HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

domingo, 20 de marzo de 2011

SAN MAMES 2 FACEFUCK 1

5ª victoria consecutiva i QUE N'APRENGUIN!!!!! a pendre pel cul, ni tiki-taka nio mandangas.

El partit va començar de manera espectacular, domini del joc i del espai temps com feia molt de temps que no es veia en un camp de futbol, teva-meva, teva-meva, el rival superat i primer gol, en un contraatac super ben portat entre el Xavi, el crack del subbuteo, que li pasa la pilota al Ronaldo, que li fà un túnel al rival i el Jordi, aprofitant tot el seu Cuerpesito, que l'envia al fons de la xarxa....GOLÀS. La resta de la primera part, de llibre, amb una mica més de encert, i una mica més de sort ( vem fer uns quants pals), ens hauriem d'aber anat amb més gols a favor. I llavors passa el que passa, que un una jugada desgraciada en empatan grrrrrrrrrrrrrrrrrr....quina rabia. Arribem al descans, i de seguida, en un altre contraatac, l'amic Rafel, que enganxa un xut ben fort, merda, un rebot, dons torna a xutar i segon gol de la nit...GOOOOOOOL....
La resta del partit, aguantant com podem el resultat, i no podem aprofitar cap contraatac més ja que les forces no donavem per més. Cal esmentar que els joves no suporten que quatre iaius arreplegats els hi passin la mà per la cara i ploren com nens petits buaaaaaaa.....que li farem...els hi servirà de lliçó per la vida...

Aquesta setmana ha començat un nou repte pel Drink Team, han començat les votacions per la Pilota d'or. Esperem que aquest trofeu sigui més real que el del Trofeo Esensia, que està sempre més amanyat que el trofeo Marca, que sempre el guanyan els del Madrid....

Apa, ara comença un repte d'allò més collonut, els tres primers classificats en els tres propers partits...a veure quants punts podem esgarrapar-lis......FORÇA DRINK TEAM...

Per cert, ja que hem aconseguit 5 victorias seguidas, ens han fet  una replica del Drink Team al Subbuteo, vols dir que no ha tingut res a veure el Xavi?....es una eminencia no????

5 comentarios:

  1. Bon partit pel que he llegit, amb domini la primera part i conservant la segona.
    Sembla que ens passa una mica com el Barça que guanyem sense jugar tan be com abans i amb menys gols. Crec que amb la defensa i la garra que ara tenim només ens falta soltura per repartir joc i efectivitat perque en els darrers partits marquem pocs gols per les moltes ocasions que creem.
    Sort que no vaig veure el partit, ja, ja, ja...

    Per mi a estat una setmana esgotadora per tot plegat, només donar les gracies als serveis jurídics del club i a tot l'equip per l'interes mostrat per l'estat de salud d'en Nilo.

    SOU COLLUNUTS!
    FORÇA DRINK TEAM!!

    ResponderEliminar
  2. Bueno, bueno, bueno. Ya estamos blanditos. Qué bien que lo hacemos, qué bien que jugamos, y bla, bla, bla... Pero no os dais cuenta. El último partido fue algo increible. Como supongo que ya sabeis, el futbol consiste en marcar goles, es decir, en meter la pelotita en la portería del contrario. No vale con decir que chutamos cinco veces al palo. Esto no consiste en chutar al palo sino en meter goles. A ver si espabilamos, ja, ja, ja... Venga, que espero respuestas.
    Otra cosa. El Presi ha recibido un llamada de la FIFA. Dicen que por presiones de la televisió no es posible entregar el mismo dia el trofeo esencia y el trofeo "mejor jugador", así que habrá que hacerlo en galas diferentes.

    ResponderEliminar
  3. Cada dia la crònica és més divertida, però menys encertada, o com a mínim poc crítica.
    La primera part no va estar malament, es van crear ocasions i es va moure la pilota amb una mica de criteri, sobre tot gràcies a la fantasia i talent de Xavi-6.
    La segona part com sempre, pensant que guanyarem fàcil, però a l’hora de la veritat no sortim del nostre camp, jugant brut amb uns pobres nois joves que només volen passar una estona divertida.
    El proper partit intentarem guanyar per la mínima i tots contents.
    Be happy.

    ResponderEliminar
  4. qui collons!!!!a veure si no vem jugar de conya???si l'únic que va faltar es sort amb els pals, ja veurem aquest dijous que fem?? ara que ens juguem els cuartus de la pilota d'or, QUE HI HAN MOLTS CONTRACTES VINCULATS AL PREMIT EH????

    ResponderEliminar
  5. Parece que soy el último en comentar (de los que comentamos claro). Yo estoy mas en la línea de RONALDO, porque si bien en la segunda parte no jugamos bien, ganamos, y a dia de hoy contando la temporadita pasada y el principio de esta, yo ya me conformo.

    Lo que si que me ha gustado es que no cayo en saco roto, la iniciativa que se propuso en la cena "chuletón" y esto del balón de oro sera un acicate para los que se dormian en mas de un partido, o no venian por cuestiones diversas (completamente extra deportivas). De momento a modo personal voy tercero y con ganas de llevarme el primer balón de oro, como me lleve el esencia, o sea que el que lo quiera a romperse los cuernos porque estará competido

    PD: Los delanteros que protestan porque los mas votados somos defensas, ya sabeis lo que os toca, menos palos y mas goles.

    ALIPIO

    ResponderEliminar