vam treure l’orgull, el sentiment i per sobre de tot el talent que portem dins.
Vam començar el partit ben posicionats, però amb un xut no gaire fort ens van fer el primer gol, l’equip no es va enfonsar i va seguir treballant en defensa i buscant alguna contra. Amb un pase llarg de l’amic Rafa, Josep controla i li fan falta a prop de l’àrea, Rafa va agafar la pilota i va mirar amb cara d’assassí la porteria, dit i fet la va clavar per tota l’escaire. Però lluny de voler conservar el marcador, vam buscar el segon, i així en un contratac molt ben portat pels tres magnífics, Josep va fer el gol.
Va ser una primera part molt ben defensada, amb basculacions perfectes i sortides ràpides, en resum uns 20 minuts sensacionals.
La segona part va començar igual, sense gaires ocasions del rival (5 jugadors al camp i 5 a la banqueta), no sabien que fer per trobar porteria.
Aleshores es va produir la jugada desgracida, l’amic Rafa agafa la pilota i surt per la banda com un coet, però la seva cama li recorda que té una edat.
Es va acabar el partir, encara que el Josep va preguntar si podiem jugar tres, amb jugadors així aquest equip té per molts anys.
Vull comentar que els noms no són el més important, si camviem els tres jugadors que no van ser per tres que vam jugar el resultat seria el mateix, aquesta és la força d’aquest equip.
No em vull oblidar de la festa al carrer Verdi, fantàstica final de champions i fantàstica nit organitzada per el Xavi G., sort que no hi havia àrbitre, només va faltar la presència del Xavi-9
Felicitats a tots, visca San Mamés, visca el Barça i visca Catalunya.
James.
Aquesta es la foto de l'estadiu abans de comensar el partit.
El pitido inicial, erem un de menys
Partido para enmarcar. Y no sólo por lo futbolístico sino por la demostración de que aquello que se llama ESENCIA DRINK TEAM no sólo es un trofeo sino que es algo que existe y que forma parte del ADN de todos los integrantes de este glorioso equipo. Yo lo resumiría en una frase: la guardia muere pero no se rinde.
ResponderEliminarY luego la jornada de VERDI: se me agotan las palabras. No sigo porque me estoy poniendo tonto y tampoco se trata de eso.
Partido casi perfecto, solo no lo fue por no haber podido acabar.
ResponderEliminarLa verdad es que más que sufrir disfrutamos.Hasta una vez acabado el partido uno de los contrarios se atrevió a decir que tendríamos que anotarnos la victoria, que si esta gente en 20 minutos son capaces de ganarnos con uno menos se merecen los puntos. Todo un detalle, que ya sea por el reglamento o por la falta de apollo de la resta de jugadores rivales, no se dara con toda seguridad.
Pero como dijo Rafa en el descanso el partido ya lo ganamos entonces,y pase lo que pase ya hemos demostrado de somos capaces.
Felicidades a todos
FORÇA DRINK TEAM