HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

domingo, 14 de noviembre de 2010

8º PARTIT TEMPORADA

Fí de la primera volta de la lliga, contra el primer clasificat, amb la baixa ja coneguda de l'Ali i la subtada del Jordi.......Collons quin panorama!!!! No teniem una altre que "APRETARSE LOS MACHOS" i sortir a per totes, a demostrar que serem dolents, seren ganapias, serer moltes més coses, pero el que no farem serà deixar de lluitar fins el final i caure amb el cap ben alt.

I així va ser el partit, varem perdre, si, però segur que l'altre equip, ja al vestuari, estarien pensant: Collons de iaios, com corrent i com la toquen els cabronassos....com ens ha costat de guanyar-los.

El partit va començar amb un dos a cero, crec que merescut, el primer en una jugada d'un xut llunyar i el segon en un malentés entre el GATO i el JORKAEF, pero abans de finalitzar el primer temps, una genialitat del 6 de l'equip, va suposar el primer gol nostre. Així vam arribar a la mitja part. Aquesta primera part, vem tenir força ocasions per marcar, tot i no tenir camvis i començar a estar una mica cansats.

La segona part, va seguir en un "toma i daca", Ells portant el ritnma de partit i nosaltre amb contras perillosas. Llavors ens van fotre dos gols d'aquests de llet, en xuts de lluny i nosaltres els hi vem posar la por al cos, amb un golàs d'el EXPRERSO DE VIGAS, en jugada personal i en una falta indirecta llençada magistralment pel AMIC RAFEL, en la que el porter contrari encara es pregunta perqué va tocar la pilota...INNOCENT.

Be, al final del partit, cansats de collons, i en una barreja d'alegria per haber jugat un partit molt complert i de decepció per haber perdut de nou. Cal destacar la aportació del GATO que va aturar moltes pilotes i de tots els demés que vem correr com animals per defensar el bon nom del DRINK TEAM,.
Publicado por en 4 comentarios:

lunes, 8 de noviembre de 2010

7ª PARTIT TEMPORADA

Us vaig a escriure una crònica una mica atípica.
Només recordo que vam començar marcan el primer gol (Xavi-9) de corner, passats 9 minuts ens van empatar. Però un gol de murri de Josep-7, ens donava avantatge un altre cop. Aleshores va arribar la jugada desgraciada per nosaltres, Alipio-1, trapitja a Jaume-10, conseqüentment es torça el turmell d’Alipio-1, així va finalitzar la primera part.
La segona part va ser un total desastre, als 2 minuts ens van empatar, però veus per on Rafa-5 fa el 3-2, va ser un miratge perquè no s’ho creia ningú.
Aquest cop el “Gato de la Meridiana” va estar molt malament, no va poder aturar cap contratac i es va menjar 3 gols en un moment., total derrota 5-3 i com sempre a fer el que millor sabem(anar a la Manya).
Us faré un petit comentari. Sinó ens posem les piles ho passarem malament en molts partits.
1 Falta d’intensitat
2 Tots ataquem i tots defensem
3 No perdre pilotes tontes el mig camp(perdó, a qualsevol lloc del camp)
Per últim voldria dir, que la propera crònica espero que sigui més agradable de fer.
Publicado por en 10 comentarios:

lunes, 1 de noviembre de 2010

6º PARTIDO TEMPORADA

CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA

Corría el día 28 de octubre del 2010, sobre las 21'45, cuando un tal equipo "SAN MAMES", se convirtió en el antiguo y verdadero "DRINK TEAM", solo así y con 2 cojones supimos ganar el segundo partido de la temporada y el primero de lo que creo una senda victoriosa para gloria de este gran equipo. El primer minuto todo hay que decirlo, empezamos dormidos "como siempre" y nos crearon una ocasión muy peligrosa, pero no entro y a partir de hay empezó otro partido. 1-0 el 1-1 presionando muy arriba cerca del área, (que según la vieja guardia, demasiado) como después se pudo comprobar, 2-1 y el partido se va calentando. 2-2 y ya entramos de lleno en la segunda parte que es cuando se desatan todos los caballos o güevos o cojones de este equipo y patada a MARISCAL RAFA, tangana con gran protagonista de RONALDO, tarjeta, partido completamente descontrolado 4-2, continúan los insultos, patadas, el expreso que cae, y no solo, como es normal, pero he y aquí que renace la furia incontrolada (llamase calidad extrema) de RONALDO y uno, dos, tres 4-5 y expulsión, después de nuevos insultos, manos al aire, patadas en el campo, mas tarjetas y con pocos minutos ya por delante. Aguantar el resultado, sin mucho peligro, gracias a una presión asfixiante y final. Los críos no la saben meter y los abuelos la han metido demasiadas veces, o sea lo dicho, crónica de una muerte anunciada.

ALIPIO
Publicado por en 4 comentarios:
Suscribirse a: Comentarios (Atom)