GDT TEAM 3 – SAN MAMES 4
Qué bien suena eh?
Pues sí que SOM LA POLLA!!, Esto es lo que se dijo después del 9-1, el resultado dio diferencias de opiniones y de SENY…de hecho gracias a Dios se disiparon con el partido del SOMOS –EL- ATLETI , que aunque volvimos a perder creo que nos reencontramos con el juego.
Si SOM LA POLLA porque resulta que en 3 partidos seguidos somos capaces de hacer pena sin saber sacarla de atrás ni mantenerla en el medio ni meterla arriba, y después resurgimos como el Madrid en el partido de vuelta de la Copa y sabemos salir a la contra, presionar arriba, aguantar atrás y hasta combinar en medio campo esperando desmarques.
En fin ya en el partido, me sorprendió que el GDT TEAM no saliera de buen principio a morder sintiéndose superior, sobre todo teniendo en cuenta la tabla de la clasificación: 0 empates y 0 derrotas. No sé, quizás aún se acordaban de lo jodidos que somos y de que en la primera vuelta les metimos 4.
El partido se nos puso de cara en la primera oportunidad con una muy buena contra, en la que viniendo los 2 desde atrás Rafa puso a Giuseppe en su bota un largo pase cruzado . El gol les desconcertó por lo temprano y por la calidad/plasticidad del mismo.
Empezaron a apretar y llegó su primer gol. Pero en seguida reaccionamos y tuvimos una falta estrellada en el poste por Rafa para recordarles el miedo.
No les duro mucho el empate ya que poco después Jaume da una asistencia bombeada y precisa que dejo sólo ante el portero a nuestro hambriento Killer.
Ali tuvo entonces importantes paradas, ayudó a sacar el balón saliendo a jugarla y con muy buenas salidas frustró las pocas llegadas del rival.
Xavi también supo controlar el medio campo y asociarse sobre todo con Rafa para disolver presiones y facilitar la salida. Entonces el partido se puso más impreciso, y el que sacó de nuevo tajada fue Ronaldo, en un yo me lo guiso yo me lo como, robo arriba un balón que supo finalizar ampliando la ventaja mínima.
Con el partido cuesta arriba para el rival el 9 tiró de calidad y recursos para plantarse en la frontal y después de varias fintas y amagos soltar un rápido disparo que se coló por el poco espacio que había y después rebotó en Xavi con mala fortuna para Ali.
Daños colaterales. Nuestro posicionamiento en defensa fue muy bueno, atrás estuvimos muy atentos con muchas ayudas a la mayor amenaza, el 9, que ya nos hizo un descosido en la primera vuelta, y creo que el acierto fue saber mantenerle la presión a una distancia prudencial para evitar regates y desventajas posteriores
No dejamos al rival que se nos subiera a la chepa y en otra amenazadora contra del 9 le robamos el balón para hacer la nuestra y saciar el hambre del Killer a pase de Rafa.
En los minutos finales se noto el esfuerzo y lógicamente decayeron algo las fuerzas, nos metieron el 3-4 final pero supimos aguantar y llevarnos una valiosísima victoria que privaba al líder de la imbatibilidad.
Dos datos a tener en cuenta y un par de apuntes personales.
Dato 1.
A veces no valoramos suficientemente lo que tenemos. Por poner sólo un ejemplo. Nuestro Ronaldo con su “HATTRICK” le saca 2 goles de ventaja al 9 “mega-crack” en el partido y 5 en el pichichi (26-21). Va por todos y aplicable a todos.
Dato 2.
Atención al dato!!, sólo SOMOS –EL- ATLETI y los mendas, les hemos metido más de 3 goles en un partido, perdón, somos los únicos en meterle 4 en 2 partidos, de los 31 goles en contra que tienen 8 son nuestros, así que si alguien se merecía ganar al GDT éramos sin duda nosotros.
Apunte 1.
Tenemos que acostumbrarnos en ataque a jugar más sin balón y a contribuir así a la circulación de pelota y compañeros, habituarnos a hacer mas desmarques para terceros, a correr diagonales y bandas sabiendo que seguramente no recibiremos y que es para arrastrar defensas y así hacer aclarados a los compañeros.
Apunte 2.
Para CREAR hay que CREER, son palabras que se parecen y no precisamente por casualidad.
FORZA DRINK TEAM!!!!
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
lunes, 30 de enero de 2012
lunes, 16 de enero de 2012
FONDO 1- SAN MAMES 9
Mai estem contents, quant perdem perque perdem, i quant guanyem perque guanyem.....SOM LA POLLA!!!
Partit on vem cumplir, a priori jugavem amb el pitjor equip de la lliga, crec que es evident, i teniem que guanyar i amb solvencia, ja que desde sempre ens ha costat força guanyar als equips inferiors i justament quant juguem amb els que son millors que nosaltres donem molt mes del que podem i fem autentics "partidazos", encara que no sempre guanyem.
El,partit va tenir poca història, vem començar guanyan per dos a cero, seguiem tenin oportunitats i Ells, que encara estaban frescos es creixian i tenien algunas oportunitats, sempre en jugades individuals i amb xuts desde fora, abans del descans en una jugada ben trenada ens fan l'ùnic gol.
Al descans discutim una mica pero Jo no dubtaba que guanyariem fàcil, i aixi va ser, de seguida van començar a caure els gols pel seu propi pes, i Ells ja no van gaudir de gaires oportunitats.
Al final 9 gols no es fan si no jugues mitjanament be, sempre es pot millorar, pero ja ho farem ambs els que venen ara, justament els tres partits que ens queden son amb els tres que son devant nostre.
Som-hi.......a guanyar els tres partits i quedem segons....
Visca el Drink Team
Partit on vem cumplir, a priori jugavem amb el pitjor equip de la lliga, crec que es evident, i teniem que guanyar i amb solvencia, ja que desde sempre ens ha costat força guanyar als equips inferiors i justament quant juguem amb els que son millors que nosaltres donem molt mes del que podem i fem autentics "partidazos", encara que no sempre guanyem.
El,partit va tenir poca història, vem començar guanyan per dos a cero, seguiem tenin oportunitats i Ells, que encara estaban frescos es creixian i tenien algunas oportunitats, sempre en jugades individuals i amb xuts desde fora, abans del descans en una jugada ben trenada ens fan l'ùnic gol.
Al descans discutim una mica pero Jo no dubtaba que guanyariem fàcil, i aixi va ser, de seguida van començar a caure els gols pel seu propi pes, i Ells ja no van gaudir de gaires oportunitats.
Al final 9 gols no es fan si no jugues mitjanament be, sempre es pot millorar, pero ja ho farem ambs els que venen ara, justament els tres partits que ens queden son amb els tres que son devant nostre.
Som-hi.......a guanyar els tres partits i quedem segons....
Visca el Drink Team
lunes, 2 de enero de 2012
SAN MAMES 1----- BARNETTAS UNITED---6
Un resultat d’escàndol per aquest equip, la primera part vam aguantar amb un resultat digne 1-1, però la segona part vam fer el ridícul 6-1
Un altre partit per oblidar, no podem parlar de l’àrbitre que va estar malament, ni que vam tenir mala sort, sino que vam fer un partit molt dolent, no vam saber donar quatre pases ben fets, tenim que tornar a tocar i tocar la pilota sense tenir errades que puguin ocasionar contratacs.
Desitgem que en aquest any que entrem tornin els resultats i el joc de les primeres jornades.
Força San Mamés.
Un altre partit per oblidar, no podem parlar de l’àrbitre que va estar malament, ni que vam tenir mala sort, sino que vam fer un partit molt dolent, no vam saber donar quatre pases ben fets, tenim que tornar a tocar i tocar la pilota sense tenir errades que puguin ocasionar contratacs.
Desitgem que en aquest any que entrem tornin els resultats i el joc de les primeres jornades.
Força San Mamés.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)