HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

ENTREVISTES DRINK TEAM

Aquesta nova pàgina ha de servir per copsar les inquietuts dels membres del Drink Team. La idea es de que cada setmana anem fent entrevistes a tots els membres de l'equip per part dels altres companys. Cada dia s'aniran posant les preguntes i respostes fins que arribi el proper partit i comenci una altre entrevista a un  altre membre  del Drink Team. Crec que com no podia ser d'una altre manera s'ha de començar amb el Presi, per lo tant ja l'hi faig Jo la primera:


1- (Ronaldo).ARA QUE ACABA LA TEMPORADA, QUINA VALORACIÓ FAS? JA QUE ES EL PRIMER ANY AQUI AL SANT IGNACI.

Bé crec que aquest equip sempre genera expectació i admiració per on va, teníem un llistó molt alt i crec que ho hem superat amb escreix.



Per ser la primera temporada en un camp nou que sempre tenim problemes, recordem " aquesta herba és una merda és massa alta" o "la pilota s'enganxa" com si tinguéssim un joc rápid, l'equip a donat la cara com els 17 anys que fa que juga per aquests mons.


En resum bona temporada però es pot millorar amb una bona "copa".




2-(Rafel).Hola Presi. Soy tu amigo de fatigas en la defensa del Drink Team.


Viendo tu currículum la verdad es que tus números asustan: 17 temporadas, más de 500 partidos y un número incontable de goles. Son datos que sólo están al alcance de los más grandes. Y entre ellos está Paolo Maldini. Sé que hablas muy a menudo con Maldini, por ser de tu generación. Quiero que nos expliques cual es el secreto para jugar durante tantos años al máximo nivel y continuar siendo la referencia de un equipo de élite como el Drink Team. Explícaselo sobre todo a los chavalotes jóvenes del equipo, que veo que flojean un poco.

Amigo Rafa te diré, que cuando empiezas en esta profesión nunca te planteas poder llegar tan lejos, siempre piensas en el siguiente partido, las metas solo las encuentras trabanjando en el dia a dia.



Los más jóvenes deben fijarse siempre en los veteranos, aprenderan los verdaderos valores de la vida, persistir, humildad y saber dialogar con los árbitros.


Pero lo más importante es una buena alimentación que la podrás encontrar en el restaurante "La Manya" con su plato estrella, la hamburguesa con cebolla caramelitzada y como complemento un Jack Daniel's. No podemos olvidar el purito con estiramientos incluidos.


Espero haber podido ayudar a los chicos a diferenciar el bien del mal.

3- (Jose) En 17 años por este equipo han pasado grandes nombres. El equipo ahora parece que mira hacia un futuro que se nos antoja infinito, actualmente se estudian posibles giras por la costa y cruceros en velero. La dimension y ambición del equipo crece y evoluciona al igual que sus gestas. Sabemos que los títulos no son lo más importante, pero ese título fuera de Valldaura se nos resiste todavía.


¿Donde crees que podemos encontrar este plus que nos falta y que necesitamos para conseguir la copa?

Hay un equipo con mucho futuro y no necesita retoques, de todas formas no hay que renunciar nunca al mercado.



Por lo que respecta a los títulos este equipo no ha dicho la última palabra, es más espero seguir engordando el palmarés,junto a todo el equipo de técnicos, físios y médicos que hacen posible nuestras gestas, sin olvidar a nuestra increíble afición, siempre con nosotros a pesar de algunos momentos malos.


Pero por encima de todo hay que resaltar el aspecto humano de este equipo, siempre juntos en las victorias y en las derrotas, en la Manya y en el Ipar Txoko.


La copa seguro que tarde o temprano caerá, no defraudaremos a nadie, persistiremos y persistiremos.
Suscribirse a: Comentarios (Atom)