Us vaig a escriure una crònica una mica atípica.
Només recordo que vam començar marcan el primer gol (Xavi-9) de corner, passats 9 minuts ens van empatar. Però un gol de murri de Josep-7, ens donava avantatge un altre cop. Aleshores va arribar la jugada desgraciada per nosaltres, Alipio-1, trapitja a Jaume-10, conseqüentment es torça el turmell d’Alipio-1, així va finalitzar la primera part.
La segona part va ser un total desastre, als 2 minuts ens van empatar, però veus per on Rafa-5 fa el 3-2, va ser un miratge perquè no s’ho creia ningú.
Aquest cop el “Gato de la Meridiana” va estar molt malament, no va poder aturar cap contratac i es va menjar 3 gols en un moment., total derrota 5-3 i com sempre a fer el que millor sabem(anar a la Manya).
Us faré un petit comentari. Sinó ens posem les piles ho passarem malament en molts partits.
1 Falta d’intensitat
2 Tots ataquem i tots defensem
3 No perdre pilotes tontes el mig camp(perdó, a qualsevol lloc del camp)
Per últim voldria dir, que la propera crònica espero que sigui més agradable de fer.
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
Estoy bastante de acuerdo con James sobre el mal partido que hicimos y sobre todo la mala suerte que tuvimos con mi lesión, en estos momentos estoy de baja por rotura de ligamentos y no se el tiempo de recuperación. O sea, que nos tenemos que poner las pilas como equipo y ayudar al "gato" o el que se ponga, a realizar buenos partidos, para que todos sumemos y no decaigamos en el desánimo, arriba el DRINK TEAM y que la fuerza nos acompañe.
ResponderEliminarMAC
Vaya putada más grande que te hayas hecho daño, no te preocupes que ahora si que se va a ver el autentico Drink team, NO VAMOS A PERDER NI UN PARTIDO MÁS, si no es por las buenas.... pues por las menos buenas.......palabra
ResponderEliminarAntes que nada darle muchos ánimos a Ali para que se recupere lo más pronto posible. Este equipo no se puede permitir el lujo de prescindir de uno de los mejores porteros de la liga.
ResponderEliminarEn segundo lugar agradecer a James que una vez más se sacrificase por el equipo y aceptase la ingrata labor de jugar de portero.
Sobre el último partido simplemente decir que se confirma nuestro tono decadente. Estamos apuntados en una liga exigente y no damos el tono. Es así de sencillo, y que cada uno, con honestidad, haga la reflexión que quiera.
O nos ponemos las pilas o esto va a ser muy duro.
Varsovia
Joder, Varsovia.....que pesimismo....ahora más que nunca a por todas nen,,,,,,,y si no siempre nos quedará LA MANYA.....jejejeje
ResponderEliminarVaya por Dios Mac, ánimos y cuida esos ligamentos, ya sabes nada de posturas acrobáticas, je,je,je…
ResponderEliminarBueno, ¿sabes de cuánto tiempo estamos hablando aprox? Espero que sea el menor posible, primero por ti y después por el equipo.
Por primera vez en el Blog no estoy de acuerdo con los juveniles.
Punto 1. A no ser que en los partidos que quedan nos encontremos a Buffon, o a un del GATO GALACTICO je,je,je… Mac Pilio es el mejor portero de esta liga, y con diferencia.
Punto 2. No creo que estemos en una trayectoria decadente, ya llevamos un par de años que siempre empezamos un poco desubicados y flojos, puedo poner las escusas que queráis, el campo, nuevos equipos…, pero a medida que avanza la primera vuelta vamos entrando en dinámica positiva como el año pasado. Hemos jugado malos partidos pero también otros buenos independientemente del resultado. Este año será igual, es mas creo que la desgracia de Ali nos puede ir hasta bien, seremos conscientes de que posiblemente no tenemos la misma garantía bajo palos y por tanto tendremos un plus de responsabilidad y garra para compensar. A veces no hay mal que por bien no venga.
Punto 3. ¿Varsovia?, como si es Pearl Harbor, no hay que tener miedo a nada ni a nadie, ni ser tan pesimista. Si que el nivel de la liga es alto. Pero creo que el problema es nuestro, tenemos un problema de confianza, necesitamos tener claro y demostrarnos que si no entra a la primera entrará a la segunda o cuando sea, pero que entrará, que si nos desbordan seguramente tendremos un compañero que nos salvará el culo para que no se nos olvide que después tendremos que salvarlo nosotros. Entonces ya jugaremos más sueltos y volveremos a tocar con criterio y a disfrutar.
En fin quería ponerme al lado de Norris para convertir el desánimo en un nuevo reto, salir de esta adversidad con honor y tener la oportunidad para glorificar aún más este DRINK TEAM.
NO OS OLVIDEIS QUIENES SOMOS.
Nada que decir ante tanto optimismo. Seguramente soy yo que veo nuestro nivel futbolístico por debajo del puesto que corresponde en esta competición.
ResponderEliminarCreo que la cuestión no es donde estamos sino donde podemos estar.
ResponderEliminarUn día alguien que sabe un rato de futbol me dijo que la grandeza de este deporte es que un equipito puede ganar a un equipazo a un partido. Y la historia lo ha demostrado en sobradas ocasiones, con Alcorcón, Esteaua, y en cuanto a los que nos toca un Drink Team entrando en la eliminatoria de Copa en el último segundo y superando en la final a un Maccabi sensacional. Ya sé que por cada uno de estos ejemplos me pondréis 50 que dicen lo contrario. Pero eso no impide que pueda pasar.
No necesito que nadie me quite o me dé la razón, simplemente prefiero que salgamos con una buena mentalidad, que no suframos más de lo necesario, que disfrutemos y nos sintamos bien con nuestra actuación, lo demás ya vendrá por muy duro que sea. Y si no al menos nos quedara La Maña para reírnos y recordarlo.
Las trayectorias de un equipo no se miden por un partido sino por varios, como por ejemplo la primera vuelta de un campeonato. Y en nuestro caso lo que nos dice esa trayectoria es que el reto va a ser muy duro. Creo que en eso al menos estaremos de acuerdo. Que yo piense que no estamos dando el nivel no quiere decir que no salga cada partido a jugarlo como si fuera el primero, y que no piense mientras juego que cada minuto, cada balón, cada jugada... es importante.
ResponderEliminarPero eso no quita para que el equipo reflexione y
haga análisis realistas sobre cual es el nivel futbolístico que estamos dando. Y ese análisis y la aceptación de errores es lo que hace crecer a cualquier colectivo como por ejemplo un equipo de fútbol. Eso sí: La Maña está por encima de todo. VArsovia
EL OBJETIVO DE CREAR ESTE BLOG, NO ERA OTRO QUE EL DE SEGUIR, DURANTE TODA LA SEMANA, CON EL TONO DE CACHONDEO QUE COMENZAMOS EN LA MAÑA JUSTO DESPUES DE LOS PARTIDOS, Y POR LO VISTO, PARECE QUE DE LO QUE SIRVE ES PARA CRERAR UN FORO DE DISCUSIÓN QUE CREO SERIA LA ENVIDIA DE CASI TODAS LAS TERTÚLIAS FUTBOLISTICAS DE LA RADIO DE ESTE PAIS, QUE NIVEL NANO! QUE VERBORREA! QUIN NIVELL DE DE DOMINI DE LA LLENGUA DE CERVANTES!!!!! QUINA PASADA, ESTIC MOLT EMOCIONAT!!!!
ResponderEliminarAquest que està tan emocionat es un vell que està acabat, i penso dedicar-li el segon gol si el marco, perque el primer si es que el faig es pel Pilio.
ResponderEliminarOye chabalote nadie se planta en una final de la Champions ni en una final de copa de Valldaura sin una buena trayectoria, aunque esta empiece en la segunda vuelta, que suele ser la más importante.
Ya nos conocemos hace un tiempecito para que me digas lo que demuestras cada partido, todos sabemos que lo das todo en todo momento, hasta clases para los que solo sabemos correr como pollo sin cabeza,je,je,je... eso es de dominio publico y casi patrimonio de la humanidad. Eso es un líder.
Claro que tenemos que aprender de los errores y analizarlos, pero creo que uno de esos errores es la falta de confianza, y los líderes entre otras cosas tienen que marcar la diferencia y hacer resurgir a la confianza de los compañeros.
Y eso es lo UNICO QUE QUEIERO, JODER!!!