Gran partit el de dijous i ja van molts, tot i que l’equip seguix tocat físicament, amb el nostre compromís i perseverança ens guanyem el respecte de tothom.
Vam començar tocan la pilota i sense passa gaires moments de perill fins que va arribar el gol de Ronaldo amb l’espatlla a gran pase de Rafa. El partit seguia sense moltes oportunitats per a cap equip fins que va arribar la fí de la primera part.
La segona part com sempre sortim una mica dormits i ens costa jugar la pilota, això fa que el contrari porti la iniciativa del joc i així va arribar el gol de l’empat amb tres remats a boca de canó que l’Alipio va fer el que va poder, però aquest equip no baixa mai els braços, amb un Alipio fantàstic aturan tot el que li va arribar i un Ronaldo que va aprofitar una gran passada del Jaume(sino m’ho dic jo no ho diu ningú) per fer el segon gol, fins el final del partit vam patir però vam aguantar com un gran equip italià.
Aquesta setmana a per La Perla i treure’ns l’espina de l’últim partit
Força San Mamés
HISTORIA DEL DRINK TEAM
Tot va començar amb una conversa i una cervesa a l’any 1994. El meu amic Enric, el meu germà Jordi i el que escriu aquesta història (Jaume 10). Sota la influència del Jordi vam posar el nom de DRINK TEAM.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
L’Enric es va quedar amb el sobrenom de “EL FUNDADOR”, es va preocupar de l'organització, i finançament de l’equip. El Jordi i jo vam començar a moure el mercat per trobar jugadors bons i barats, el meu germà va fitxar jugadors de Bigues (suposo per temes de comissions), el cas més escandalós va ser el del porter Rafa Ruiz , destituït desprès de 10 partits i 100 gols encaixats, el canoner Albert una gran persona i millor engolidor d’hamburgueses.
Jo vaig tenir l’honor de fitxar el jugador referència d’aquest equip, un jugador que ens havia d’aportar experiència, aquest talent es diu Rafael Herrero. Així va començar a caminar el DRINK TEAM.
Els primers partits van ser molt complicats, no fèiem gols i rebíem molts. Aleshores varèm tenir de prendre mesures dràstiques, amb pena però tot per l’equip.Vam fer un canvi de porter, i l’Ennric va portar un amic seu nomenat Jordi Margarit “el triomfador”, un jugador molt peculiar , per les seves pel.lícules i segons deien es posava les botes al revés, en resum, no va marcar gaires gols. Així vam seguir sense guanyar un partit, fins el punt de que un tal Jordi del Menendez Pidal ens va arribar a dir que ens convidava a cervesa quan guanyéssim un partit, va ser una motivació extra per fer un equip campió.
No vull deixar de banda el tema porters, un lloc molt difícil de cobrir, van estar amb nosaltres Ferran, Bernardo i Mario el millor de tots però no tenia ADN Drink Team perque sinò vas a la Manya no pots jugar amb aquest equip. El actual porter és geni i figura però parlarem més endevant.
Va arribar el moment de fitxar un cervell que portés aquest vaixell a bon port i mai millor dit. Aquest gran futbolista és diu Xavier Gibernau, va aconseguir canviar la història del Drink Team i el club li va canviar la seva vida, va passar de tenir un cotxe vell a tenir una moto, cotxe(un jaguar), pis per celebrar la champions i per fi un vaixell.
L’equip va començar a guanyar partits però li faltaven alguns retocs. Aleshores va arribar el gran porter que tenim: Alipio Romero, un gran jugador però que les lesions li han fet jugar de porter, nogensmenys, amb un gran rendiment, sempre ajudant als companys.
Altres jugadors que van estar a l’equip van ser Jordi Font (amb un potent xut però amb un deficient i lamentable estat físic), Agustin, gran jugador i millor persona però que no va quallar en l’equip, en el record la frase “tu de que me vas”.
El següent fitxatge va ser Josep Lluis Ortiz, un tot terreny que pot jugar de tot, davant, darrera, esquerra i dreta. Fort física i mentalment, quan no ho esperes tomba per terra un contrari o un company, tant se val.
Amb tot això, l’Enric va deixar l’equip per problemes personals(molta feina i tres nenes).
Més endavant vam anar aconseguint títols, però l’any gloriós va ser el 2000, amb lliga i copa.
Però no tot van ser alegries, el Jordi va patir una greu lesió al genoll, va trigar a recuperar-se, però per sort tot va anar bé i després de dos anys va tornar a jugar amb l’equip. Per tapar el buit que va deixar el Jordi, vam tenir que fitxar ràpid i bé. Va arribar el millor davanter del mercat: Xavier Bach. Sense fer soroll va fer gols i es va adaptar a l’equip molt ràpid, ara és una peça clau d’aquest equip.
Així arribem a l’equip DRINK TEAM actual:
Alipio Romero 1
Jordi Esteve 8
Rafael Herrero 5
Xavier Gibernau 6
Josep Lluis Ortiz 7
Xavier Bach 9
Jaume Esteve 10
La samarreta sempre ha estat de color blau i negre, les instal.lacions de Valldaura Sports(Menendez Pidal), però per problemes aliens a l’equip, vam haver de buscar un altre lloc per desplegar el nostre futbol. Així la temporada 2009-10 vam jugar al TARR.El Xavi Giber ens va comprar samarretes noves de color blanc i vermell No va ser un gran any, nogensmenys, vam guanyar el trofeu menys golejats, però la relació amb el personal del TARR mai va ser fluida, vam patir expulsions molt rigoroses, a més vam tenir que canviar el nom de l’equip “INTER TEAM”. Amb aquesta manca de feeling, el TARR és història.
La temporada 2010-11 ve carregada d’il.lusió, tornem a canviar el nom de l’equip: SAN MAMES. i jugarem a l’estadi Sant Ignaci.
No vull deixar de parlar del “trofeu essència”, va començar la temporada 2005-06. Amb aquest trofeig premiem al jugador de l’equip que durant la temporada s’ha destacat pels seus valors de futbol i amistat. Però us diré un secret: si voleu saber qué és la corrupció de veritat, només us teniu que fixar com es fan les votacions cada any; de fet jo ja us podria dir el guanyador d’aquesta temporada. Ara en sèrio: el que fem es que aquest trofeig sigui una bona excusa per tancar la temporada i reforçar una cop més els valors de futbol i amistat que són els principis irrenunciables d’aquesta gran i gloriòs equip que és el Drink Team.
Aquesta història està basada en fets reals.
martes, 28 de febrero de 2012
martes, 21 de febrero de 2012
SAN MAMES 3 SOMOS UNA CAGARRUTA 1
¡OLE! ¡OLE! Y ¡OLE!, esto si es un equipo y lo demas son tonterias. Con lesionados, con ausencias, con lesiones durante el partido, pero con unos cojones mas grandes que los de Nacho Vidal. ¿Quién dijo miedo?, con un RONALDO ESTELAR, un JAUME INMENSO, un XAVI MAGISTRAL y un JOSE ESPLENDIDO.
Nos enfrentábamos a un grandísimo equipo, con posiblemente uno de los mejores jugadores de la liga, al cual no habiamos conseguido ganar hasta ahora, pese a que varias veces hemos estado muy cerca. Con todas estas circunstancias, partido de amarrategui detras ¡COMO LOS DE ANTES DEL DRINK TEAM! y pelotas a Ronaldo, o sea, 1, 2 y 3 en la primera parte, con un único gol de ellos, y ala que les den, que bastante suerte han tenido ellos en muchos otros partidos. Segunda parte histórica de poco futbol, pero de mucho espíritu luchador a la antigua usanza y partido cerrado con el 3-1.
Solo me cave añadir, que me siento orgulloso de mis compañeros, de este grandísimo equipo y esperar disfrutar de estos momentos durante una larga vida, ¡VISCA EL DRINK TEAM Y LA MARE QUE ELS VA PARIR!
BY MCPILIO
Nos enfrentábamos a un grandísimo equipo, con posiblemente uno de los mejores jugadores de la liga, al cual no habiamos conseguido ganar hasta ahora, pese a que varias veces hemos estado muy cerca. Con todas estas circunstancias, partido de amarrategui detras ¡COMO LOS DE ANTES DEL DRINK TEAM! y pelotas a Ronaldo, o sea, 1, 2 y 3 en la primera parte, con un único gol de ellos, y ala que les den, que bastante suerte han tenido ellos en muchos otros partidos. Segunda parte histórica de poco futbol, pero de mucho espíritu luchador a la antigua usanza y partido cerrado con el 3-1.
Solo me cave añadir, que me siento orgulloso de mis compañeros, de este grandísimo equipo y esperar disfrutar de estos momentos durante una larga vida, ¡VISCA EL DRINK TEAM Y LA MARE QUE ELS VA PARIR!
BY MCPILIO
lunes, 13 de febrero de 2012
La Pecera 8- San Mamés 2
Los primeros cinco minutos los jugamos bastante bien, hubo intercambio de goles 1-1 y ocasiones para los dos bandos. A partir de ahí tuvimos dos minutos fatídicos en los que tres errores individuales nos costaron tres goles prácticamente seguidos . El partido se puso muy difícil pero lo seguimos intentando.
En la segunda parte el desastre total: nula organización. Tan sólo Ali intentaba poner un poco de orden desde atrás pero no le hicimos caso y así nos fue. Nos cayeron cuatro goles y la verdad es que nos pudieron caer bastantes más porque en algunas fases del partido nos llegaron literalmente a bailar: sólo decir que la mayoría de los goles de ellos fueron triangulaciones en las que se quedaban sólos para fusilar a Ali. Nosotros nos encontramos con alguna ocasión más fruto de que ellos ya se dedicaban a hacerlo bonito que por nuestro acierto. Al final, severo correctivo y para La Maña que hace frio.
Rafa.P.d. Para el jueves soy baja.
BY RAFA
En la segunda parte el desastre total: nula organización. Tan sólo Ali intentaba poner un poco de orden desde atrás pero no le hicimos caso y así nos fue. Nos cayeron cuatro goles y la verdad es que nos pudieron caer bastantes más porque en algunas fases del partido nos llegaron literalmente a bailar: sólo decir que la mayoría de los goles de ellos fueron triangulaciones en las que se quedaban sólos para fusilar a Ali. Nosotros nos encontramos con alguna ocasión más fruto de que ellos ya se dedicaban a hacerlo bonito que por nuestro acierto. Al final, severo correctivo y para La Maña que hace frio.
Rafa.P.d. Para el jueves soy baja.
BY RAFA
jueves, 9 de febrero de 2012
SAN MAMES 1 LA PECERA 2
Una derrota desgraciada en l'últim partit del torneig apertura. Nit freda a l'estadi i partit molt disputat, els llocs de Champions i d'Europa League estaven en joc. El partit comença molt igualat amb algunes ocasions per ambdós equips. A poc a poc, San Mamés va prenent el control del partit i en una passada creuada de'n Rafa cap a Ronaldo, a l'esquena de la defensa, és rematada per en Ronaldo per creuar la pilota, tal com ve, a la base del pal creuat, lluny de l'abast del porter. La primera part continuaria molt disputada, però no es mouria el marcador.
A la represa San Mamés comença a rebre la pressió del rival i li costa sortir, amb vàries jugades de perill. En una d'aquestes pilotes perdudes es crea la jugada del primer gol. Poc després, en una pilota tallada quan sortíem al contratac, i després d'un rebot desgraciat es produeix un nou contratac del rival que aprofita per establir l'1 a 2. A partir d'aquest moment San Mamés es posa les piles i crea vàries ocasions però no logra materialitzar-ne cap. Una derrota desgraciada, en un bon partit i contra un bon rival.
Potser el partit reflexa el que ha sigut aquest campionat en general on, a part de tres partits bastant dolents, la tònica general ha sigut bastant bona però en els partits clau no hem sabut aprofitar les ocasions per rematar el partit.
BY DJORKAEFF
A la represa San Mamés comença a rebre la pressió del rival i li costa sortir, amb vàries jugades de perill. En una d'aquestes pilotes perdudes es crea la jugada del primer gol. Poc després, en una pilota tallada quan sortíem al contratac, i després d'un rebot desgraciat es produeix un nou contratac del rival que aprofita per establir l'1 a 2. A partir d'aquest moment San Mamés es posa les piles i crea vàries ocasions però no logra materialitzar-ne cap. Una derrota desgraciada, en un bon partit i contra un bon rival.
Potser el partit reflexa el que ha sigut aquest campionat en general on, a part de tres partits bastant dolents, la tònica general ha sigut bastant bona però en els partits clau no hem sabut aprofitar les ocasions per rematar el partit.
BY DJORKAEFF
Suscribirse a:
Entradas (Atom)