HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

lunes, 6 de junio de 2011

SAN MAMES 3 CLARA.NET ITIL 3

Un altre bon partit del Drink Team, i es que sempre que ens falta algú ens creixem, ens multipliquem per cubrir el company que ens falta......som la pera, si ho fessim sempre....i si tinguesim 20 anys menys jejeje

"Bueno", al lio. Ja sabiem que el Rafel no podia jugar ja que era lesionat de l'últim partit, tocaba arramangar-se.. Comencem tancadets a darrera ja que jugavem contra el lider, i anavem aguantan força bé, fins que arriba el primer gol del contrari, una bona jugada individual i 0 a 1. Seguim igual, forts darrera i intentant sortir al contraatac, fins que després de dos o tres sacades de banda, podem empatar de cap, 1 a 1. Ja acabant la primera meitat, ens fan el segon, 1 a 2 i fi de la primera meitat.
Comença la segona part i tot segueix igual, potser amb una mica mes d'intensitat per part nostre i ja comencen els "roces", ara m'agrada cony!! i gràcies a aixó, en una sacada ràpida de l'Ali que li pasa al Xavi i aqusest amb una pasada milimétrica en deixa sol devant del porter al que supero amb un toc suau al segon pal 2 a 2 (no digueu a ningú, pero volia pasar-la al Jordi que venia tot sol). Una mica més tard ens fan el tercer 2 a 3, i quant ja es "relamian" amb la victória, apareix el Expreso de Bigas per robar una pilota al mig del camp i fotrals-hi el partit enlaira 3 a 3. D'aquí al final, a defensar com podiem i quasi vem poder guanyar el partit si no fos per mala sort.

Bé, ja acaba la lliga i no està gens malament,sempre es pot millorar però també es pot fer pitjor, i sino, sempre ens quedarà La Manya..
Publicado por en

3 comentarios:

  1. Anónimo7 de junio de 2011, 19:59

    Buen partido de todo el equipo. Magnífico Ali tanto en la portería como en ataque,dándonos salida ante un equipo difícil. Muy ordenados en defensa y resolutivos en ataque (creo que es de los partidos que menos ocasiones hemos tenido y que más efectivos hemos estado).
    Animar a James para que se recupere lo antes posible: hazme caso, no fuerces y descansa bien.

    ResponderEliminar
  2. Jose Luis7 de junio de 2011, 23:12

    Completamente de acuerdo, pocas ocasiones y bien aprovechadas.
    Estamos mejorando la salida de balon cuando nos presionan y tocando cuando no hay huecos utilizando más a Ali y con acierto.
    Ya veis el mundo al reves y un equipo en evolucion despues de 17 años.
    SOMOS LA LA LECHE.

    ResponderEliminar
  3. Anónimo8 de junio de 2011, 18:54

    Gran esfuerzo y acierto por parte de todos, empatar con el lider y sin uno de los craks tiene mérito, este equipo aun tiene mucho recorrido.
    Ánimo y a por el último partido de liga que después ya llegarán las copas.

    James

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)