DESPUES DE LA TEMPESTAD BIENE LA CALMA
Como ya dije en la crónica anterior, no estoy muy de acuerdo con la editorial de este blog, pulután como hoy escribo yo me voy a deleitar con este maravilloso equipo, que no solo tiene fuerza y cojones sino que hasta ahora juega al tiki-taka, si señores criticos del que no vamos a aprender más, no solo aprendemos ¡gracias a los vasos, claro! sino que somos capaces de superarnos a nosostros mismos y antes de los 60 años ya le estamos dando al tiki-taka con unos registros maravillosos 5-0, y olé, olé y olé y al que no le guste, QUE SE AGUANTE.
Creo que ya va siendo hora que hable un poquito de lo que paso en el partido. Primera parte ajustado en el marcador 1-0, pero con un dominio abasallador del DRINK TEAM, con unas paredes y unas ocasiones de gol, que ya les gustaria a otros en esos partidos de los sábados (o mejor digo pachanguillas, comparado con lo que se ve aqui)
Pero lo que se vio en la segunda parte, eso ya fue de otra galaxia, no solo hubo paredes y ocasiones, sino que asta las marcamos, o sea 5-0, el equipo contrario desquiciado y dando patadas ( vagamente no se a que me recuerda eso, ya que estamos en otra galaxia), y nosotros con un subidón de moral estamos segundos y vamos a por lo que se nos ponga delante.
MENCIONES ESPECIALES:
MACPILIO: Atento, a las pocas ocasiones que llegaron
JAMES: Entró dormido, pero despues espaviló, gran partido
RAFA: Inspirado y motibado. ¡Gracias por tu aportación pese a la lesión!
XAVI: Partido correcto, puede dar mas de sí, pese a los goles
JOSE: Luchador y goleador, una máquina al alcance de muy pocos en esta liga y en las del mas allá
JORDI: El cuerpesito a vuelto, con su técnica y su potente chut, gran segunda liga
RONALDO: Dolorido pero presente con un gol, cuando este bien volvera a marcar 3 o 4, como siempre
ALIPIO
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
El partido, almenos visto por mi parte durante los primeros minutos, me pareció que era asequble, pero solo acabamos la primera parte con un 1-0, y son ya unos cuantos los equipos que vemos que son menos complicados y que nos dan disgustos, o mejor dicho dejamos que nos los den.
ResponderEliminarEn la segunda parte nos desencallamos, y en mi opinion, en una jugada clave en la que Ali anula un uno contra uno para evitar el empate, salimos a la contra para hacer el 2-0 y encauzar el partido tranquilamente no solo ya por el juego sino tambiren acompañados por el resultado.
Despues vinieron 3 goles seguidos que ya rompieron del todo el partido.
En el foro virtual
WWW.TERRAZA DE LA MAÑA/ESCALON DE LA CAIXA PARA ESTIRAMIENTOS CON PURO Y COPA.COM
se comentó en circulos reducidos que este equipo podria dar la sorpresa esta copa, yo tambien creo que puede ser, pero me da en la nariz que a parte del "somos-el-atleti" nos quedan ahora los mejores equipos, asi que que si continuamos jugando con confianza y con fuerza, podemos celebrar un título que llevamos muchos años esperando, esta en nuestras manos teniendo en cuenta nuestra posición en la tabla.
ANIMUS Y A DISFRUTAR.
buen partido ante un rival que dió muchas que tras aguantar con dificultades la primera parte después dió bastantes facilidades. Pudieron marcar el empate a uno pero creo que el partido no hubiese cambiado mucho.
ResponderEliminarY el jueves jugamos contra el CHULETON FUTBOL CLUB. Ningún problema para este partido: el equipo cuenta con consumados especialistas en este tipo de partidos.
Sr. Herrero.
ResponderEliminarAlgun comentario respecto a los rumores del escalon? Por favor por la confianza que ya nos tenemos no me conteste con topicazos como vamos partido a partido y otras mediastintas, que tampoco hay que bajar el liston que tan arriba dejamos almenos en los comentarios de la semana pasada.
Confirmar punto por punto lo que se dijo en esa nueva página web (la has clavado con el nombre,ja,ja,ja...) que tan buenos ratos nos está haciendo pasar. Si el equipo sigue en esta línea no hay que descartar que compitamos por el título.Pero antes habría algunas preguntas a responder para que esa aspiración sea posible.
ResponderEliminarAhí va una pregunta.
¿Puede un jugador del equipo rival driblar al trote a un jugador de nuestro equipo?
La respuesta es sí.
Tengo otra pregunta:
¿A qué jugador me refiero?
Aprovecho que no lo va a leer para daros una pista.
Es el autor de la frase ¿Ali donde estás?
Com es nota que aquesta setmana que vem guanyar per golejada, els crítics s'han quedat muts i a la gabia. He estat esperant las "RAJADAS" fins a última hora, com que no s'han produit, ja dic la meva.
ResponderEliminarGuanyar 5 a 0 està molt bé.
Guanyar 5 a 0 jugant bé, està molt millor.
Pero guanyar 5 a 0 jugant malament es "LA POLLA"
A seguir jugant malament, com diuen els crítics i a seguir guanyan partits....
APA Y AHORA VAS Y LO CASCAS....
Ho sento nois, aquesta setmana no he pogut escriure abans.
ResponderEliminarVa ser un bon partit en general, però de totes maneres hi han petits detalls negatius.
A la primera part hi va haver moments de joc a la babalà, en la segona fruit de tocar millor la pilota vam fer els gols.
Ara ve l’hora de la veritat, partits que ens marcaran el nostre nivell, no tinc cap dubte que donarem la talla.
Fins al chuletón.