Aquí tenemos una muestra de que lo damos todo en los partidos, que nos dormimos después en la Manya!!!
Voy a seguir en mi línea de comentarios críticos, así que prepararos.
Nueva victoria de un equipo que se ha olvidado de jugar a fútbol y que sólo sabe ganar partidos por la mínima y con un juego rácano. En teoría no había bajas pero en el terreno de juego se demostró que esta vez quien estuvo de baja fue todo el equipo. Sólo tres destellos puntuales de calidad que fueron los tres goles (especialmente el segundo gol) hicieron posible que ganásemos un partido en el que el rival se limitó a hacer lo que nosotros le dejamos. Y como estábamos generosos, a punto estuvieron de empartar. De hecho empataron pero el árbitro les anuló injustamente el gol del empate.
Y vaya dos golitos que encajamos. Especialmente el primero tiene posibilidades de pasar a la historia como una de las frases míticas de este equipo. Así que a las ya sabidas: tú de que me vas, tú que en pensaries, he dicho centra y no entra... ahora hay que añadir "Ali, dónde estás?".
En defensa, James a la media parte ya resumía el partido entero "Vaya mierda de partido". George iba por el campo pensando más en el chuletón prometido que en jugar. Ali era el único que le ponía tensión al equipo. Xavi 6 como en sus mejores tiempos ejerciendo de espíritu libre. Jose buscando un lugar en el campo que nunca encontraba. Y Xavi 9 y el que escribe se pasaron el partido al tran-tran con la excusa de que salían de una lesión.
Pero lo mejor de todo, como siempre, en La Maña: buen humor, buena conversación y dos imágenes para la posteridad. La primera, espero verla, Ali durmiendo. Y la segunda, colosal. Sucedió cuando fuera hacíamos el purillo. De repente el presi, con un wisky en una mano y un puro en la otra hace estiramientos de gemelo. Los presentes le miramos entre sorprendidos y preocupados. Pero lo mejor llega cuando se gira y dice:"Esto lo tendrías que hacer todos". Ja, ja, ja... INENARRABLE.
Que sigan los triunfos y el buen humor. De fútbol de momento no hay noticias.
Varsovia
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
LLEVO UN CABREO DE LA OSTIA!!!
ResponderEliminarAquest es el títol més idoni al sentiment que m'envolta després dels partits disputats d'aquesta segona lliga:
4 partits disputats 3 victories i 1 derrota amb el guanyador de l'última lliga.
Aixó es el que conte, lo demés MILONGAS DE LA XINA!!
Resulta que a la primera lliga estabam cabrejats perque perdiam tots els partits per la mínima, i ara que els guanyem tots per la mínima ara resulta que hem de jugar com el Barça........i una polla com una olla!!! jo disfruto més guanyan com la setmana pasada, per la mínima i amb gol legal anul.lat al equip contrari....no veu veura la cara que s'els hi va quedar??? quin extasis!! si guanyes per golejada, els rivals et fan pena, d'aquesta manera..... que es fotin!!! JAJAJAJAJA i que nons que estaban els bocates de la Manya, no com quan perdem, que em donen ardors ostia!
Pulutant..... a jugar cada vegada més malament, i a guanyar a l'últim minut i de penal injust...
VISCA EL DRINK TEAM!!! I SAN MAMES també
Ja us ho vaig dir, tenim que jugar 5 i no 7. Quan som tots el problema és molt senzill, tothom pensa que ja es mourà un altre. Aquesta setmana tothom als núvols.
ResponderEliminarAlipio—Insegur. Va fallar estrepitosament en el primer gol.
Jordi--- Superat. Mai va poder amb la seva parella de ball
Jose----Irreconeixible. Mai va estar al partit(ojo al segundo gol)
Xavi 6—Impressionant. Com sempre et deixa sense paraules (ojo al primer gol)
Rafa-----Prudent. Massa por per tornar a lesionar-se
Xavi 9—Perdut. Regular en atac i molt malament en defensa.
Jaume---Vident. A la mitja part ja va veure el futur.
M’encanta escriure comentaris sobre persones (Xavi, Jordi, Alipio i a vegades Jose) que no se’ls miren, és fantàstic perque els s’hi pots posar el vulguis que no s’enfaden.
I sobre tot recordeu que estirar és la part més important de l’esport i amb whisky molt millor.
La cebada es muy buena fuente de inositol, sustancia considerada durante mucho tiempo como vitamina del grupo B. El inositol evita la rigidez de los capilares, es tónico cardíaco, regula el colesterol, evita la acumulación de grasa en el hígado, protege el sistema nervioso y combate ansiedad y depresión. La cebada también posee vitaminas del grupo B, ácido fólico, colina y vitamina.
Para el que no lo sepa la cebada es una parte muy importante del whisky.
Por cierto espléndida crónica (hacia tiempo que no reia tanto), y fantástico comentario de Xavi.
Fins dijous.
Ya ves Ronaldo, Pues que bien que estamos eh!!
ResponderEliminar3 ganados y 1 perdido con el actual campeon, al que por cierto le plantamos cara durante casi todo el partido, pero no hablemos del pasado.
Que el partido fue una castaña, estamos todos de acuerdo, que hay que dar un toque de atención para jugar mejor y divertirnos mas, tambien.
Ahora bien si creeis que tenemos que usar una camara de video para, entre otras cosas, ver quien sale en la foto del gol del rival creo que os estais equivocando, nadie queda mas jodido que quien comete el error.
Y de eso, ya tendríais que tener alguna experiencia en tantos años de futbol, sobretodo los veteranos que siempre escriben en el blog, como también un tal Casillas al que precisamente le criticais esa forma de actuar.
Asi que a mi no me encontrareis en esta empresa, prefiero dedicar otros esfuerzos a motivar y quitar hierro al asunto, y si hay que recriminar a algun compañero lo haré solo por falta de actitud, cosa que en toda la emporada, al menos yo, no he encontrado en este equipo.
Pues al loro!! que no estamos tan mal.
Pero podemos mejorar en ataque y en criticas menos destructivas.
Por cierto al proximo que cometa un error garrafal que le haga salir en la foto del gol le invito a un Whisky para liberarle de su ansiedad y mejorarle el animo.
ME CAGO EN LA OLLAAAAAA!!!!!!!
ResponderEliminarEstoy completamente de acuerdo contigo XAVI, JOSE, a ganar y a ganar y dejadnos de puñetas joder, que tenemos una media de cincuenta años me cago en la leche, pero que coño quieren estos (claro tanto ir a ver el BARÇA al campo que se les a ido la olla). No podemos estar muy satisfechos futbolisticamente del encuentro, pero seguimos juntos despues de 17 años tenemos 40 y pico la mayoría he, he, y encara seguimos corriendo como el primer dia, o mas, a si que menos criticas y mas disfrute que somos el DRINK TEAM un equipo de fuerza, lucha y muchos cojones y el futbol ya llegara cuando tengamos 60 años.
PD: JAMES si que leemos pero no escribimos tanto porque no nos gusta la editorial critica de este blog. SEGUNDOS Y A SEGUIR GANANDO CHICOS, CON O SIN FUTBOL JA,JA,JA...
ALIPIO
Completamente de acuerdo con Ali y con Jose, ya jugaremos mejor con 60 tacos.
ResponderEliminarPor cierto, despues de leer el comentario del Presi, supongo que se ha abierto la veda para la crítica personalizada a la gentuza que lo merezca después de un mal partido no??
Pues a prepararse, el próximo partido voy a explotar, después de aguantarme los últimos 7 o 8 años...........
VENDETTAAAAAAAAAA!!!!
Xavi primo dijo que en los comentarios hay que dar caña, nada de "floretes", así que todos tenemos que tomar nota. De todas formas me tomo al pie de la letra lo del whisky, esta semana seguro que la pifio yo, ya que llevo 2 meses sin hacerlo.
ResponderEliminarSiempre un poco de coña es sano y divertido.
Esto se anima. Ya era hora de acabar con los comentarios políticamente correctos. Que si buena crónica, que si todos corremos, que si esfuerzo colectivo, bla, bla, bla...
ResponderEliminarEl Presi me ha dicho que ha llamado a las oficinas del club un tal Fabio Capello. Como ya sabeis Fabio nos sigue desde hace muchos años, y está maravillado. Un equipo que lleva 17 años "sense jugar a res" y sigue al pie del cañón. A los del resultadismo (no pensé que erais tantos) os dice Fabio que no deis ni un sólo paso atrás, que no os dejeis convencer por esos embaucadores del tiki-taka, y el bla, bla, bla, y que sigais en la línea de juego rácano, victoria injusta y llenando el saco de puntos.
Por cierto, le he dicho al Maño que a partir de ahora hemos decidido que al que falle se le paga un wisky. El tío ha puesto los ojos en blanco y delante mío ha encargado dos cajas enteritas de JB.
Vaya hombre! tanta incertidumbre si que me preocupa, ya no se por donde ir, por un lado unos llevan 2 meses sin cometer errores y por otro las cajas de JB van a volar. Pues teniendo en cuenta que nos han metido 9 goles en 4 partidos y que en la mayoria no hay cantadas garrafales las cajas de JB van a coger polvo.
ResponderEliminarOtra mas, en tela de juicio el tiki-taka y sobrevuela el Cappelo resultadista, aqui o blanco o negro o todo o nada.
Pues yo pienso que este equipo tiene personalidad propia y no necesita mirarse en otros espejos que no sea el nuestro. Fuertes con ayudas y caracter en defensa, y en ataque, soltura, paciencia y atrevimiento si hay confianza y a buscar las contras y juego directo si no la hay.
Ya sabemos que hay estados de animo y partidos buenos y menos buenos para ser mas descarado.
Lo de los basos se lo dejo a los craks.
QUE NO ENS FALTI DE RES I FORÇA DRINK TEAM!!
Un momento, un momento. James no te cueles. Hay poco whisky y como siempre te lo quieres beber tú. De eso ni hablar.
ResponderEliminar