Aquí tenemos una muestra de que lo damos todo en los partidos, que nos dormimos después en la Manya!!!
Voy a seguir en mi línea de comentarios críticos, así que prepararos.
Nueva victoria de un equipo que se ha olvidado de jugar a fútbol y que sólo sabe ganar partidos por la mínima y con un juego rácano. En teoría no había bajas pero en el terreno de juego se demostró que esta vez quien estuvo de baja fue todo el equipo. Sólo tres destellos puntuales de calidad que fueron los tres goles (especialmente el segundo gol) hicieron posible que ganásemos un partido en el que el rival se limitó a hacer lo que nosotros le dejamos. Y como estábamos generosos, a punto estuvieron de empartar. De hecho empataron pero el árbitro les anuló injustamente el gol del empate.
Y vaya dos golitos que encajamos. Especialmente el primero tiene posibilidades de pasar a la historia como una de las frases míticas de este equipo. Así que a las ya sabidas: tú de que me vas, tú que en pensaries, he dicho centra y no entra... ahora hay que añadir "Ali, dónde estás?".
En defensa, James a la media parte ya resumía el partido entero "Vaya mierda de partido". George iba por el campo pensando más en el chuletón prometido que en jugar. Ali era el único que le ponía tensión al equipo. Xavi 6 como en sus mejores tiempos ejerciendo de espíritu libre. Jose buscando un lugar en el campo que nunca encontraba. Y Xavi 9 y el que escribe se pasaron el partido al tran-tran con la excusa de que salían de una lesión.
Pero lo mejor de todo, como siempre, en La Maña: buen humor, buena conversación y dos imágenes para la posteridad. La primera, espero verla, Ali durmiendo. Y la segunda, colosal. Sucedió cuando fuera hacíamos el purillo. De repente el presi, con un wisky en una mano y un puro en la otra hace estiramientos de gemelo. Los presentes le miramos entre sorprendidos y preocupados. Pero lo mejor llega cuando se gira y dice:"Esto lo tendrías que hacer todos". Ja, ja, ja... INENARRABLE.
Que sigan los triunfos y el buen humor. De fútbol de momento no hay noticias.
Varsovia
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
domingo, 27 de febrero de 2011
martes, 22 de febrero de 2011
San Mamés 2 - Inter de Mitente 1
Nova victòria heroica de San Mamés.
Un altre cop l'equip en quadre, les lesions havien deixat l'equip molt delmat amb dues baixes sensibles: a la defensa en Rafel ,"viejo Mc Allister" pels amics, deixava la reraguarda malmesa, al davant el Xavi alies "Ronaldo", pitxitxi de l'equip, tampoc hi va poder ser, ambdós per lessió.
La nit era freda i humida al nostre estadi (jugavem a casa encara que alguns no se'n van enterar) i pintaven bastos altre cop abans de començar. Per més I.N.R.I. el rival tenia pinta de vendre molt cara la pell, així que hauriem de suar la samarreta de valent si voliem guanyar. El partit no va ser bó. El tiki-taka al que ens te acostumats l'equip aquest cop no funcionava i els errors en les passades es succeïen a banda i banda. Cap al minut 10 de partit en Jaume "el presi" roba un baló en una jugada de pressió molt ben executada i es planta com una bala davant el porter i li engalta un fort xut per l'escaire desde la frontal sense que el porter pugui fer res per aturar-lo. Les coses es posaven de cara però el partit continuava trabat i no logravem fer ocasions clares de gol. Ja es veia que ens tocaria patir i a l'últim minut de la primera part falta en contra (que ens podriem haver estalviat com tantes altres) i ens cau el gol de l'empat.
Marxem al descans amb un gerro d'aigua freda, però això no s'ha acabat.
Comença la segona part i continua la mateixa tònica de jo la perdu, tú tambè, i el baló que va de banda a banda sense to ni so tot i que varem tenir un parell o tres d'ocasions per marcar. Arrivem a l'últim minut de partit amb el 1 a 1 al marcador i una falta a favor gairebè al mig del camp. El jordi, més conegut com a "cuerpecito" (pel seu cos més treballat que el d'en Cristiano Ronaldo, sobretot a la taula, no la d'abdominals, sino la de menjar que en paladar segur que supera al portugués, com la majoria de l'equip) ve, com anava dient, el "cuerpecito" que està tornant a agafar el to i a veure porteria desprès d'una època on les lessions no l'han deixat rendir al seu nivell, agafa la pilota, la planta, mira cap a porteria, l'àrbitre abans de xiular avisa de que és l'última jugada, el Jordi agafa carrera i es dirigeix cap a l'esfèric amb ganes de donar-li un cop de peu que li faci caure la pintura, i li endega tal patada que la pilota surt disparada com un coet, passant per l'interior de la barrera, tocant lleugerament el pal curt i acabant al fons de la xarxa.
Victòria heroica, treballada. Felicitar a tot l'equip pel seu esforç i la seva lluita, i desitjar que el proper partit el joc sigui més fluit, i no valen excuses perque algun es vol refugiar en que no en sabem més i no és veritat, i ho hem demostrat altres partits quan juguem com un equip tant en defensa com en atac.
Felicitats a tots per la victòria i desitjar que el proper partit puguem ser tots a la gespa.
Xavi.
Un altre cop l'equip en quadre, les lesions havien deixat l'equip molt delmat amb dues baixes sensibles: a la defensa en Rafel ,"viejo Mc Allister" pels amics, deixava la reraguarda malmesa, al davant el Xavi alies "Ronaldo", pitxitxi de l'equip, tampoc hi va poder ser, ambdós per lessió.
La nit era freda i humida al nostre estadi (jugavem a casa encara que alguns no se'n van enterar) i pintaven bastos altre cop abans de començar. Per més I.N.R.I. el rival tenia pinta de vendre molt cara la pell, així que hauriem de suar la samarreta de valent si voliem guanyar. El partit no va ser bó. El tiki-taka al que ens te acostumats l'equip aquest cop no funcionava i els errors en les passades es succeïen a banda i banda. Cap al minut 10 de partit en Jaume "el presi" roba un baló en una jugada de pressió molt ben executada i es planta com una bala davant el porter i li engalta un fort xut per l'escaire desde la frontal sense que el porter pugui fer res per aturar-lo. Les coses es posaven de cara però el partit continuava trabat i no logravem fer ocasions clares de gol. Ja es veia que ens tocaria patir i a l'últim minut de la primera part falta en contra (que ens podriem haver estalviat com tantes altres) i ens cau el gol de l'empat.
Marxem al descans amb un gerro d'aigua freda, però això no s'ha acabat.
Comença la segona part i continua la mateixa tònica de jo la perdu, tú tambè, i el baló que va de banda a banda sense to ni so tot i que varem tenir un parell o tres d'ocasions per marcar. Arrivem a l'últim minut de partit amb el 1 a 1 al marcador i una falta a favor gairebè al mig del camp. El jordi, més conegut com a "cuerpecito" (pel seu cos més treballat que el d'en Cristiano Ronaldo, sobretot a la taula, no la d'abdominals, sino la de menjar que en paladar segur que supera al portugués, com la majoria de l'equip) ve, com anava dient, el "cuerpecito" que està tornant a agafar el to i a veure porteria desprès d'una època on les lessions no l'han deixat rendir al seu nivell, agafa la pilota, la planta, mira cap a porteria, l'àrbitre abans de xiular avisa de que és l'última jugada, el Jordi agafa carrera i es dirigeix cap a l'esfèric amb ganes de donar-li un cop de peu que li faci caure la pintura, i li endega tal patada que la pilota surt disparada com un coet, passant per l'interior de la barrera, tocant lleugerament el pal curt i acabant al fons de la xarxa.
Victòria heroica, treballada. Felicitar a tot l'equip pel seu esforç i la seva lluita, i desitjar que el proper partit el joc sigui més fluit, i no valen excuses perque algun es vol refugiar en que no en sabem més i no és veritat, i ho hem demostrat altres partits quan juguem com un equip tant en defensa com en atac.
Felicitats a tots per la victòria i desitjar que el proper partit puguem ser tots a la gespa.
Xavi.
domingo, 13 de febrero de 2011
SEGUNDA JORNADA DE LA COPA
Una vez más, y como ya empieza a ser cada vez más habitual, cruce de miradas en el calentamiento con gestos de incredulidad y pensamientos con excesos de confianza del equipo contrario al ver a los personajes a los que se enfrentaran. Y es que señores, ya tenemos una edad, aunque parece ser que pocos son los capaces de mostrarnos nuestras vergüenzas y carencias.
El partido empieza sin cambios, otro señuelo con el que muchos ya han tropezado. Empezamos administrando fuerzas y energías habida cuenta de la edad del equipo rival (creo que la media no llegaba a los 20), pero sin tardar apenas unos minutos nos vamos arriba y empezamos atacando y enseñando que también sabemos hacer lo que más daño nos pude hacer, las contras. Seguimos asustando en los corners.
Nuestro buen posicionamiento con las oportunas ayudas en defensa y el acierto de ambos porteros junto con la falta de puntería y definición final por nuestra parte evitan que nos vayamos al descanso sin goles y sin ventaja en el marcador.
En la segunda parte la presión a nuestra salida de balón se intensifica. Esto nos crea algunas perdidas sin consecuencias, pero esta presión la aprovechamos para hacemos valientes otra vez con las contras con pases largos y saques de banda en profundidad con los que se llevan más de tres sustos, y nosotros nos llevamos otro, cuando a falta de media parte, después de ver el chute a la escuadra de Rafa vemos como se llevaba la mano a la pierna izquierda haciéndonos ver que se ha roto.
Toca arremangarse y durante unos minutos aguantamos con uno menos pero todavía espantando con robos que nos dan ocasiones de marcar sin éxito.
Rafa vuelve al campo para fijar un jugador en defensa cuando atacamos para hacer de boya y de pivote, cosa que nos da resultado y le da la asistencia a Xavi para marcar el 1-0.
Ya con ventaja lo vemos todo más claro y resistimos cerrando espacios con coberturas y agresividad, mostrando nuestro carácter que cada vez más gente sabe que tenemos, aquel que se consigue con los años si es que no lo tienes de joven, je,je,je…
Felicito la gran labor de todo el equipo, es un gustazo estar en este equipo ¡¡CABRONES!!.
Ali da buenas indicaciones para colocar la defensa y el medio campo, oportunas salidas y paradas. Consigue un 0 en la portería, garantía para no perder.
Jaume sigue llevándose los rebotes y guarda bien la posición, a punto de hacer el gol de la jornada desde más de medio campo.
Xavi desequilibra el partido no solo con el gol, también con pases y regates y da salida cuando más se necesita, en momentos de presión.
Rafa marca la línea defensiva, hace circular rápido el balón y obliga a bascular más de lo que le gustaría al rival hasta cuando va cojo dando la asistencia del gol.
Ronaldo puso el sufrimiento, el apoyo y transmitió la tensión que necesitan los partidos encallados desde la banda.
Jordi seguro que esplendido en la mesa y en la fiesta de despedida, sin duda se le echó de menos en el campo y en La Maña.
FORZA DRINK TEAM
El partido empieza sin cambios, otro señuelo con el que muchos ya han tropezado. Empezamos administrando fuerzas y energías habida cuenta de la edad del equipo rival (creo que la media no llegaba a los 20), pero sin tardar apenas unos minutos nos vamos arriba y empezamos atacando y enseñando que también sabemos hacer lo que más daño nos pude hacer, las contras. Seguimos asustando en los corners.
Nuestro buen posicionamiento con las oportunas ayudas en defensa y el acierto de ambos porteros junto con la falta de puntería y definición final por nuestra parte evitan que nos vayamos al descanso sin goles y sin ventaja en el marcador.
En la segunda parte la presión a nuestra salida de balón se intensifica. Esto nos crea algunas perdidas sin consecuencias, pero esta presión la aprovechamos para hacemos valientes otra vez con las contras con pases largos y saques de banda en profundidad con los que se llevan más de tres sustos, y nosotros nos llevamos otro, cuando a falta de media parte, después de ver el chute a la escuadra de Rafa vemos como se llevaba la mano a la pierna izquierda haciéndonos ver que se ha roto.
Toca arremangarse y durante unos minutos aguantamos con uno menos pero todavía espantando con robos que nos dan ocasiones de marcar sin éxito.
Rafa vuelve al campo para fijar un jugador en defensa cuando atacamos para hacer de boya y de pivote, cosa que nos da resultado y le da la asistencia a Xavi para marcar el 1-0.
Ya con ventaja lo vemos todo más claro y resistimos cerrando espacios con coberturas y agresividad, mostrando nuestro carácter que cada vez más gente sabe que tenemos, aquel que se consigue con los años si es que no lo tienes de joven, je,je,je…
Felicito la gran labor de todo el equipo, es un gustazo estar en este equipo ¡¡CABRONES!!.
Ali da buenas indicaciones para colocar la defensa y el medio campo, oportunas salidas y paradas. Consigue un 0 en la portería, garantía para no perder.
Jaume sigue llevándose los rebotes y guarda bien la posición, a punto de hacer el gol de la jornada desde más de medio campo.
Xavi desequilibra el partido no solo con el gol, también con pases y regates y da salida cuando más se necesita, en momentos de presión.
Rafa marca la línea defensiva, hace circular rápido el balón y obliga a bascular más de lo que le gustaría al rival hasta cuando va cojo dando la asistencia del gol.
Ronaldo puso el sufrimiento, el apoyo y transmitió la tensión que necesitan los partidos encallados desde la banda.
Jordi seguro que esplendido en la mesa y en la fiesta de despedida, sin duda se le echó de menos en el campo y en La Maña.
FORZA DRINK TEAM
sábado, 12 de febrero de 2011
PRIMER PARTIDO DE LA SEGUNDA LIGA
Repetíamos contra el rival de la primera liga. A diferencia del partido anterior en el que dimos una muy buena sensación, este no fue nuestro partido. Teníamos la baja de Ali en la portería que fue cubierta por nuestro Killer Xavi, al que hay que agradecer el esfuerzo de ponerse en la portería forzando por las molestias que tenía y que al final se han acabado convirtiendo en lesión. De hecho creo que fue el único que se salvó de la quema, porque los demás no estuvimos a la altura que se exige en este equipo. Nos marcamos uno de esos "partiditos" nuestros en los que ni atacamos ni defendemos, ni presionamos arriba ni nos cerramos bien abajo, ni pasamos bien en corto ni jugamos bien en largo. En fin que deambulamos por el campo sin un plan claro de lo que hay que hacer y poniéndoselo muy fácil al rival. Nos marcaron 6 y pudieron ser más, y la imagen que dimos fue bastante mala. Señores, que somos el Drink Team, un equipo que gana o pierde pero que siempre ha de competir los partidos hasta el final, y que el equipo rival sude para ganarnos. No somos un equipito de medio pelo con el que los demás se divierten.
Espero que el próximo partido mejoremos, aunque no va a ser muy difícil teniendo en cuenta lo mal que hemos jugado.
VARSOVIA
Espero que el próximo partido mejoremos, aunque no va a ser muy difícil teniendo en cuenta lo mal que hemos jugado.
VARSOVIA
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
