Desitjo que el proper any vingui ple de victòries i títols. Però per sobre de tot salut i que aquest equip segueixi unit com fins ara.
Aquest equip ha demostrat que sap sortir-se de situacions complicades, tots junts farem força.
Feliç Any Nou.
Visca el Drink Team
Jaume.
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
miércoles, 29 de diciembre de 2010
jueves, 23 de diciembre de 2010
lunes, 20 de diciembre de 2010
12º PARTIT TEMPORADA
Clara.net Itil 2 San Mames 2
Quina mala sort, que ens empatin de doble penal amb el temps complert i a més amb un xut imparable per tot l'escaire es tenir molt mala sort. Pero que li farem," futbol es futbol", "unas veses se gana y otras se pierde",
El partit va començar força be, ens vem avançar al marcador amb un gol del expresso de Bigas, y just abans de acabar la primera part, en una jugada desgraciada d'una perdua de pilota al mig camp, ens van empatar. La primera part crec que vem aguantar be, amb algunas ocasions que no vem poder aprofitar.
La segona part, va ser una mica mes "correcaminos", amb ocasions per les dues bandas, fins que en una falta llençada magistralment pel Djorkaeff ens vem avançar al marcador. Tot anava encaminat a aguantar el resultat, ens vem fer forts a darrera, i aixó es potser el que va fer que ens empatessin. El fer se forts darrera aal Drink Team vol dir apretar al rival a base deser contundents, i aixó representa concedir faltas. I es clar, cinquena falta i doble penal...quina rabia. Ara, si no som contundents darrera perdem segur.
CRONICA DEL ENVIADO ESPECIAL A TENERIFE.
Ronaldo.
PD.No m'ha sortit una crónica gaira inspirada, serà que no tinc els anims per gaires alegrias......
Quina mala sort, que ens empatin de doble penal amb el temps complert i a més amb un xut imparable per tot l'escaire es tenir molt mala sort. Pero que li farem," futbol es futbol", "unas veses se gana y otras se pierde",
El partit va començar força be, ens vem avançar al marcador amb un gol del expresso de Bigas, y just abans de acabar la primera part, en una jugada desgraciada d'una perdua de pilota al mig camp, ens van empatar. La primera part crec que vem aguantar be, amb algunas ocasions que no vem poder aprofitar.
La segona part, va ser una mica mes "correcaminos", amb ocasions per les dues bandas, fins que en una falta llençada magistralment pel Djorkaeff ens vem avançar al marcador. Tot anava encaminat a aguantar el resultat, ens vem fer forts a darrera, i aixó es potser el que va fer que ens empatessin. El fer se forts darrera aal Drink Team vol dir apretar al rival a base deser contundents, i aixó representa concedir faltas. I es clar, cinquena falta i doble penal...quina rabia. Ara, si no som contundents darrera perdem segur.
CRONICA DEL ENVIADO ESPECIAL A TENERIFE.
Ronaldo.
PD.No m'ha sortit una crónica gaira inspirada, serà que no tinc els anims per gaires alegrias......
miércoles, 8 de diciembre de 2010
11º PARTIT TEMPORADA
3-0 victòria contundent i s'esvaeixen els dubtes.
Eren les set de la tarda i pintaven bastos. Tot l'equip "d'scouting" buscant reforços i no hi va haver manera, uns no podien, d'altres estaven lesionats i n'hi havia d'altres que no se'ls podia localitzar. Pel que fa a l'equip, les baixes ens feien temer el pitjor, el Jordi "cuerpecito" amb el genoll fet un nyap, l'Ali i el Jaume amb el turmell que no s'acaba de curar, i, per postres, el Xavi "alies Ronaldo" de viatge.
Eren les set de la tarda i truco a l'amic Rafel per veure com pinta el panorama, els reforços que jo havia buscat, tots van fallar, esperava que em donés bones notícies però no, ell tampoc havia pogut trobar a ningú, al menys, el Jaume s'havia ofert a jugar ja que el turmell semblava que podia aguantar, si no feia masses esforços.
El partit començava a tres quarts de deu i el fred calava els ossos, l'ambient no era gaire optimista però l'equip estava al cent per cent concentrat. Ja d'inici es va veure que només hi havia un equip al camp. El control del partit era nostre i després d'un parell d'avisos va arrivar el primer gol de potent xut creuat a la base del pal del Xavi "àlies Djorkaeff". Minuts després arriva el segon gol, desprès d'un desajust defensiu del rival que en Rafel aprofita per fer una mil.limètrica passada a "Djorkaeff" que xuta i malgrat la meritosa parada del porter, no pot evitar el rebuig que en Josep aprofita per afusellar a boca de canó. Amb el dos a cero arrivem a la mitja part, tot i que en podríem haver fet algun més. A la segona part, el partit continua amb la mateixa tònica i arriva el tercer gol en una jugada de tiralínees, Rafa-Djorkaeff-Jose que centra per a que finalment Rafa l'empenti amb la cuixa al fons de la xarxa.
Bon partit, el millor en molt de temps, malgrat les circumstàncies, bona col.locació, pressió, serietat defensiva i bon joc. Tres gols, encara que n'haurien pogut ser més, també alguna ocassió del rival que l'Ali va saber aturar.
Agraïr a l'Ali i el Jaume l'esforç que van fer per a poder jugar, i felicitar a en Josep pel que ha sigut un dels seus millors partits amb aquest equip.
XAVIER GIBERNAU
Eren les set de la tarda i pintaven bastos. Tot l'equip "d'scouting" buscant reforços i no hi va haver manera, uns no podien, d'altres estaven lesionats i n'hi havia d'altres que no se'ls podia localitzar. Pel que fa a l'equip, les baixes ens feien temer el pitjor, el Jordi "cuerpecito" amb el genoll fet un nyap, l'Ali i el Jaume amb el turmell que no s'acaba de curar, i, per postres, el Xavi "alies Ronaldo" de viatge.
Eren les set de la tarda i truco a l'amic Rafel per veure com pinta el panorama, els reforços que jo havia buscat, tots van fallar, esperava que em donés bones notícies però no, ell tampoc havia pogut trobar a ningú, al menys, el Jaume s'havia ofert a jugar ja que el turmell semblava que podia aguantar, si no feia masses esforços.
El partit començava a tres quarts de deu i el fred calava els ossos, l'ambient no era gaire optimista però l'equip estava al cent per cent concentrat. Ja d'inici es va veure que només hi havia un equip al camp. El control del partit era nostre i després d'un parell d'avisos va arrivar el primer gol de potent xut creuat a la base del pal del Xavi "àlies Djorkaeff". Minuts després arriva el segon gol, desprès d'un desajust defensiu del rival que en Rafel aprofita per fer una mil.limètrica passada a "Djorkaeff" que xuta i malgrat la meritosa parada del porter, no pot evitar el rebuig que en Josep aprofita per afusellar a boca de canó. Amb el dos a cero arrivem a la mitja part, tot i que en podríem haver fet algun més. A la segona part, el partit continua amb la mateixa tònica i arriva el tercer gol en una jugada de tiralínees, Rafa-Djorkaeff-Jose que centra per a que finalment Rafa l'empenti amb la cuixa al fons de la xarxa.
Bon partit, el millor en molt de temps, malgrat les circumstàncies, bona col.locació, pressió, serietat defensiva i bon joc. Tres gols, encara que n'haurien pogut ser més, també alguna ocassió del rival que l'Ali va saber aturar.
Agraïr a l'Ali i el Jaume l'esforç que van fer per a poder jugar, i felicitar a en Josep pel que ha sigut un dels seus millors partits amb aquest equip.
XAVIER GIBERNAU
miércoles, 1 de diciembre de 2010
10 º PARTIT TEMPORADA
Antes de nada, felicidades a todos los privilegiados que el lunes pudieron disfrutar en vivo de la victoria más clara, contundente y espectacular que jamás he visto en un Barça-Madrid. BRUTAL!!
En cuanto a la crónica de nuestro último partido también vuelvo a felicitar a todos por romper al fin la maldición de la derrota que llevaba tanto tiempo castigándonos repetidamente sin justicia.
El partido empezó con buen ritmo e intensidad, algo diferente a la mayoría de partidos anteriores. Lástima que lo que no cambió fue la costumbre de empezar con el resultado en contra, y por 2-0 en esta ocasión. Aunque también en defensa nuestra hay que decir que el primero fue después de un rebote inesperado. El segundo por una volea que venía de un saque de banda en la que intentando anticiparme me ganaron la espalda pillando desprevenido también a Ali.
Durante el partido tuvimos claramente la posesión del balón, cosa que nos hacía sentirnos optimistas. Pero llegamos con ese 2-0 al descanso.
Entonces supimos sobreponernos con carácter empezando desde atrás en defensa y continuando tocando bastante bien. Conseguimos recortar distancias con un gol de Ronaldo (el “Ateo” que es el bueno), para volver a encajar el tercero quizás por tener demasiado retrasada la defensa y flotar al contrario excesivamente.
A continuación adelantamos la línea de presión robando balones que nos dieron buenas oportunidades para marcar. Pero en este equipo siempre hay un killer que suele sacarnos las castañas del fuego cuando no la sabemos meter. Así que el “Ateo” primero se inventó un golazo por la banda derecha y después del tercero de Rafa provocó un penalti que anotó Djorkaef.
En el tramo final del encuentro aguantamos con más nerviosismo del que necesitábamos por temor a empatar en los últimos minutos.
Finalmente batalla ganada y merecidamente con ese pelín de suerte que reclamábamos y que se nos concedió como no podía ser de otra manera.
Solo una observación, hay que retomar los cambios rápidos, más ahora que hace más frio y podemos tener lesiones inoportunas cuando estamos justitos de banquillo.
Ahora toca intentar mantener la línea para seguir disfrutando y de paso alejarnos de los puestos de descenso.
FORZA DRINK TEAM.
En cuanto a la crónica de nuestro último partido también vuelvo a felicitar a todos por romper al fin la maldición de la derrota que llevaba tanto tiempo castigándonos repetidamente sin justicia.
El partido empezó con buen ritmo e intensidad, algo diferente a la mayoría de partidos anteriores. Lástima que lo que no cambió fue la costumbre de empezar con el resultado en contra, y por 2-0 en esta ocasión. Aunque también en defensa nuestra hay que decir que el primero fue después de un rebote inesperado. El segundo por una volea que venía de un saque de banda en la que intentando anticiparme me ganaron la espalda pillando desprevenido también a Ali.
Durante el partido tuvimos claramente la posesión del balón, cosa que nos hacía sentirnos optimistas. Pero llegamos con ese 2-0 al descanso.
Entonces supimos sobreponernos con carácter empezando desde atrás en defensa y continuando tocando bastante bien. Conseguimos recortar distancias con un gol de Ronaldo (el “Ateo” que es el bueno), para volver a encajar el tercero quizás por tener demasiado retrasada la defensa y flotar al contrario excesivamente.
A continuación adelantamos la línea de presión robando balones que nos dieron buenas oportunidades para marcar. Pero en este equipo siempre hay un killer que suele sacarnos las castañas del fuego cuando no la sabemos meter. Así que el “Ateo” primero se inventó un golazo por la banda derecha y después del tercero de Rafa provocó un penalti que anotó Djorkaef.
En el tramo final del encuentro aguantamos con más nerviosismo del que necesitábamos por temor a empatar en los últimos minutos.
Finalmente batalla ganada y merecidamente con ese pelín de suerte que reclamábamos y que se nos concedió como no podía ser de otra manera.
Solo una observación, hay que retomar los cambios rápidos, más ahora que hace más frio y podemos tener lesiones inoportunas cuando estamos justitos de banquillo.
Ahora toca intentar mantener la línea para seguir disfrutando y de paso alejarnos de los puestos de descenso.
FORZA DRINK TEAM.
9º PARTIT TEMPORADA
Empezamos como siempre cambiándonos en el vestuario las sensaciones y vibraciones no son muy buenas. Xavi, el crack del área, el estranjero del equipo, llega de París y no se presenta al partido. Pilio el crack de la portería está mermado y un servidor que escribe la crónica esta lesionado, por tanto el peso específico es para los abuelos. Uno de ellos dice esto parece un jeriátrico, y con esto saltamos al campo.
Empieza el partido y en un pis plas 2-0 ya vamos perdiendo. Hacemos lo más difícil que es empatar, nos entra la pájara y se van 4-2. Conseguimos empatar a 4-4 y al final como siempre acabamos perdiendo 5-4. SI, SI!! Mucha presión, lucha, entrega, pero frasecita “seguimos corriendo como pollo sin cabeza” J.B. ¡AHA! JB claro esto es lo que asociamos a La Maña, como Guti PIM-PAM nosotros JB viene JB va, por suerte siempre nos quedará La Maña.
Os aseguro que el próximo partido ganamos, es un presentimiento de quien escribe la crónica que tiene la gran suerte de conocer el futuro.
JORDI ESTEVE
Empieza el partido y en un pis plas 2-0 ya vamos perdiendo. Hacemos lo más difícil que es empatar, nos entra la pájara y se van 4-2. Conseguimos empatar a 4-4 y al final como siempre acabamos perdiendo 5-4. SI, SI!! Mucha presión, lucha, entrega, pero frasecita “seguimos corriendo como pollo sin cabeza” J.B. ¡AHA! JB claro esto es lo que asociamos a La Maña, como Guti PIM-PAM nosotros JB viene JB va, por suerte siempre nos quedará La Maña.
Os aseguro que el próximo partido ganamos, es un presentimiento de quien escribe la crónica que tiene la gran suerte de conocer el futuro.
JORDI ESTEVE
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)