El partido lo empezamos con despistes y desajustes que permitieron un par de claras ocasiones de gol, sobretodo una a puerta vacía que por suerte no supo finalizar el rival. Nosotros también tuvimos otro par con la misma suerte, una falta tremenda de Rafa desde medio campo que no acabó siendo el gol del año (con permiso del que falló Jordi el otro dia a lo Messi), ya que se estrelló en la escuadra y otro remate a bocajarro de Ronaldo que se fue por alto.
De todos maneras nunca tuve la sensación de que no controláramos el tempo, y creo que si alguien dominaba en el campo éramos nosotros.
Hubo algún desplante del rival , faltas de respeto poco inteligentes y sobretodo mal dirigidas, pero en una jugada se sembró el desconcierto y la sorpresa, rifi rafe y CATACLOC!!!, un ruido espeluznante confirmó que a alguien se le había ido la castaña y a otro casi le quitan una pierna, la buena noticia era que el caído no era uno de los nuestros, la mala que nos íbamos a quedar con uno menos en éste y en el siguiente el partido. Tangana controlada y ¡¡AU!! Jordi se fue a la ducha no muy bien acompañado.
El colegiado resolvió la situación muy correctamente y supo bajar humos. Después de la tormenta vino la calma y en una jugada de combinaciones llegó el desánimo del rival con el gol en propia puerta después de un centro de Xavi.
El partido se puso insípido y algo aburrido, poco a destacar salvo las salidas atentas y las buenas intervenciones de Ali y del otro guardameta que consiguieron frustrar las pocas ocasiones de gol que se crearon.
Ya en el tramo final del encuentro en una contra muy bien llevada supimos plantarnos contra el portero Ronaldo y Giuseppe y marcar a placer.
El partido estaba casi sentenciado, pero estuvimos bien amarrados y nos fajamos bien en defensa, sobretodo James y Rafa, cubriendo huecos y impidiendo que se girara en la pequeña el gigante. Todo fue necesario para no dejar entrar en el partido al rival con ese golito que enchufa a quien lo mete y acongoja a quien lo recibe.
En una salida a la contra cazaron a nuestro Killer de manera mucho menos violenta de la que lo hicimos nosotros con Jordi, però así se saldó cualquier deuda que el rival se pensase que tenía que cobrarse. Segunda tangana esta con más dosis de impotencia por parte del Olimpic que también supo enfriar el árbitro.
Apunte básico de Rafa en normas sobre tanganas guardado y asimilado para futuras situaciones similares.
Quizas nos faltó soltura en ese escenario de avalancha del rival para crear otra contra o combinación para rematar con el tercero, pero la verdad es que estuvimos en el sitio y tiramos de oficio para llevarnos el gato al agua.
AUPA!! SAN MAMES – FORZA!! DRINK TEAM
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
POR CIERO A QUIEN LE PUEDA INTERESAR.
ResponderEliminarSITUACION DE TARJETAS:
JORDI 1 AMARILLA + 1 AZUL
RAFA 2 AMARILLAS
JAUME 2 AMARILLAS
JOSE 1 AMARILLA
EL RESTO SOIS UNAS MINGAS FRIAS!!
MAGNIFICO PARTIDO, MAGNIFICA LIGA Y MAGNIFICO EQUIPO ¡Y NO TENGO MAS QUE AÑADIR!
ResponderEliminarMAC PILIO
La mejor crónica que se ha escrito en mucho tiempo, la pena es que la gente no corresponda con más comentarios.
ResponderEliminarUn partido duro y muy trabajado pero al final este equipo siempre se sale con la suya (tres puntos más al saco), lástima de la expulsión totalmente injusta de Jordi que solo el árbitro vio.
Este jueves nos espera otro partido muy parecido pero seguro que lo sacaremos adelante.
See you soon.
La mejor crónica que se ha escrito en mucho tiempo, la pena es que la gente no corresponda con más comentarios.
ResponderEliminarUn partido duro y muy trabajado pero al final este equipo siempre se sale con la suya (tres puntos más al saco), lástima de la expulsión totalmente injusta de Jordi que solo el árbitro vio.
Este jueves nos espera otro partido muy parecido pero seguro que lo sacaremos adelante.
See you soon.
Crónica que describe a la perfecció lo que fue el partido. Partido bronco y trabado desde el principio y creo que, por una vez, nosotros no fuimos los únicos culpables. Sólo os diré una cosa: a los cinco minutos un niñato del equipo rival sin venir a cuento ya se había acordado dos veces de mi madre. Así que yo tampoco vi la jugada de Jordi (aunque hay maneras de hacerlo más disimuladas). Pusieron mucha voluntad para ganarnos, pero para ganar a este equipo con la voluntad no basta hace falta algo más, hace falta CLASE Y FUTBOL, y de eso el rival iba justito, justito. Que les den...
ResponderEliminarP.d. James, grande y magnífico, nuestras victorias las sumas de tres en tres puntos, eso si que es ser pillo.
Este jueves, como según James nos espera un partido parecido, mejor nos tomamos unas tilas en el vestuario, antes de salir al campo y procuramos que no se nos vaya la castaña. Hay que seguir con la buena racha y luchar por el subcampeonato hasta el final de liga, y eso exige la máxima concentración para evitar jugadas que nos cuesten expulsiones y sanciones. Tenemos una plantilla un poco justa y necesitamos poder disponer de todos los efectivos en cada partido para evitar lesiones o desgastes innecesarios. Nuestra fuerza está en el grupo, y sólo cuando está entero y unido es cuando funciona mejor.
ResponderEliminarEn cuanto a la crónica, muy buena lectura del partido, aunque "somos caseros", y va por todos.
Xavi.
P.D.: En cuanto a tarjetas, muy buena la estadística, aunque, la verdad, yo prefiero continuar a cero, ya que si me las ponen es por protestar, y eso significaría que algo no marcha bien, así que cuantas menos mejor.
Pues con el tema de las tarjetas es evidente que es mejor no tener que tenerlas, pero creo que es injusto pensar que solo se producen por protestar y por pegar palos. También hemos hecho faltas tacticas para parar a quien nos ha desbordado y puede crear una clara ocasion de gol. Estas ultimas a nadie le gusta hacerlas, sobretodo porque con mucha probabilidad algo no se ha hecho bien, pero creo que es sensato pensar que es preferible salir en el acta con una amarilla que ser el espectador y/o causante de una jugada peligrosa.
ResponderEliminarTenemos que seleccionar mejor las faltas para sacar provecho de ellas y reservarlas para cuando realmente sean necesarias, lo mismo con las tarjetas.