HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

martes, 29 de marzo de 2011

Clara.net,Itil 3 San Mames 1

Hem tornat a perdre, alguns dirant que merescudament, altres dirant que inmerescudament, i Jo que dic que varem llençar el partit. Sincerament, crec que vam perdre perque ens vem creura que jugant a futbol, tiki-taka i altres mariconades, ja en teniem prou, i que vols que et digui, es comprensiu ,com que habiem guanyat els darrers 5 partits ..... la gent creu que es un Xavi o un Iniesta o un Messi qualsevol, i no senyors, que els nostres mites no son aquests, només cal mirar-se las samatrretes, nosaltres tenim com a mites els Materazzis, els Gentiles, o els Goikoetxeas o Gurpeguis.
En definitiva, no vem saber llegir el partit i portal al nostre terreny, on som uns genis,. llavors otro gallo nos cantaria. El de dijous es un altre d'aquests partits de testosterona, ja veurem si el sabem llegir a temps.


Apa.....

domingo, 20 de marzo de 2011

SAN MAMES 2 FACEFUCK 1

5ª victoria consecutiva i QUE N'APRENGUIN!!!!! a pendre pel cul, ni tiki-taka nio mandangas.

El partit va començar de manera espectacular, domini del joc i del espai temps com feia molt de temps que no es veia en un camp de futbol, teva-meva, teva-meva, el rival superat i primer gol, en un contraatac super ben portat entre el Xavi, el crack del subbuteo, que li pasa la pilota al Ronaldo, que li fà un túnel al rival i el Jordi, aprofitant tot el seu Cuerpesito, que l'envia al fons de la xarxa....GOLÀS. La resta de la primera part, de llibre, amb una mica més de encert, i una mica més de sort ( vem fer uns quants pals), ens hauriem d'aber anat amb més gols a favor. I llavors passa el que passa, que un una jugada desgraciada en empatan grrrrrrrrrrrrrrrrrr....quina rabia. Arribem al descans, i de seguida, en un altre contraatac, l'amic Rafel, que enganxa un xut ben fort, merda, un rebot, dons torna a xutar i segon gol de la nit...GOOOOOOOL....
La resta del partit, aguantant com podem el resultat, i no podem aprofitar cap contraatac més ja que les forces no donavem per més. Cal esmentar que els joves no suporten que quatre iaius arreplegats els hi passin la mà per la cara i ploren com nens petits buaaaaaaa.....que li farem...els hi servirà de lliçó per la vida...

Aquesta setmana ha començat un nou repte pel Drink Team, han començat les votacions per la Pilota d'or. Esperem que aquest trofeu sigui més real que el del Trofeo Esensia, que està sempre més amanyat que el trofeo Marca, que sempre el guanyan els del Madrid....

Apa, ara comença un repte d'allò més collonut, els tres primers classificats en els tres propers partits...a veure quants punts podem esgarrapar-lis......FORÇA DRINK TEAM...

Per cert, ja que hem aconseguit 5 victorias seguidas, ens han fet  una replica del Drink Team al Subbuteo, vols dir que no ha tingut res a veure el Xavi?....es una eminencia no????

domingo, 13 de marzo de 2011

EL GRAN SOPAR

EL MILLOR PARTIT DE LA TEMPORADA.
Aquest equip es caracteritza per la unió del grup,i això va quedar patent el dijuos. Si no hi ha futbol, hi han altres activitats per fer, com vam demostrar i a més no ho fem gens malament.
La nit va començar amb una cervesa (com sempre), i va continuar a Ipar Txoco, un restaurant basc, cuina senzilla però amb la màxima qualitat dels ingredients, un ambient càlid i tranquil per poder sopar sense sorolls i degustar plats exquisits.
La carta comença cantada per el “jefe”, demanem plats per picar com xipirons, favetes, truita de bacallà, cogollos amb ventresca i anxoves i el segon plat tots d’acord per recomanació de l’amic Rafa (tot un encert), el gran CHULETÓN sobre la pedra calenta. Tot això regat per alguna ampolla de vi Azpilicueta. Vam fer un gran sacrifici tots plegats per menjar els postres, més vi i formatge idiazabal amb codony.
No podíem anar-nos sense provar el nostre amic Jack Daniel’s.
En resum una gran nit que demostra perquè aquest equip porta 17 anys jugant junts.
En la sobretaula alguna crítica a algún jugador però sense mala intenció, el bon ambient només va tenir el punt negre del problema de Josep, ell sap que qualsevol cosa que puguem fer, compti amb nosaltres.
Gràcies a tots per aquesta fantàstica nit.

miércoles, 9 de marzo de 2011

MES QUE UN TEAM

Que el Drink Team es més que un Team no cal ni discutir-ho, nosaltres ja ho sabem, perque ho vivim setmana rera setmana desde fà molts anys. Arabé....(que vol dir moro), pels que no ho saben, o per els que no ho volen saber, només cal fixar-si en aquests dos moments inmortalitzats els últims dies:
1- Demostració, per part del nostre benvolgut Molt Honorable Sr. President de com cal fer estiraments post-partit d'una manera coerent i amb criteri.
Aprofitant el "bordillu" per posar la planta del peu, i per equilibrar les forces equidistants del equilibri atmosfèric del besó de la cama la cual precisa dits estiraments....s'acompanyarà amb got de wysky, a la mà dreta i puret a la esquerra. L'eficacia del estirament serà inversament proporsional, o no, amb la cualitat del wysky i la qualitat del puret en questió. Pues no es lo mismo un wysky de garrafa que uno de doble malta, como no es lo mismo un caliquenyu que un cohiba nª 5....De totes maneres, per està 100% informat, preguntar al mestre que està molt més docta en la materia...
2-Pacte del diable....ay no, pacte antitabac....Aquí queda palesa la implicació del últim membre del Drink Team que queda, que encara es dedica a cremar els diners i la salud amb el ditxos tabac. Tots els que coneixem al Cuerpecito sabem de la importancia del pacte adquirid en aquell sopar i de la dificultad que aixó implica per Ell. Y la proba de que tot aixó anaba en seriu i que es dona per segur que ho aconseguirà es  que està segellat amb la presencia d'una ampolla de bon wysky, i aixó per un membre destacat del equip es sagrat.
Dijous 10 de març, aprofitant que no tenim partit, anem a fer un soparet d'aquests que tant ens agraden, veurem quins nous reptes i o animalades en surten--------VISCA EL DRINK TEAM

viernes, 4 de marzo de 2011

SAN MAMES 5 GDT TEAM 0

DESPUES DE LA TEMPESTAD BIENE LA CALMA



Como ya dije en la crónica anterior, no estoy muy de acuerdo con la editorial de este blog, pulután como hoy escribo yo me voy a deleitar con este maravilloso equipo, que no solo tiene fuerza y cojones sino que hasta ahora juega al tiki-taka, si señores criticos del que no vamos a aprender más, no solo aprendemos ¡gracias a los vasos, claro! sino que somos capaces de superarnos a nosostros mismos y antes de los 60 años ya le estamos dando al tiki-taka con unos registros maravillosos 5-0, y olé, olé y olé y al que no le guste, QUE SE AGUANTE.

Creo que ya va siendo hora que hable un poquito de lo que paso en el partido. Primera parte ajustado en el marcador 1-0, pero con un dominio abasallador del DRINK TEAM, con unas paredes y unas ocasiones de gol, que ya les gustaria a otros en esos partidos de los sábados (o mejor digo pachanguillas, comparado con lo que se ve aqui)

Pero lo que se vio en la segunda parte, eso ya fue de otra galaxia, no solo hubo paredes y ocasiones, sino que asta las marcamos, o sea 5-0, el equipo contrario desquiciado y dando patadas ( vagamente no se a que me recuerda eso, ya que estamos en otra galaxia), y nosotros con un subidón de moral estamos segundos y vamos a por lo que se nos ponga delante.

MENCIONES ESPECIALES:

MACPILIO: Atento, a las pocas ocasiones que llegaron
JAMES: Entró dormido, pero despues espaviló, gran partido
RAFA: Inspirado y motibado. ¡Gracias por tu aportación pese a la lesión!
XAVI: Partido correcto, puede dar mas de sí, pese a los goles
JOSE: Luchador y goleador, una máquina al alcance de muy pocos en esta liga y en las del mas allá
JORDI: El cuerpesito a vuelto, con su técnica y su potente chut, gran segunda liga
RONALDO: Dolorido pero presente con un gol, cuando este bien volvera a marcar 3 o 4, como siempre

ALIPIO