HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

jueves, 8 de julio de 2010

PARTIT DE PROVA A L'ESCOLA PIA


Aquesta es la primera crónica d'un partit del Drink Team després de la llarga "andadura" d'aquest clàsic del futbol sala a Barcelona, desde el 1992, diuen els "VETERANUS". Esperu que tots acabem fent las crónicas, que serà més divertit.


Bé dons, després d'una temporada, diguem-li,... extraña, el `passat dimarts ven anar a fer una prova, a on, segurament jugarem la temporada vinent, a la Escola Pia de Barcelona. Gràcias a las gestions del Sr. President, Capità, i alma mater del equip, el Viejo McAlister, ens van fer una prova per saber quin nivell tenim, i per apuntar-nos a la lliga dels Cracks o a la dels CataCracks....Jo no li vaig voler dir res, pero no ho entenc, amb el "nivelaso" que tenim.


Primera impresió: Collons quin aparcament noi!!! m'he omplert la samarreta de fullas "ostia" pero bueno, hi ha lloc i es a prop dels vestuaris.


Bones instal.lacions, gespa d'última generació i tranquilitat, que el nostre mal no vol sorolls, si senyor.


Vestuaris amplis, nets i dutxes i bany a dins, molt bé.


Camp de futbol:

1-La gespa sembla bona, una mica alta, segons algún pero bona.

2-Porterias extrañas, semblan mes estretas i mes altes.

3-Bones vistas al mar i a la muntanya, "QUIN LUJU", i envoltades de la Biutiful pipol

4-La pilota, molt bé tú, al menys es blanca i es veu, que últimament, eren grises i no es veien.

5-El camp es més petit del que jugavem fins ara, menys mal, perque estaba fuins els collons de corre amunt i avall.


Comencem el partit, comencem el joc habitual, de tiki-taka, tantejant el rival, que per cert, no se com es deien, i tenim de seguida algunes ocasions que s'escapen per petits detalls, fins que ens fan una mica de llàstima i els hi fem un passadis, amb catifa i tot, i els hi deixem marcar un gol, per que no es desmoralitzin tant aviat.


Després comença la rotació de jugadors, i els gols comencen a arribar, llógic, amb els camvis, s'han descolocat i ho hem aprofitat, si es que son molts anys d'experiencia, on vas a parar.


Arriba el descans, i ja guanyem per dos a un. A la segona part, una exibició de entrega i domini de la situació, fins que hem decidit abaixar el ritma i ens hem deixat enmpatar, mes que res perque no es plan d'humiliar al rival el primer dia oi?


Bé cap a las dutxes, on ens han agradat força que totes tres caiguin amb bona presió.


Com que era l'ultim partit, tocaba sopar extraordinari, i ho hem celebrat a la Tauleta de Lesseps, crec que es deia així, onm hem degustat unas bones carns i uns bons vinillos, i on hem pogut fer la tertulia post-partit tant maca de sempre.


Apa, fins un altre nois.


"RONALDO"
Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)