HISTORIA DEL DRINK TEAM

Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.



Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10

La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.

domingo, 3 de abril de 2011

San Mames 1 Drugos 3

Segona derrota consecutiva,pel mateix resultat 3-1,pero segurament menys dolorosa,si si menys perque realment es un rival molt mes bo amb tots els espectes,per a mi un dels millors equips de la lliga.Vam comemçar no gairabe com sempre,crec que els primers 10 mint van ser molt superiors a nosaltres presionant molt be,triangulant be tocant be,i nosaltres no sortiem,amb 5 mint ja perdiem per 1-0 i poc despres un corner injuts molt protestat pel Pilio,treuen rapid mentres nosaltres ens ho mirem i ens marquen el 2-0,la veritat es que aixo no pinta molt be,pero si aquest equip te alguna cosa bona es casta i orgull,i per sort la vam treure,pilota que agafar a davant el killer Xavi i dins 2-1,quan aixo sembla que pinta una mica millor jugada per la banda bona trenada pilota enrera i un molt bon xut que el Pilio no pot fe res 3-1, i acaba la primera part. Segona part completament diferent,vam anar a totes pressionant be roban pilotes,amb força lluita i tocant be,solament aixi arriben les ocasions i si van arribar,un xut fort del Rafa fora l'area surt fregant al travesser,un bon centre del Josep que jo per un pam no arribo,vam tenir moltes poder cap de clara,pero ells no van arribar.vam portar i marcar el ritme de tota la segona part,si que al final no van a conseguir marcar pero ells tampoc i per aixo crec que la sensacio va ser bona,nomes cal lamentar l'ultim segon del partit,xoc fortuit d'un rival i el Pilio acaba amb tres punts de sutura al front.Esperem una recuperacio rapida del Pilio i del equip, ANIMS que si juguem com la segona part el proper partit el guanyem segur.  
 La perseverança es la rao de ser.

 Jordi.Esteve.

Aquí tenim la foto del partit, gentilesa del premi pulitzer Djorkaeff
Un altre detall del partit

Publicado por en

4 comentarios:

  1. Anónimo5 de abril de 2011, 18:33

    De acuerdo con George. Una de las mejores segundas partes que hemos jugado. No sólo por como lo hicimos sino también porque nos enfrentábamos al que para mí es el mejor equipo de la liga. Muy bien la presión defensiva, siempre lejos de nuestra portería, Ali como siempre atento a los balones largos, circulación de balón rápida y buena situación en ataque. Crearle cinco o seis opciones de gol claras al equipo al que nos enfrentábamos tiene mucho mérito. Lástima que no estuvimos acertados en el remate, pero por lo demás dimos la talla de muy buen equipo. Cuando pierdes así el resultado es anecdótico y lo que te queda es el buen sabor de boca de un gran partido de futbol-sala. Enhorabuena a todos y especialmente ánimos a Ali por el percance que tuvo al final.

    ResponderEliminar
  2. NORRIS5 de abril de 2011, 23:54

    Bueno, jugar bien o jugar mal, es muy relativo, es normal que si pierdes presiones arriba, y que si ganas te heches para atrás, pero presionar y no meterla no sirve de mucho la verdad, !con lo importante que es meterla!, en fin, haber el jueves como se nos dà. Ali, recuperate pronto!!!!!

    ResponderEliminar
  3. James6 de abril de 2011, 18:56

    Gran partit de futbol, el que es va viure a l’estadi Sant Ignaci, xoc de trens entre dos grans equips.
    La primera part va estar marcada per encerts del contrari i algun error nostre, i amb aquests equips qualsevol errada es paga.
    La segona part va estar molt igualada, vam pressionar millor i van tenir dificultats per treure la pilota de darrere, es nota que som un equip jove, la segona part juguem millor i si hi hagués una tercera encara milor.
    Ali recupat i recorda, els punts són per a l’equip no per al teu cap.
    Aquests partits fan gran el Drink Team.

    ResponderEliminar
  4. Jose7 de abril de 2011, 9:13

    Ultimamente vuelvo a ver este blog descafeinado, y si no hay algo de tensión de cara al avantmatch malament, así que aunque sea tarde intentaré liarla un poquito.
    En partidos con equipos con un juego rapido y de calidad, o sea que la tocan bien, hay que ir a degüello, pero con respeto al rival y sin necesidad de entrar en trifulcas si no se prestan a ello.
    Pero también hay que saber hacer más faltas técnicas para evitar 2 contra uno y sobretodo alguna que otra falta con la que les entre un poquito de miedo, o sea carta de presentación, ""buenas soy "X" juego en el Dream Team y hoy te voy a dar la noche"", a poder ser en los primeros minutos que es cuando es mas efectiva y cuando solemos estar mas frios-atontaos.
    Si a esto le añadimos abalanchas de ocasiones nuestras posibilidades de victoria crecen, como ultimamente no tenemos efectividad de cara a gol solo podemos aumentar goles llegando mucho mas, y así poco a poco entraremos en mas confianza y acabara entrando.
    En fin reclamo un poco de sabiduria y veterania en el campo para llevar los partidos con el ritmo que nos interesa, para ser aún mas incomodos y pesaos para dominar el encuentro y poner al rival mas nerviosito.

    ANIMUS Y VALOR

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)