HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
Aprovecho este espacio para escribir la crónica del partido.
ResponderEliminarDrugos 4- Drink Team 2
Perdimos ante el que para mí es el equipo más completo de la liga.
El partido empezó con ligero dominio por parte del rival, al que nosotros opusimos una defensa bien posicionada en estático pero excesivamente retrasada y poco agresiva por lo que no forzábamos errores del rival en el pase y tampoco interceptábamos su juego en zonas en las que les pudiésemos hacer daño.
El 1-0 llegó en una falta dos-tres metros fuera del área que lanzaron por bajo. El partido continuó con el dominio por parte del rival, aunque tuvimos alguna llegada peligrosa protagonizada por Jose que bien pudo acabar en gol. Pero el rival marcó el 2-0 con un chut desde fuera del área que le dio tranquilidad para afrontar los últimos minutos de la primera parte. Nosotros nos fuimos un poco más arriba, y Jordi (que bueno que volviste) con un disparo seco y cruzado marcó el 2-1 que nos metía en el partido.
En la segunda parte el rival acrecentó su dominio, aunque estuvimos firmes en defensa, y Ali (el mejor portero de esta liga y de todas las que hemos jugado) nos salvó de recibir algún que otro gol. En esta fase destacar la labor defensiva de Jaume bien secundado por Jordi, muy firmes y obligando al rival a jugar hacia la banda o hacia atrás. Pero el rival tenía posiciones de disparo en zonas demasiado próximas a nuestra portería, y así nos marcó el 3-1 y el 4-1. Para cualquier equipillo de medio pelo el partido hubiese acabado en masacre porque quedaban todavía bastantes minutos. Pero, amigos, esto es el Drink Team, y aparecieron Xavi Djorkaeff (después de trabar una intensa amistad con el árbitro) y Jose, que con un intenso trabajo de recuperación interceptaron varios pases del rival y fueron directamente a por el gol Entre los dos fabricaron el segundo gol y a punto estuvieron varias veces de marcar el tercero que nos hubiera metido en el partido. No pudo ser, y acabamos perdiendo ante un muy buen rival, que hay que reconocerlo, fue superior y controló el tempo del partido en todo momento.
A destacar: el esfuerzo que hicieron todos los componentes del equipo, que sin cambios (esto no es excusa pero el rival disponía de tres cambios y nosotros de ninguno y eso acaba contando), no perdieron en ningún momento la cara al partido y cayeron dignamente. En especial felicitar a Jordi que tuvo que precipitar su vuelta en un partido especialmente complicado.
Clave del partido: no voy hablar ni de la falta de cambios ni de las ausencias porque eso sería hablar de otro partido, mejor o peor, pero otro partido. Para mí la clave estuvo en que jugamos demasiado retrasados en defensa. Esto motivó como factor a favor nuestro que el rival no nos cogiese la espalda y que no tuviese opción de contraataque (los goles llegaron 1 a balón parado y 3 de ataque estático). Pero nos lastró en dos conceptos de fútbol que son claves para poder ganar un partido:
1º.- Sus jugadas de ataque casi siempre acababan en disparos a puerta. Esto nos obligaba a iniciar siempre nuestro ataques desde lugares muy alejados de la portería rival.
2º.- No pudimos hacer un juego combinativo, con jugadas a varios pases, lo que facilitó el buen posicionamiento colectivo del rival.
En fin, digna derrota.
Aprovechar también para desearos a todos, a vuestros amigos y família una feliz navidad, y que en el 2011 se haga realidad esa jugada del fútbol o de la vida con la que seguro que todos soñamos.
Y una última cosa: recordad que tanto en el fútbol como en la vida el mejor gol es el que está por llegar.
Un abrazo.
Varsovia
Va ser un partit molt condicionat per les baixes, tot i així l’equip va saber estar en tot moment al camp o no (teniem un jugador”vaixell”, que entrava i sortia del camp, xerrava amb l’àrbitre i distreia a tothom que passava pel seu costat).
ResponderEliminarEn l’aspecte defensiu vam estar força correctes, però no vam tenir sortida de pilota, teniem la vista posada més en la nostra porteria que la contraria.
Agrair amb majúscules l’esforç de Jordi,va lluitar, va estar concentrat en tot moment i va fer un gol que em va fer recordar el millor Jordi. Espero la total recuperació per que pot ajudar i molt a aquest equip.
Amic Rafa , una crònica fantàstica, tu no podries treballar en els diaris esportius d’avui en dia, que n’aprenguin.
Només tinc un punt que no estic d’acord. Aquell que diu “Alipio es el mejor portero de esta liga y de todas”.
Tinc un amic que sap molt de futbol i sempre troba alguna pifia d’aquest gran porter, aquest mateix amic”vaixell”, ara no diu “és que no juguem a res”, això vol dir que ho fem una mica millor.
Feliç Any 2011.