Nova victòria heroica de San Mamés.
Un altre cop l'equip en quadre, les lesions havien deixat l'equip molt delmat amb dues baixes sensibles: a la defensa en Rafel ,"viejo Mc Allister" pels amics, deixava la reraguarda malmesa, al davant el Xavi alies "Ronaldo", pitxitxi de l'equip, tampoc hi va poder ser, ambdós per lessió.
La nit era freda i humida al nostre estadi (jugavem a casa encara que alguns no se'n van enterar) i pintaven bastos altre cop abans de començar. Per més I.N.R.I. el rival tenia pinta de vendre molt cara la pell, així que hauriem de suar la samarreta de valent si voliem guanyar. El partit no va ser bó. El tiki-taka al que ens te acostumats l'equip aquest cop no funcionava i els errors en les passades es succeïen a banda i banda. Cap al minut 10 de partit en Jaume "el presi" roba un baló en una jugada de pressió molt ben executada i es planta com una bala davant el porter i li engalta un fort xut per l'escaire desde la frontal sense que el porter pugui fer res per aturar-lo. Les coses es posaven de cara però el partit continuava trabat i no logravem fer ocasions clares de gol. Ja es veia que ens tocaria patir i a l'últim minut de la primera part falta en contra (que ens podriem haver estalviat com tantes altres) i ens cau el gol de l'empat.
Marxem al descans amb un gerro d'aigua freda, però això no s'ha acabat.
Comença la segona part i continua la mateixa tònica de jo la perdu, tú tambè, i el baló que va de banda a banda sense to ni so tot i que varem tenir un parell o tres d'ocasions per marcar. Arrivem a l'últim minut de partit amb el 1 a 1 al marcador i una falta a favor gairebè al mig del camp. El jordi, més conegut com a "cuerpecito" (pel seu cos més treballat que el d'en Cristiano Ronaldo, sobretot a la taula, no la d'abdominals, sino la de menjar que en paladar segur que supera al portugués, com la majoria de l'equip) ve, com anava dient, el "cuerpecito" que està tornant a agafar el to i a veure porteria desprès d'una època on les lessions no l'han deixat rendir al seu nivell, agafa la pilota, la planta, mira cap a porteria, l'àrbitre abans de xiular avisa de que és l'última jugada, el Jordi agafa carrera i es dirigeix cap a l'esfèric amb ganes de donar-li un cop de peu que li faci caure la pintura, i li endega tal patada que la pilota surt disparada com un coet, passant per l'interior de la barrera, tocant lleugerament el pal curt i acabant al fons de la xarxa.
Victòria heroica, treballada. Felicitar a tot l'equip pel seu esforç i la seva lluita, i desitjar que el proper partit el joc sigui més fluit, i no valen excuses perque algun es vol refugiar en que no en sabem més i no és veritat, i ho hem demostrat altres partits quan juguem com un equip tant en defensa com en atac.
Felicitats a tots per la victòria i desitjar que el proper partit puguem ser tots a la gespa.
Xavi.
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un partit com tots els que fem amb un macador molt ajustat, en defensa ben posicionats i molta lluita, però en la sortida de la pilota segons els experts, lents i sense moure’ns, el joc de gots m’ho va deixar clar.
ResponderEliminarEspero i desitjo que Xavi i Rafa estiguin recuperats i ens ajudin en una nova victoria.
Fins dijous 21.45h
james
IMPRESIONANT, NO TINC PARAULES,,,,,TANT PEL PARTIT QUE HEU FET, MALGRAT LES BAIXES I SOBRETOT PER LA "PEASO" CRÓNICA QUE S'HA MARCAT EL DJORKAEFF....SI SI.. IMPRESIONANT...FELICITATS A TOTS ELS MEMBRES DEL EQUIP,K DE VERITAT, M'HE EMOCIONAT LLEGINT LA CRÓNICA,,,,,,
ResponderEliminarTres cosas.
ResponderEliminar1ª Buena crónica. Seguro que quien la ha escrito se ha cansado más escribiéndola que jugando en el campo, porque me parece que es de los que dice "pibe, la pelota al pie".
2ª.- Buen trabajo de colocación y lucha, pero falta de futbol y de toque.
3ª - Seguimos queriendo ganar y jugar bien, por eso siempre hay cosas a corregir. Así crece este equipo y se mantiene.
Ya estamos, ya ha salido el purista del equipo, aquí de lo que se trata es de ganar, de ganar y de ganar, y como sea que pa jugar bien y ganar ya tenemos al Barça......nosotros lema Mourinho...a ganar como sea y dejarse de coñas hombre!!!
ResponderEliminarAsí es Killer. La exigencia en este equipo es máxima. Los jugadores están muy bien pagados y tienen fichas muy altas. Y nuestra numerosa afición no se conforma con que el equipo gane, quiere futbol de calidad.
ResponderEliminar