Una vez más, y como ya empieza a ser cada vez más habitual, cruce de miradas en el calentamiento con gestos de incredulidad y pensamientos con excesos de confianza del equipo contrario al ver a los personajes a los que se enfrentaran. Y es que señores, ya tenemos una edad, aunque parece ser que pocos son los capaces de mostrarnos nuestras vergüenzas y carencias.
El partido empieza sin cambios, otro señuelo con el que muchos ya han tropezado. Empezamos administrando fuerzas y energías habida cuenta de la edad del equipo rival (creo que la media no llegaba a los 20), pero sin tardar apenas unos minutos nos vamos arriba y empezamos atacando y enseñando que también sabemos hacer lo que más daño nos pude hacer, las contras. Seguimos asustando en los corners.
Nuestro buen posicionamiento con las oportunas ayudas en defensa y el acierto de ambos porteros junto con la falta de puntería y definición final por nuestra parte evitan que nos vayamos al descanso sin goles y sin ventaja en el marcador.
En la segunda parte la presión a nuestra salida de balón se intensifica. Esto nos crea algunas perdidas sin consecuencias, pero esta presión la aprovechamos para hacemos valientes otra vez con las contras con pases largos y saques de banda en profundidad con los que se llevan más de tres sustos, y nosotros nos llevamos otro, cuando a falta de media parte, después de ver el chute a la escuadra de Rafa vemos como se llevaba la mano a la pierna izquierda haciéndonos ver que se ha roto.
Toca arremangarse y durante unos minutos aguantamos con uno menos pero todavía espantando con robos que nos dan ocasiones de marcar sin éxito.
Rafa vuelve al campo para fijar un jugador en defensa cuando atacamos para hacer de boya y de pivote, cosa que nos da resultado y le da la asistencia a Xavi para marcar el 1-0.
Ya con ventaja lo vemos todo más claro y resistimos cerrando espacios con coberturas y agresividad, mostrando nuestro carácter que cada vez más gente sabe que tenemos, aquel que se consigue con los años si es que no lo tienes de joven, je,je,je…
Felicito la gran labor de todo el equipo, es un gustazo estar en este equipo ¡¡CABRONES!!.
Ali da buenas indicaciones para colocar la defensa y el medio campo, oportunas salidas y paradas. Consigue un 0 en la portería, garantía para no perder.
Jaume sigue llevándose los rebotes y guarda bien la posición, a punto de hacer el gol de la jornada desde más de medio campo.
Xavi desequilibra el partido no solo con el gol, también con pases y regates y da salida cuando más se necesita, en momentos de presión.
Rafa marca la línea defensiva, hace circular rápido el balón y obliga a bascular más de lo que le gustaría al rival hasta cuando va cojo dando la asistencia del gol.
Ronaldo puso el sufrimiento, el apoyo y transmitió la tensión que necesitan los partidos encallados desde la banda.
Jordi seguro que esplendido en la mesa y en la fiesta de despedida, sin duda se le echó de menos en el campo y en La Maña.
FORZA DRINK TEAM
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
Buena crónica que refleja bien el partido y que a la vez da ánimo al equipo para seguir en la buena línea. Realmente debe ser muy duro para el equipo rival que tiene una media de edad de 20 años ver como un equipo veterano (como mínimo les doblamos la edad) no sólo les gana sino que les pudo golear. Pero yo de ellos no me preocuparía, vendría con boli y papel y tomaría nota de como se juega al futbol.
ResponderEliminarEn fin, que a seguir así, pero intentando aprovechar las oportunidades, joder, que fallamos más que una escopeta de feria.
Gracias a Xavi por venir a pesar de la lesión y desearle que se recupere pronto, se notan a faltar los goles del Killer para cerrar los partidos sin agobios de última hora.
Gran partit de tots, aquest equip no deixa de sorprendre i de superar-se. Cada cop el contraris son més joves, però no saben que nosaltres també.
ResponderEliminarXavi va dir que teniem que donar canya en els comentaris, però la veritat és que aquesta setmana és impossible.
Tots vam fer un esforç impressionant, física i mentalment vam estar fantàstics.
Donar les gràcies a Rafa per jugar lesionat , al Xavi-9 per venir a donar-nos suport, el Xavi-6 per no marxar del camp, Jose tot un tren i Alipio molt concentrat. El germà Jordi també ens va donar suport des de la distància.
Com son les coses, acabo d’escriure dos comentaris i sembla que parli de dos equips totalment diferents.
Per últim, Xavi i Rafa , espero una ràpida recuperció, que l’equip us necessita.
Dons si que vareu jugar força bé, ara tot i que eran molt joves, eren molt dolents eh!!! si haguesiu aprofitat la meitat d'oportunitats que vareu tenir, el resultat hagues sigut de 4 o 5 a cero.......Llastima de les lesions, ara que ja comencem a jugar com un equip!!!
ResponderEliminarAquesta setmana segur que no puc jugar, pero espero estar llest per l'altre....